Resultats de la cerca

Redactor del diari La Publicitat , en fou director dels darrers temps de la guerra civil Fou director fundador del setmanari L’Esport Català 1925-27, on creà, amb el pseudònim de Crítias , el comentari intellectual de la boxa Fou encara cap de premsa de la Generalitat 1937-39, càrrec en què substituí el seu germà Joaquim, mort en un bombardeig S'exilià a França el 1939, i tornà a Barcelona el 1940 Fou director gerent dels remolcadors del port Escriví Ocho combates de boxeo , i féu algunes traduccions

Fill de Benvenist de la Cavalleria, fou educat per Šelomó ben Mešullam de Piera Sembla que és ell qui es convertí al cristianisme arran de la disputa de Tortosa i adoptà el nom de Gonçal de la Cavalleria al maig del 1414 ja apareix documentat amb el nom cristià Fou racional de Saragossa 1415 i tresorer 1430 de l’impost del fogatge dels municipis aragonesos Poeta, és autor, a més a més, de la traducció a l’hebreu d’una obra mèdica Gérem ha-ma'alot , ‘Substància dels mèrits’ atribuïda a Jeroni de Santa Fe, i, al castellà, dels De Officiis i el De amicitia de Ciceró, ambdues avui perdues, però…

Es llicencià en dret i exercí d’advocat Succeí Pere Coromines com a cap del negociat de finances de l’ajuntament de Barcelona Publicà articles importants de tema econòmic i fou collaborador dels diaris El Diluvio , La Vanguardia , l’etapa catalana del Diari Mercantil 1932-35, etc Vinculat a la Lliga Regionalista, collaborà amb Francesc Cambó en operacions financeres importants com la constitució de la Compañía Hispano-Americana de Electricidad, a partir d’una societat alemanya, el 1920 Durant la Segona República es presentà a eleccions per la Lliga, i fou dos cops diputat a corts 1933 i 1936…

El 1713 era membre del Consell de Cent Durant el setge filipista de Barcelona anà a Mallorca, on organitzà un important comboi de queviures i armes que assolí de burlar el bloqueig i entrar a Barcelona octubre del 1713 Poc després fou elegit conseller quart de la ciutat, i s’ocupà dels serveis d’intendència durant la resta de la lluita

Rebé una bona educació clàssica, sota la direcció del seu oncle, Giorgio Antonio Vespucci, dominicà i humanista, alhora que un altre oncle, Guido Antonio Vespucci, polític i diplomàtic, l’inicià en els negocis públics En 1478-80 acompanyà a París el seu oncle Guido, aleshores ambaixador de Florència a França, en qualitat de secretari El 1484 passà al servei dels Mèdici, i el banquer Lorenzo Pier Francesco de Mèdici li confià els seus negocis com a administrador-comerciant Durant aquest període, com a agent dels Mèdici, els afers mercantils el portaren 1492 a Sevilla, a la casa del banquer…

Constituí, amb el seu germà Alessandro, l’Accademia dei Pugni, formada per un grup d’escriptors lluitadors i imbuïts de l’esperit illuminista, que utilitzà com a arma un diari extraordinàriament inquiet, Il Caffè 1764-66, fundat per ell, amb articles de literatura, lingüística, economia, moral, ciències, etc De les seves obres cal remarcar Riflessioni sulle leggi vincolanti 1769, Meditazioni sull’economia politica 1771 i el Discorso sull’indole del piacere e del dolore 1773 El seu germà, Alessandro Verri Milà 1741 — Roma 1816, escriví la novella Le notte romane 1792 i collaborà activament a…

Intervingué activament a la vaga general del 1855 Alt dignatari de la francmaçoneria catalana, president del Sindicat d’Obrers Calafats, fou un dels fundadors de la Primera Internacional a l’Estat espanyol, raó per la qual fou perseguit

Llicenciat en farmàcia i etnologia, amplià estudis a París Des de l’any 1908 actuà com un dels més importants propagadors del cooperativisme a Catalunya Fou president de la Federació de Cooperatives de Catalunya 1922-34 i de la Federación Nacional de Cooperativistas de España 1929-34 i membre del comitè central de l’Aliança Cooperativista Internacional 1924-44 Milità al partit federal, i fou un dels fundadors de l’Esquerra Republicana diputat per Barcelona 1931 i alcalde de Vilanova i la Geltrú Collaborà en el projecte de llei de cooperatives de la segona República 1931, i fou l’impulsor de…

Doctor en dret, fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista i secretari de la seva junta directiva 1903 En sortí amb motiu de l’escissió del 1904, i fou el primer director d' El Poble Català Tornà aviat a la Lliga, i fou regidor de Barcelona 1905 i diputat per Santa Coloma de Farners del 1907 al 1923 Convertit en un dels màxims dirigents de la Lliga membre de la comissió d’acció política, fou un destacat parlamentari i conferenciant en qüestions econòmiques, financeres i administratives Pel gener del 1917 féu un viatge a València per tal de crear una aliança amb el valencianisme…

Fou professor de la Universitat de Missouri i de la New School for Social Research de Nova York i director del Journal of Political Economy 1896-1905 Principal representant de l’institucionalisme, s’enfrontà amb les escoles clàssiques, marginalistes i marxistes en considerar que la ciència econòmica ha d’estudiar descriptivament l’origen i l’evolució de les institucions dotades d’autoritat per la tradició i interferir constantment en els interessos dels individus Publicà, entre altres obres, The Theory of the Leisure Class 1899 i The Theory of Business Entreprise 1904