Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
Pere Jorba i Gassó
Economia
Industrial i comerciant.
Treballà de teixidor a Manresa El 1877 installà la primera fàbrica a Sant Vicenç de Castellet, i després les de la colònia Jorba , del Manganell 1892 i Bellveí 1895, etc, i una central elèctrica a Viladecavalls El 1904 obrí uns grans magatzems a Manresa, i el 1911 els cèlebres magatzems Jorba , a Barcelona, amb el seu fill Joan Jorba i Rius Castellgalí, Bages 1870 — Manresa 1938 El 1919 creà una sucursal a Brusselles, i el 1926 traslladà els de Barcelona a l’emplaçament definitiu el Portal de l’Àngel, que el 1963 foren adquirits pel grup Galerías Preciados SA
Ferran Puig i Gibert
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Financer i polític.
El 1838 fundà a Sant Andreu de Palomar una important fàbrica de teixits Companyia Anònima Filatures de Fabra i Coats Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1855 i fundador de diverses societats i empreses, com la que construí el Canal d’Urgell i la Junta d’Obres del Port de Barcelona Afiliat al partit liberal, fou senador per Girona del 1881 al 1894, any en què fou fet senador vitalici Publicà obres de tema econòmic com El contrabando por Gibraltar 1890, El impuesto de consumos 1891 i Continuará Alemania explotando a España por medio de tratados 1892
Joan Coma i Cros
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Fabricant.
Continuà el negoci de compravenda de manufactura de cotó iniciat pel seu pare Joan Coma i Xipell a partir del 1910 se'n féu càrrec totalment i n'amplià les activitats installà una filatura a Rosselló Segrià i una fàbrica de teixits a Salt Gironès, per al servei de la qual féu construir una central hidroelèctrica a Bescanó Fou un dels principals compradors de Barcelona de cotó nord-americà Fou conseller de nombrosos bancs i formà part de la junta del Gran Teatre del Liceu El 1936 es refugià a París, on morí L’empresa perdura en la mateixa família sota el nom de Successora de J Coma-Cros
La Farga Lacambra
Economia
Empresa metal·lúrgica del coure amb seu a les Masies de Voltregà (Osona)
.
Té l’origen en la foneria que Francesc Lacambra i el seu fill Francesc Lacambra i Pont crearen a la Barceloneta l’any 1808 Sumida en una greu crisi, el 1981 la família Lacambra vengué la propietat de l’empresa Francisco Lacambra Lacambra i es constituí aleshores La Farga Lacambra, SA Presidida per Vicenç Fisas i amb Oriol Guixà com a conseller delegat, dugué a terme una modernització radical de l’empresa El desenvolupament de la colada contínua a partir de reciclats de coure per a l’obtenció de fil de coure tèrmic 1986 donà un gran impuls a l’empresa Les noves inversions permeteren…
luddisme
Economia
Sociologia
Moviment sorgit entre els obrers anglesos al principi del segle XIX que destruïa les màquines de la indústria.
El luddisme rep el nom de Ned Lud o Ludd, obrer que el 1779 destruí un teler mecànic El luddisme és considerat com una reacció visceral, bé que pogués estar més o menys organitzat, a les conseqüències del maquinisme industrial els obrers identificaven com a causa dels seus mals atur, degradació del treball, baixos salaris, etc els instruments, en lloc d’atribuir-los a l’organització i el sistema de la producció industrial Tanmateix, el luddisme constitueix l’inici del moviment obrer Als Països Catalans hi hagué accions luddites a Camprodon, Alcoi i Barcelona, on foren especialment greus l’…
Talbot
Economia
Empresa automobilística francobritànica creada a Londres el 1903.
La marca Talbot passà a formar part de Chrysler Corporation a través de la seva filial a la Gran Bretanya, que el 1970 havia absorbit l’important grup industrial Rooter Motor Ltd, propietari des del 1937 de la fàbrica d’automòbils esportius i de competició Clement Talbot Ltd 1902 El 1979 el grup francès Peugeot-Citroën adquirí les filials europees de Chrysler Corporation, i Talbot esdevingué Peugeot Talbot A l’Estat espanyol Automóviles Talbot SA continua l’activitat de la desapareguda Chrysler España SA amb factories a Villaverde, Madrid, la qual havia adquirit el 1965 la firma Barreiros…
Joan Güell i Ferrer
© Fototeca.cat
Economia
Fabricant i economista, brillant polemista i figura central del proteccionisme.
El 1809 s’inicià en el negoci del seu pare, el comerciant Pau Güell i Roig, emigrat a la República Dominicana, i passà amb ell a Amèrica Tornà molt aviat a Catalunya amb la finalitat de fer estudis de pilot a l’Escola de Nàutica de Barcelona En morir el seu pare, arruïnat, es traslladà a Cuba el 1818, on residí més de quinze anys A partir de 1821 es dedicà de ple a l’activitat empresarial, i arran de la seva capacitat arribà a monopolitzar pràcticament el mercat de l’Havana i s’enriquí esdevingué cap de l’associació del grup d’empreses comercials de la ciutat El 1835 tornà de nou a Barcelona…
stakhanovisme
Economia
Mètode d’intensificació de la productivitat del treball difós a l’URSS a la segona meitat dels anys trenta.
Aquest mètode, basat en l’anàlisi de cada procés concret de producció per tal d’optimitzar les tasques i reduir al mínim els temps morts, comportà la utilització dels principis de l’organització científica del treball i la intensificació de la tecnologia emprada El seu origen es remunta a les pràctiques de treball en equip, dutes a terme en una fàbrica de carbó de l’URSS els anys trenta, per iniciativa dels obrers i en especial d’Aleksej Grigorjevič Stakhanov 1906-1977 L’èxit d’aquest sistema, que per damunt de tot consistia en un sobreesforç, depenia en bona mesura de l’adhesió dels…
Pierre Samuel Dupont de Nemours
Economia
Història
Política
Economista i polític francès.
Deixeble de Quesnay, defensà les teories fisiocràtiques des de la publicació de la seva obra De l’exportation et de l’importation des grains 1764, clarament lliurecanvista Collaborà en les reformes fetes per Turgot i Calonne i fou instigador del tractat de comerç de Versalles 1783 Contrari a la Revolució, emigrà als EUA 1800, on collaborà amb Jefferson L’any 1802 tornà a França per encàrrec del govern nord-americà i fou vicepresident de la cambra de comerç, fins que començà a criticar la política de Napoleó i tornà als EUA Escriví obres, més de divulgació que no de creació, i collaborà a les…
Melcior de Guàrdia i Mates
Economia
Filosofia
Comerciant il·lustrat i ciutadà honrat de Barcelona.
Fill del fabricant d’indianes Jaume Guàrdia i Morera mort el 1755, creat ciutadà honrat de Barcelona 1754 i tresorer de l’audiència 1733 Fou administrador de la fàbrica d’indianes de Joan Pau Canals i Martí Membre fundador de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental 1764, presidí 1776-77 la secció d’agricultura de la seva continuadora, la Conferència Física, i investigà especialment els procediments de preparació del cànem El 1773 invertí 176 000 lliures en el repoblament del terme d’Almacelles Segrià, que havia comprat amb el de Marmellar El 1774 obtingué el privilegi de noble Membre de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina