Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
actiu net
Economia
Conjunt de béns, propietats i serveis que posseeix una persona o poble en un moment determinat, valorat en unitats monetàries.
Aquest concepte pot arribar a configurar la mentalitat collectiva
benefici net
Economia
Quantitat que hom obté sostraient del benefici brut una sèrie de partides no ben normalitzades (imposts, amortitzacions, despeses generals, etc).
producte nacional net
Economia
Valor a preus de mercat de la producció neta d’un estat en un període de temps determinat.
El PNN coincideix amb el PNB, després de la deducció prèvia en aquest darrer dels béns de capital desgastats en els processos productius amortitzacions Si en lloc d’ésser valorat a preus de mercat hom valora el PNN a cost de factors, obté la renda nacional La diferència entre cost de factors i preus de mercat està en els imposts indirectes i les subvencions, és a dir, RN = PNN p m - imposts indirectes + subvencions = PNN c f La consideració d’aquests agregats, principalment del producte nacional, ha estat més o menys implícita en tota la història del pensament econòmic Turgot i Quesnay, en…
ràtio preu-benefici
Economia
Ràtio de valoració d’empreses que serveix per a determinar si el preu d’unes accions és car o barat i que es calcula dividint la cotització d’una acció pel benefici net per acció.
Com més alt és el resultat, més inversors compraran els títols amb l’expectativa que en el futur obtindran més beneficis Determina quantes vegades el benefici net de l’empresa és contingut en el preu de l’acció
passiu
Economia
Suma de tots els deutes que en un moment determinat té pendents una empresa.
La diferència entre el valor de l’actiu i el del passiu dóna lloc al concepte de capital net o simplement net, que quantifica la situació patrimonial o valor net d’una empresa actiu menys passiu , igual a net Aquesta comparació es formalitza comptablement en el balanç de situació, bé que sota la forma actiu , igual a passiu més net Aquesta pràctica fa que en determinades ocasions hom empri el terme passiu en un sentit més ampli, referit a la suma del passiu pròpiament dit més el net ambigüitat que no es dóna quan, en lloc de passiu , hom empra el terme exigible , que li és comptablement…
patrimoni
Economia
Dret
Conjunt de béns, valors i crèdits que posseeixen una persona o una institució.
Hom parla de patrimoni net si n'han estat deduïts els deutes totals la seva valoració equival al concepte de capital net de l’empresa, mentre que el patrimoni brut es correspon amb el concepte d’actiu
capacitat creditícia empresarial
Economia
Qualitat o solvència d’una empresa per a poder sol·licitar crèdit.
Mitjançant l’anàlisi econòmico-financera hom n'examina els aspectes financers patrimoni net, aflux de caixa, càrregues creditícies, capacitat de reemborsament, i la gestió capacitat directiva, especialització, confiança L’anàlisi creditícia aconsella o desaconsella l’aplicació del crèdit finalitat, necessitat, programa, rendiments, efecte d’alçament i garanties
Francesc Mas i Sardà
Economia
Financer.
El 1854 fundà, amb el seu soci J Vilalta, la Banca Vilalta i Mas mort el soci 1860, l’entitat es denominà Francesc Mas i Sardà, i el 1894 F Mas i Sardà i Fills, convertida finalment en Banca Mas Sardà 1949 El seu net, Josep M Mas-Sardà i Sells Barcelona 1918 fou president d’aquesta banca des del 1962
solvència
Economia
Indicador de la capacitat econòmica d’una persona o entitat social.
Referit a persones individuals és sinònim de possessió de béns Referit a empreses mercantils, es parla de solvència amb relació al seu “patrimoni net” i s’interpreta com un índex de la garantia per a proveïdors i creditors envers la cobertura dels seus crèdits L’indicador o ràtio de solvència més corrent és el quocient que també s’anomena índex de cobertura general, valor que assenyala quantes unitats monetàries de l’actiu garanteixen cada unitat monetària que l’empresa deu
Tableau économique
Economia
Obra del fisiòcrata François Quesnay publicada el 1758, en la qual formulà un model de circulació econòmica.
Hi representa un flux de despeses i productes entre les diverses classes socials, que classifica seguint l’anàlisi de Cantillon en agricultors classe productiva, propietaris de la terra classe sobirana o classe distributiva i la resta d’individus d’ocupació no agrícola classe estèril, dins la qual incloïa els artesans, els comerciants, etc Amb la finalitat d’explicar com es genera i es distribueix l’excedent o producte net, Quesnay partí de la producció obtinguda pel sector productiu, formada per primeres matèries i aliments, que en l’esquema se suposa equivalent a 2 000 unitats monetàries, i…