Resultats de la cerca

Fou el principal organitzador i dirigent de la Federació Obrera d’Esporles, fundada el 1918 Aconseguí d’ésser elegit regidor el 1920 i posteriorment, en proclamar-se la Segona República, fou alcalde 1931-33 Formà part del comitè provincial de la Federació Socialista Balear i mantingué una posició favorable a l’entesa amb els comunistes en 1934-36

Establert amb la seva família a Barcelona 1888, fou aprenent de pintor Des de molt jove era conegut amb el motiu el Noi del Sucre Aviat es destacà per la seva inquietud política assistí a mítings obreristes i es veié atret per l’ideari anarquista Una formació autodidàctica li permeté de superar una escolarització deficient i feu evolucionar la seva ideologia cap a posicions més obertes El 1904, arran d’un míting lerrouxista, en voler intervenir-hi s’organitzà un aldarull que provocà una mort detingut, estigué empresonat nou mesos, malgrat la seva innocència Impulsà la creació del moviment de…

Amb un company, fou ambaixador del rei Abū Ya'qūb per a demanar una ajuda a Jaume II 1302 Bernat es guanyà la confiança dels dos reis Organitzà una milícia catalana de la qual fou fet alcaid 1303, però caigué malalt i el seu germà Guillem hagué de dur-la al Marroc 1304, on ell retornà seguidament Envià un altre germà, Arnau, a Jaume II per tal de negociar la tramesa de naus catalanes en la campanya contra Ceuta Treballà per a mantenir l’amistat d’Abū Ya'qūb amb els castellans El nou rei Abū Tābit l’envià també a Jaume II 1308 Ajudà amb èxit el seu successor Abū Rābi'a contra els granadins…

Estudià a la Universitat de Viena, on fou alumne de Wieser, Philippovič i Böhm-Bawerk A Anglaterra es relacionà amb Marshall i Edgeworth Fou professor a les universitats de Cernowitz i Graz Escriptor prolífic, el seu primer llibre, sobre la natura i el contingut de la ciència econòmica, Wesen und Hauptinhalt der theoretischen Nationalökonomie ‘Essència i contingut principal de l’economia teòrica nacional’, 1908, fou seguit d’una notable obra de creació Theorie der wirtschaftlichen Entwicklung ‘Teoria del desenvolupament econòmic’, 1912, que introduí una interpretació dinàmica del capitalisme…

Membre de l’Assemblea Nacional 1848, de la Segona cambra prussiana 1849 i 1861 i del Reichstag 1867 Teòric del cooperativisme, fundà 1865 el Deutsche Genossenschaftsbank Publicà Die arbeitenden Klassen und das Assoziationswesen in Deutschland ‘La classe treballadora i l’associacionisme a Alemanya 1858, Die Entwicklung des Genossenschaftswesens ‘El desenvolupament del cooperativisme 1870

Estudià al South Dakota State College i al Iowa State College, del qual fou cap de departament d’economia i sociologia el 1934 En 1943-72 exercí de professor a la Universitat de Chicago A més de dedicar-se a temes d’economia agrària, fou un dels pioners de la teoria del capital humà El 1979, juntament amb Arthur Lewis , rebé el premi Nobel d’economia per la seva contribució als estudis sobre la pobresa i el desenvolupament Entre les seves obres destaquen Transforming Traditional Agriculture 1964, Economic Growth and Agriculture 1968, Economics of the Family 1975, Distortion of Agricultural…

Professor a Århus 1936, Kiel 1946-68 i director de l’Institut d’Economia Mundial 1961-68 Formulà en el seu llibre Theorie der Produktion 1934 una teoria de l’empresa, vinculada al mercat, que caracteritzà no pel nombre d’oferents o demandants, sinó pel comportament d’aquests Principal representant de l’escola d’economia matemàtica, publicà Einführung in die Wirtschaftstheorie ‘Introducció a la teoria econòmica’, 1949, etc

Treballà a l’Oficina d’Estadística de Stuttgart i fou professor d’economia des del 1864 a Halle, Estrasburg i Berlín El 1899 fou designat membre del senat prussià Marcà una època en el desenvolupament de la ciència econòmica alemanya contemporània Fou famosa l’anomenada Methodenstreit , que l’enfrontà a l’economista austríac KMenger També influí en la formació d’economistes espanyols com Flores de Lemus i Vidal i Guardiola

Combatent durant la Segona Guerra Mundial, el 1946 s’afilià al Partit Socialdemòcrata Com a membre de l’equip municipal de l’ajuntament d’Hamburg 1961-1965 la seva determinació en les tasques de salvament en les inundacions que afectaren la ciutat el 1962 li donà una gran popularitat Membre del Bundestag 1953-62 i 1965-86, l’any 1968 fou elegit vicepresident del partit Després d’haver ocupat els ministeris de Defensa, Finances i Economia 1969-74, el 1974 substituí Willy Brandt  com a canceller federal i practicà una política moderada, sovint criticada per l’ala esquerra socialdemòcrata…

Formulà l’anomenat efecte Schmalenbach, segons el qual a mesura que augmenta la proporció dels costs fixos, les empreses perden capacitat per a adaptar-se a les variacions del mercat, i enuncià una teoria del benefici i del balanç, en la seva consideració dinàmica i financera, redactant el primer pla comptable Publicà Grundlagen dynamischer Bilanzlehre ‘Fonaments d’una teoria dinàmica del balanç’, 1919, Die Finanzierung der Betriebe ‘El finançament de les empreses’, 1934, etc