Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Joan Oliva i Moncusí
Història
Economia
Obrer boter, inaugurà a Espanya, sembla que influït per les accions dels regicides alemanys, la sèrie d’atemptats anarquistes contra personalitats públiques governamentals.
El 25 d’octubre de 1878 disparà contra Alfons XII, que resultà illès Fou ajusticiat el 4 de gener de 1879
Pere Adserà Tomàs
Esport general
Economia
Hoteler.
De la mà d’Ignasi Folch i Girona, fou gerent del Xalet de la Molina, inaugurat pel Centre Excursionista de Catalunya l’any 1925 El 1934, començà a la Molina la construcció del que seria el futur Hotel Adserà Gràcies al seu impuls, es construí la clínica Joan Antoni Samaranch, s’inaugurà el primer telecadira, anomenat de Font Canaleta 1941, es feu arribar aigua potable al complex 1944 i s’asfaltà la carretera 1961
Pere Mestre i Cases
Economia
Empresari.
De jove es traslladà a Olesa de Bonesvalls Alt Penedès, on es casà el 1921 i construí casa seva, anomenada cal Cacauero 1925 amb motiu del sobrenom que rebia de jove En aquesta població prosperà primer en el negoci de la calç, que transportava a altres poblacions Posteriorment entrà també en el sector forestal Es guanyà un gran reconeixement per la seva honestedat, tant en el tracte amb els clients com amb els treballadors El 1932 inicià la construcció de les Voltes actual biblioteca, on installà el magatzem de l’empresa Regidor per Esquerra Republicana de Catalunya, en iniciar-…
Joan Garcia i Oliver
Història
Política
Economia
Dirigent anarcosindicalista.
Cambrer, anà a Barcelona, on s’uní amb Durruti i Ascaso i formà el grup Los Solidarios 1922 Sota la Dictadura, fou empresonat a Burgos 1924 i a Pamplona 1926, i no tingué intervenció directa en la fundació de la FAI Després d’oposar-se a les federacions nacionals d’indústria, en el congrés de la CNT del juny del 1931 on representà el Sindicat d’Art Fabril de Barcelona, es destacà com a partidari de l’immediat putschisme revolucionari contra la República i fou qualificat d’anarcobolxevic Implicat en l’aixecament de l’Alt Llobregat gener del 1932, fou empresonat, i des de la presó…
Joan Milà i Tarragó
Economia
Comerciant.
El 1914 s’establí a Cuba Emprenedor en diverses activitats comercials, el 1923 fundà, a Camagüey, la coneguda casa Cuba-Cataluña, que es dedicava a la venda d’articles importats, sobretot dels EUA i de Catalunya principalment vins, licors i conserves L’expansió d’aquesta entitat fou tan remarcable que durant la dècada 1920-30 comptava , a més de la casa central, amb una sucursal important Ben integrat a les actvitats dels catalans residents a Cuba, fou membre del consell directiu de Germanor Catalana
United Technologies Corporation
Economia
Empresa industrial nord-americana, amb seu a Hartford (Connecticut), que té el seu origen en el holding industrial United Aircraft Corporation fundat el 1934 per produir material aeronàutic.
El grup es diversificà vers la producció de béns d’equipament i equips de condicionament d’aire, i el 1974 adquirí Essex International, de material elèctric A l’Estat espanyol Essex controla MAISA amb fàbrica a Valls, AltCamp i Aismalíbar SA a Montcada i Reixac, Vallès Occidental, dedicades a la producció de components elèctrics El 1999 tingué un volum de vendes de 24 000 milions de dòlars i ocupava 148 000 persones, la meitat de les quals fora dels EUA
Vilfredo Pareto
Economia
Sociologia
Economista i sociòleg italià.
Després d’estudiar enginyeria, treballar als ferrocarrils i en la siderúrgia, dedicar-se a la política, viatjar i assolir una àmplia cultura, succeí Walras a la càtedra d’economia política de Lausana 1893 Utilitzà el mètode matemàtic i desenvolupà un treball d’alt nivell teòric es destacà en el camp de l' economia del benestar És molt coneguda la seva llei sobre la distribució estadística de les rendes La seva obra econòmica es concreta en dos llibres Cours d’économie politique 1896-97 i Manuale di economia politica 1906 Liberal de bell antuvi, derivà a posicions…
fira ramadera
Economia
Reunió de venedors i de compradors de bestiar en un indret uns dies determinats.
Poden ésser en una població o de camp, i dedicades a tota mena de bestiar o només a un de concret Havien tingut molta més importància que els mercats, car tenien un abast més extens regional i hi acudien marxants estrangers La mecanització dels transports i la generalització del comerç estable a viles i ciutats n'han provocat la total decadència, fins al punt que actualment no resta als Països Catalans cap fira exclusivament ramadera Les fires de camp se celebraven a les cruïlles dels camins de transhumància, entre els Prepirineus i la Depressió Central Catalana eren…
Francesc Monsalvatje i Fossas
Francesc Monsalvatje i Fossas
© Fototeca.cat
Economia
Política
Historiografia catalana
Historiador, polític i banquer.
De família acabalada, en la joventut es dedicà al comerç a Osuna Andalusia, on la seva família tenia un establiment dedicat a la fabricació i la venda de teixits i altres gèneres De nou a Olot, milità en el partit conservador i formà part del Centre Catalanista Dirigí El Olotense 1881-83 i El Eco de la Montaña 1892-98 Fou delegat per la Unió Catalanista d’Olot a l’assemblea de Manresa del 1892 L’any 1896 es traslladà a Girona, on regentà una sucursal de casa de banca familiar, constituïda tres anys abans sota el nom de Fills de Jordi Monsalvatje a Olot Fou regidor i alcalde de Girona per la…
,
fruiter
Pomeres en flor, arbre fruiter , característic de la Noguera
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Dit de la planta arbòria que hom conrea per a la producció de fruita.
El conreu dels fruiters tingué durant molt de temps un caràcter merament complementari d’uns altres productes agrícoles, puix que hom destinava la fruita al consum familiar o, pel cap alt, al mercat rural o urbà més pròxim A partir de la segona meitat del s XIX la fructicultura assoleix un desenvolupament autònom i un caràcter més industrial, alhora que el comerç de la fruita pren un caràcter com més va més internacional Les causes principals d’aquesta transformació estan en un augment de la demanda, en una difusió més gran del consum de fruita, en els progressos haguts en la…