Resultats de la cerca

Professor a Cambridge 1859 D’esperit antimetafísic, acceptà els principis de l’utilitarisme Formulà una teoria sobre l’origen dels salaris, com a provinents de la renda dels consumidors Publicà Principles of Political Economy 1883 i The Methods of Ethics 1874

És un dels tres savis jueus que trobà a Barcelona el viatger Benjamí de Tudela Cap al 1196 escriví sis cartes retòriques a la comunitat de Narbona sobre l’afer d’un agitador N'escriví també una altra que defensava l’obra de Maimònides i uns tractats de medicina Amb la seva activitat i el seu mecenatge contribuí que el call barceloní esdevingués un centre de cultura hebrea

Membre de la Federació Comunista Catalanobalear i cofundador del Bloc Obrer i Camperol, en fou expulsat l’octubre del 1931 per haver-se mostrat favorable a les tesis del PCE i de la delegació de la Internacional Comunista Constituí amb Arlandís, Casanellas, Valdés, etc, el Partit Comunista de Catalunya el 1932 i assistí com a representant d’aquest en el comitè executiu de l’Aliança Obrera de Catalunya el 1934 En esclatar la guerra civil, formà part del PSUC i fou secretari general de la UGT Durant els fets de Maig del 1937 fou nomenat conseller del govern de la Generalitat en representació de…

Militant a la secció universitària del Front Obrer de Catalunya des del 1962, més tard a Convergència Socialista i per fi al PSC PSC-PSOE , després d’una etapa com a professor de teoria econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-77, ocupà la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat provisional 1977-79 Aquest darrer any fou elegit alcalde de Barcelona amb els vots dels components del " Pacte del progrés” PSC, PSUC , CiU i ERC , càrrec que deixà l’any 1982 i en el qual fou substituït per Pasqual Maragall Entre els anys 1982 i 1991 fou ministre de…

Doctorat per la Henry George School de la Universitat de Nova York, divulgà a Catalunya el pensament georgista Fou vicepresident de la International Union for Value Taxation and Free Trade, de Londres Publicista, fou collaborador de Quart Creixent

Empresonat a la Vicaria de Nàpols per la seva participació en la conjura de Campanella, segons uns cronistes, o perquè falsificà moneda, segons altres Defensor de les teories mercantilistes, publicà Breve trattato delle cause che possono far abbondare li regni d’oro e d’argento, dove non sono miniere, con applicazione al Regno di Napoli 1613

Es llicencià en dret i es titulà en enginyeria industrial 1908 Juntament amb Miquel Vidal i Guardiola, Manuel Reventós i Bordoy, Cebrià de Montoliu i de Togores i Josep Ruiz i Castellà, és considerat introductor de la ciència de la societat segons els mètodes de la jove escola històrica alemanya Des de l’inici, participà en l’organització de la cultura bastida per la Mancomunitat de Catalunya fou director del centre de recerques socioeconòmiques Museu Social  des del 1909, finançat per la Diputació de Barcelona, i professor de l’Escola d’Administració Pública i de l’Escola d’Alts Estudis…

Bon divulgador del pensament marxista, publicà treballs sobre el desenvolupament del mode de producció capitalista i la transició al socialisme Editor de la Monthly Review i collaborador de l' American Economic Review Treballà sovint amb Paul ABaran i amb Harry Magdoff i participà en discussions amb Bettelheim Són obres seves The Theory of Capitalist Development Principles of Marxian Political Economy 1942, Cuba Anatomy of a Revolution 1960, amb LHuberman, The Present as History 1968, Modern Capitalism and Other Essays 1972, amb Baran i Magdoff, Paul ABaran A Collective Portrait 1965, i amb…

Implicat en el procés de Montjuïc de 1896-97, formà part del grup d’encartats que sofrí més tortures i el consell de guerra del desembre del 1896 el condemnà a mort, pena que el suprem de guerra i marina li rebaixà a vint anys de presó Fou indultat el 1901 És autor, entre altres obres, d' Examen sobre importantes puntos de la cuestión social 1891, La utopía o cartilla anarquista 1892, Razón o fe 1901, Orientación sociológica 1901 i Sobre moral 1908

De primer marxista ortodox, fou director, juntament amb MI Tugan-Baranovskij, de la revista “Novoje slovo” 1897 Partidari de les idees malthusianes i del liberalisme, combaté el poder soviètic i fou membre del govern contrarevolucionari de Wrangel Després de la Primera Guerra Mundial s’exilià a París, on aplegà diversos literats russos entorn del diari “Vozroždenije” ‘Renaixença’