Resultats de la cerca
Es mostren 3792 resultats
Pau Boquet
Economia
Història
Mercader.
El 1632 assistí el conseller Jeroni de Navel quan aquest s’enfrontà al lloctinent duc de Cardona a propòsit de l’administració de certs drets del blat Formà part d’una comissió que s’oposà 1639 a la pretensió del rei que els drets de la generalitat fossin recaptats pels funcionaris reials mentre durés la guerra amb França El 1640 era representant de Barcelona a la cort de Madrid
Emèrit Bono i Martínez
Economia
Política
Economista i polític.
Estudià ciències econòmiques a les facultats de Barcelona i Madrid A partir del 1968 ensenyà política econòmica a la Universitat de València És coautor de L’estructura econòmica del País Valencià 1971 i de La banca al País Valencià 1973 S'ha ocupat de la teoria econòmica socialista, de l’anàlisi del capitalisme en la fase actual i de la poblemàtica de la reunificació socialista L’any 1966 ingressà al PCE i participà activament en la formació de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià i de la Junta Democràtica 1975 Fou diputat pel Partit Comunista del País…
Bonhom
Arts decoratives
Economia
Prestamista, orfebre i moneder d’origen jueu establert a Barcelona.
Encunyà els primers mancusos de Barcelona coneguts, tot imitant els dinars andalusins d’or En ells apareix inscrit en majúscules llatines el seu nom BONHOM, dates equivalents als anys compresos entre el 1017 i el 1028 i en un d’ells, com a lloc d’encunyació, Madinat Barsinuna ‘ciutat de Barcelona’ en caràcters cúfics Els documents esmenten entre el 1018 i el 1091 la circulació de mancusos de manu Bonohomine ebreo
Renault España
Economia
Filial espanyola de Renault fundada l’any 2000.
Tingué un precedent en la Sociedad Anónima Española de Automóviles Renault SAEAR creada el 1908 per Louis Renault, que dugué una existència difícil a causa de la limitació de la demanda espanyola, la legislació proteccionista i, especialment des del 1939, per l’autarquia del primer franquisme SAEAR s’integrà el 1951 en l’empresa Fabricación de Automóviles Sociedad Anónima, sorgida d’un acord entre un grup d’industrials espanyols encapçalats pel militar Manuel Jiménez Alfaro i Nicolás Franco, germà del dictador, amb el vistiplau dels governs francès i espanyol Dedicada al muntatge d’automòbils…
La Farga Casanova
Economia
Empresa fundada el 1875 a Campdevànol (Ripollès) i constituïda en forma de societat anònima el 1924.
Era l’antiga farga de Campdevànol, la qual produí ferro fins el 1875, que fou transformada pels seus darrers fargaires, els Casanova i Costa, en fàbrica d’eines, activitat que dugué a terme fins el 1939, i a partir d’aquest any centrà les activitats en la producció de peces forjades i estampades en calent destinades a la indústria de l’automòbil i a la mecànica general Posseeix, a més de la de Campdevànol, fàbriques a Ripoll i a Reinosa Castella El Banc Industrial de Catalunya hi tingué una participació, traspassada el 1985 a Forjas Nasarre, Afora i Fundiciones Echevarría L’INI té el 25% del…
Fábrica Española de Magnetos
Economia
Empresa espanyola constituïda a Madrid l’any 1940 per a la fabricació de material elèctric.
El 1978 la multinacional alemanya Robert Bosch adquirí el 51% del capital Després de l’absorció de Robert Bosch Española, la participació alemanya és del 100%
Exxon Corporation
Economia
Empresa nord-americana de productes petroliers establerta l’any 1972 en canviar la seva denominació la Standard Oil of New Jersey.
Aquesta s’havia constituït l’any 1892 per transformació de l’originària Standard Oil of Ohio, fundada per Rockefeller el 1870 Internacionalment ha comercialitzat els seus productes amb la marca ESSO i participa en nombroses empreses estrangeres El domicili social és a Nova York El 1998 es fusionà amb la seva principal rival, Mobil, i canvià el nom pel de Exxon Mobil Corporation El 2001 els ingressos de la companyia foren de 213 488 milions de dòlars
L’Espanya Industrial
L’Espanya Industrial Sala de telers inaugurada el 1928
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Empresa industrial fundada a Madrid el 1847 pels germans igualadins Joan, Pau, Bernat, Jaume, Ignasi, Isidre i Josep Antoni Muntadas i Campeny, amb un capital de cinquanta milions de rals de billó.
Sorgida gràcies a l’aranzel proteccionista aleshores vigent, fou la primera societat limitada cotonera de l’Estat espanyol La seva junta de govern inicial era de caràcter centralista, però la societat passà a Barcelona 1851 i hom creà els centres de producció a la ciutat al carrer de la Riereta i a Sants El Vapor Nou, el 1849 La maquinària, anglesa i francesa, movia 41748 bobines i 1000 telers Les seves accions assoliren cotitzacions molt altes a la borsa de Barcelona El 1854 fou afectada per l’oposició obrera a les selfactines, filadores automàtiques en l’aldarull, morí un contramestre de…
Escola d’Alts Estudis Comercials
Economia
Institució autònoma dins l’Escola Industrial de Barcelona, creada per la Mancomunitat de Catalunya l’any 1918.
Hom hi podia cursar vuit especialitats geografia econòmica mercatologia organització d’empreses mercantils aritmètica mercantil, estadística comercial i assegurances dret del comerciant transports, duanes i política mercantil moneda, banca i canvi internacional teoria de l’economia i política social de dos cursos de duració Suprimida per la Dictadura, fou represa l’any 1930 amb el nom d’Institució d’Estudis Comercials Persistí fins el 1936
Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana
Energia
Economia
Empresa de l’INI constituïda el 1946 a Barcelona.
Aprofità les conques de la Noguera Ribagorçana, de l’Ebre i del Cinca Participà en les centrals nuclears d’Ascó I i II i en la de Vandellòs II i, conjuntament amb Hidroelèctrica de Catalunya, en Tèrmiques del Besòs, propietària de les centrals tèrmiques de Sant Adrià de Besòs i Cubelles Garraf El 1983 passà a dependre de l’ Empresa Nacional de Electricidad , que el 1999 l’absorbí totalment Fins el 2001, Fecsa-Enher fou la filial que operà com a distribuïdora d’energia elèctrica de Catalunya, any que canvià pel nom de Fecsa-Endesa