Resultats de la cerca

Hom anomena demanda efectiva la quantitat de productes que correspon al poder de compra dels demandants, i demanda potencial la corresponent al desig però no al poder, o a l’inrevés Entre els diferents tipus, hom pot distingir-ne tres la demanda composta , quantitat demanada d’un producte per a la seva utilització en diferents funcions la demanda de pell, per exemple, és composta per la demanda que hom en fa per a sabates, cinturons, bosses, etc, la demanda conjunta o complementària , quantitat demanada d’un producte juntament amb quantitats d’altres productes la demanda de raquetes i pilotes…

Aquest indicador recull la mitjana ponderada de les taxes d’interès de totes les transaccions realitzades al mercat interbancari amb venciment a un dia a la Unió Econòmica i Monetària L’EONIA completa el catàleg de tipus del mercat de l’àrea configurada per l’euro, on s’inclou també l’euríbor El grup de bancs considerats per al càlcul, que realitza el Banc Central Europeu, està format per 57 entitats La seva composició es revisa cada any per tal que el grup estigui integrat per les entitats més actives de la zona de l’euro

Es definia per la suma ponderada de les monedes dels estats membres En la composició, els percentatges de participació es calculaven sobre la base del PNB i del volum comercial de cada estat Hom l’utilitzà sobretot com a referència en l’establiment del canvi entre les monedes dels diversos estats membres i en les operacions d’intervenció o de crèdit El 1989 s’hi incorporà la pesseta Cessà d’existir amb l’entrada en vigor de la Unió Política i Monetària establerta pel Tractat de Maastricht 1993, al mateix temps que entrava en vigor la moneda única europea euro

Demostrà que en el període de 1861-1957, a la Gran Bretanya, la relació d’aquestes dues variables fou inversa d’una manera estable, la qual cosa contradeia la recomanació, fins aleshores ortodoxa, que per a reduir l’atur calia abaixar els salaris

Popularitzada per l’economista Arthur Laffer els anys vuitanta, intenta demostrar que, a mesura que augmenta el tipus impositiu ho fan també inicialment els ingressos, però, arribats a un punt determinat, nous increments de taxes els acaben reduint Aquesta tesi fou utilizada els anys vuitanta pels governs consevadors de Margaret Thatcher, al Regne Unit, i de Ronald Reagan, als EUA, per a defensar que les rebaixes impositives acaben generant més ingressos