Resultats de la cerca
Es mostren 3792 resultats
poder alliberador
Economia
Facultat d’alliberar deutes que les autoritats monetàries concedeixen a determinats tipus de diner.
poder adquisitiu
Economia
Quantitat de béns o serveis que hom pot adquirir amb una determinada quantitat de diners.
Fluctua inversament a les variacions que experimenten els preus del béns Especialment a partir de la Segona Guerra Mundial s’ha deteriorat el poder adquisitiu de les monedes, a causa de la taxa de creixement d’inflació
plusvàlua
Economia
Expressió monetària del valor incorporat a la producció pel treball que és apropiada pels propietaris dels mitjans de producció sense contrapartida.
Aquest concepte, que fou elaborat per Marx en la seva anàlisi del mode de producció capitalista, pot ésser formulat de la manera següent en el mode de producció capitalista l’intercanvi de mercaderies és efectuat d’acord amb la quantitat de treball socialment necessari incorporat en elles, és a dir, pel seu valor de canvi Per endegar la producció d’una mercaderia, el capitalista adquireix els elements necessaris maquinària, primeres matèries, energia i força de treball pel seu valor de canvi c i v i la ven al valor V , superior al dels elements utilitzats per a produir-la Aquesta…
plusvàlua
Economia
Dret fiscal
Augment del valor corrent dels immobles el dia que acaba el període d’imposició amb relació al valor que tenia a l’inici del període.
plus
Economia
Dret del treball
Quantitat suplementària o ocasional que hom dóna per premiar la puntualitat, l’antiguitat, etc.
Alguns plus són fixos així el de treball nocturn, el de carestia de vida o el familiar Aquest es refereix a aquells treballadors que mantenen fills menors o en edat escolar i altres familiars
planificació
Economia
Acció d’elaborar i executar un pla econòmic.
Requereix l’adequació i coherència entre els objectius polítics, econòmics, etc i els recursos disponibles i ha de tenir en compte la compatibilitat de les macromagnituds Hi ha un ventall de mètodes per a comprovar si el pla és consistent, com ara el de trial and error , o de prova i millora per tal d’anar optimitzant les variables i el compliment de les condicions subordinades, el mètode dels balanços balanç, els mètodes de tests, etc Segons que els agents econòmics estiguin subordinats a les directrius de l’estat, o que aquest adopti un paper bàsicament orientatiu, la planificació pot ser…
piquet
Economia
Grup poc nombrós de persones que en una vaga, una revolta, etc, s’ocupa d’impedir, mitjançant mètodes pacífics o coactius, que altres entrin al treball, vagin a votar, etc, o bé que es manifestin a favor o en contra d’alguna idea o programa.
pilota
Economia
Nom donat al procediment fraudulent emprat en la posada en circulació de lletres de canvi.
El lliurat n'accepta una sense que existeixi cap deute previ i, per tant, sense intenció de pagar-la, amb l’objecte que el lliurador pugui disposar, mitjançant el seu descompte al banc, d’un crèdit fictici En compensació, el lliurat contragirarà una altra lletra al lliurador de l’operació anterior en les mateixes condicions, i així successivament
piastra
Economia
Moneda divisionària equivalent a una centèsima part de les lliures d’Egipte, Líban, Síria i Sudan, i de la lira turca dividida en 100 piastres o kurus
.
peso
Economia
Unitat monetària principal de Xile des del 1851.
El 1953 establí un tipus de canvi unificat a raó de 110 pesos per dòlar EUA, la gran depreciació del qual motivà que l’any 1960 fos substituït per l’escut L’any 1975 hom tornà al peso establint una equivalència de 1 000 escuts per peso Dividit en 100 cèntims