Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
just a temps
Economia
Dit del procediment de gestió de materials, inicialment concebut per Toyota, amb l’objectiu d’eliminar el malbaratament i facilitar la utilització al màxim de les capacitats dels obrers.
Aquesta metodologia japonesa de gestió posa èmfasi en la disponibilitat d’estocs molt reduïts, amb subministraments freqüents dels proveïdors, que arriben en el moment i al lloc precís on seran utilitzats Exigeix estudiar amb molta cura les cadències productives, per tal d’impedir que uns inventaris tan exigus —molt poc costosos— originin colls d’ampolla en els aprovisionaments, la qual cosa implica un gran sentit de corresponsabilitat dels treballadors
Abba Ptachya Lerner
Economia
Economista nord-americà d’origen moldau.
Estudià economia a la London School of Economics Fou professor a les universitats de Michigan 1959-65, Tel Aviv 1965-66, Califòrnia 1966-71 i de Nova York a partir del 1971 La seva obra se situa dins el corrent keynesià, fent, però, un èmfasi especial en els problemes que planteja la gestió de l’economia des del punt de vista socialista Entre les seves obres cal esmentar The Economics of Control, Principles of Welfare Economics 1944, Economics of Employement 1951, Essays in Economic Analysis 1953 i Flation 1973
monetarisme
Economia
Corrent del pensament econòmic que atorga una importància fonamental al diner en les fluctuacions econòmiques.
Enfront de la interpretació keynesiana keynesianisme de la determinació del nivell d’utilització dels recursos, que posava l’èmfasi principal en els aspectes reals de l’economia i que preconitzava la utilització de la despesa pública fiscal, s’ha produït darrerament una reactualització del paper de l’oferta monetària en la determinació del nivell d’activitat El cap de fila d’aquest corrent, l’economista nord-americà Milton Friedman, tot i destacant la importància de l’oferta monetària, recomana una política monetària “neutra” per part de l’estat, per tal d’impedir que els…
Consell d’Assistència Econòmica Mútua
Economia
Organisme, més conegut pel nom de COMECON, format a Moscou el gener de 1949 per Bulgària, Hongria, Polònia, Romania, Txecoslovàquia i l’URSS.
Albània s’hi adherí poc temps després, i la RD Alemanya a la fi del 1950 Mongòlia hi fou admesa com a membre el 1962, i Cuba i Vietnam ho foren el 1972 Iugoslàvia posseí l’estatut de membre associat des del 1964 Albània es retirà de l’organització l’any 1961 La finalitat del COMECON era d’intercanviar experiències econòmiques, fornir ajuda tècnica i proporcionar assistència mútua matèries primeres, aliments, maquinària, etc entre els seus membres En una primera etapa fins el 1955, l’èmfasi se centrà en un increment dels intercanvis comercials després, els acords anuals foren…
economia del desequilibri
Economia
Escola de pensament econòmic d’arrel keynesiana, que posa l’èmfasi en les restriccions que per al correcte funcionament del sistema de mercat implica la impossibilitat de vendre (o comprar) tot el que es desitja als preus vigents.
L’equilibri del mercat es produeix a través d’ajustaments en les quantitats, mentre romanen invariables els preus, que presenten unes majors rigideses D’aquesta manera, fenòmens com l’atur o l’acumulació/exhauriment involuntari d’existències es consideren desviacions del mecanisme de l’oferta i la demanda Els seguidors d’aquest corrent són partidaris d’una intervenció pública que ajudi a resoldre aquestes desviacions
cicle econòmic
Economia
Canvi poc o molt regular del nivell de l’activitat econòmica que, d’una manera persistent, ha anat alterant —sovint greument— la marxa general de l’economia en els països capitalistes desenvolupats des de la darreria del s. XVIII.
El cicle comprèn normalment quatre etapes l' expansió o prosperitat, la crisi o recessió, la contracció i la recuperació Aquestes quatre etapes solen tenir una intensitat i una durada variables en cada cicle, però es presenten sempre en el mateix ordre Els estudis sobre els cicles o les fluctuacions econòmiques han forçat a recollir i depurar nombroses sèries de dades estadístiques sobre preus, desocupació, producció, importacions, vendes de determinades mercaderies, cotitzacions de títols a borsa, xifres de compensacions bancàries, etc En estudiar cadascuna d’aquestes sèries, hom ha…
càlcul econòmic
Economia
Quantificació, comparació i regulació de dades econòmiques a fi de calcular una òptima assignació de recursos productius, atenent al valor del cost dels recursos i al valor creat per aquests.
El càlcul econòmic tracta de quantificar com més acuradament millor el valor creat per un recurs i el valor de cost d’aquest recurs D’altra banda, la realització del càlcul econòmic en el conjunt d’un sistema econòmic recorda d’una manera isomorfa la regulació automàtica, en tant que té en compte l’acoblament d’elements relacionats pel vincle causa-efecte Oscar Lange els sistemes econòmics posen les condicions perquè la realització d’un cert càlcul sigui una conseqüència inevitable de les premisses collocades L’estudi del problema del càlcul econòmic depèn d’una anàlisi prèvia del valor, puix…
Fons Monetari Internacional
Economia
Organisme econòmic creat el 1944 pels acords de Bretton Woods, amb seu administrativa a Washington.
Objectius La seva finalitat és afavorir el desenvolupament econòmic en el context de la globalització i la intensificació dels intercanvis comercials Amb aquest objectiu general, assessora els governs i les seves institucions econòmiques a partir d’estudis, anàlisis i estadístiques Proporciona també assistència tècnica i formació per al millor aprofitament dels recursos i concedeix crèdits als estats per a combatre situacions de pobresa o dificultats econòmiques excepcionals, ajut condicionat sempre a l’aplicació de les mesures que proposa D’acord amb l’experiència dels anys trenta, una…
Bonaventura Carles Aribau i Farriols
Bonaventura Carles Aribau, per Ramon Martí i Alsina
© (GCI) Fototeca.cat
Literatura catalana
Economia
Història
Escriptor, economista, taquígraf i polític.
De família menestral, feu els estudis mitjans al collegi episcopal de Barcelona els de física experimental, taquigrafia, llengües modernes i economia política a la Junta de Comerç, i alguna matèria de dret a la Universitat efímerament restablerta a Barcelona durant el Trienni Liberal Essent encara molt jove, fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica , en la qual consolidà una bona formació humanística i científica i hi desplegà una gran activitat, interessat per matèries molt diverses Amb el pare exiliat i la mare malalta, deixà els estudis per tal de treballar en el comerç El 1820…
,
economia
Economia
Ciència que té per objecte l’anàlisi de la realitat econòmica, és a dir, dels mecanismes segons els quals hom assigna els recursos, determina els preus, reparteix la renda i té lloc el creixement econòmic.
L’Economia pertany al grup de les ciències socials El seu objecte d’estudi és l’administració d’uns recursos escassos que poden tenir usos alternatius, i la seva finalitat és trobar la forma més satisfactòria de resoldre els problemes generats en el procés de producció i distribució La Teoria Econòmica és l’eina que permet ordenar les observacions dels fets econòmics amb la finalitat d’explicar de quina manera estan relacionades, hom utilitza models econòmics com una simplificació que permet entendre el funcionament de la realitat A partir d’aquest coneixement hi ha la possibilitat d’influir…