Resultats de la cerca

Es graduà en dret a Oxford l’any 1901 El seu primer treball econòmic, Unemployment A Problemt of Industry 1909, fou decisiu en la creació d’oficines governamentals de collocació Del 1919 al 1937 fou director de la London School of Economics and Political Science Del 1934 al 1944 fou president de l’Unemployment Insurance Statuory Committee, i del 1941 al 1944 ho fou del Departamental Comittee on Social Insurance and Allied Services en aquesta època presentà el seu famós informe sobre la seguretat social pla Beveridge El 1944 publicà Full Employment on a Free Society Membre del…

Tingué nombrosos càrrecs d’assessor del govern comunista Partidari d’un socialisme descentralitzat i amb un mercat controlat, fou separat de tota mena de càrrecs i del partit comunista a mitjan 1968, i emigrà a la Gran Bretanya La seva obra principal, Ogólne problemy funkcjonowania gospodarki socjalistycznej ‘Problemes generals del funcionament de l’economia socialista’, 1961 fou considerada la millor exposició teòrica de les reformes econòmiques vers un socialisme descentralitzat El 1982 publicà Economic History of Communist Eastern Europe

Professor a Oxford, residí posteriorment a l’Índia, on arribà a alt magistrat britànic, a Bombai Formulà una teoria dels rendiments decreixents per a l’agricultura que hom considera precedent de l’enunciada per David Ricardo Publicà Essay on the Application of Capital to Land 1815 i Price of Corn and Wages of Labour 1826

Fou professor a Londres 1890 i a Oxford 1891 Relacionà utilitarisme i economia des de la seva primera obra New and Old Methods of Ethics , 1877 Aplicà les matemàtiques a les ciències socials Mathematical Psychics , 1881 i desenvolupà el concepte de corba d’indiferència i la mesura de la utilitat Fou president de la Royal Statistical Society 1912

Representant de l’escola clàssica, les seves aportacions des de la càtedra d’Oxford creada el 1825 constituïren les bases d’inflexió cap al marginalisme Rebutjà la concepció ricardiana del valor-treball exposant la teoria de l’abstenció, com a justificació dels beneficis perquè la disponibilitat de béns de capital pressuposa el sacrifici de no haver consumit totes les disponibilitats en un moment determinat Publicà Three Lectures on the Value of Money 1829 i Outline of the Science of Political Economy 1836

Estudià a Budapest i a Berlín i el 1931 s’establí a la Gran Bretanya, on es naturalitzà Professor des del 1939 al Balliol College d’Oxford Actuà dins l’òrbita del partit laborista, juntament amb Nicholas Kaldor, i fou assessor econòmic del govern de Harold Wilson Expert en problemes de desenvolupament, fou conseller econòmic de governs de països del Tercer Món i membre de diversos organismes internacionals Entre les seves obres cal remarcar Economic Policy in Underdeveloped Areas and the Price Mechanism 1962, Planning for Prosperity 1963, Labour and Inflation 1970 i The…

Fou professor de les universitats de Bristol, Oxford i Cambridge La seva obra més important, Principles of Economics 1890, enllaça, mitjançant la introducció del factor temps, l’estudi del cost de producció amb el principi d’utilitat marginal formulat per Jevons, Merger i Walras, i elabora, damunt la base d’unes hipòtesis restrictives, una teoria de l’equilibri parcial A part l’interès de la seva anàlisi a nivell d’unitat de producció i de la seva formulació de la teoria de la demanda, cal valorar la seva aportació en termes de la introducció de diversos conceptes —elasticitat de…

Professor a Manchester 1938-46 i a Oxford 1946-52, fou premi Nobel d’economia 1972, juntament amb K Arrow Situat dins l’òptica de la teoria neoclàssica, reelaborà l’exposició de l’equilibri general de Walras i expressà les condicions teòriques necessàries per a mantenir-lo estable, que resultaren, però, molt allunyades del comportament real del mercat En l’obra Value and Capital 1939 es recullen les seves principals aportacions teòriques Altres obres seves són Theory of Wages 1932, Contribution to the Theory of the Trade Cycle 1950, Capital and Growth 1965, Capital and Time 1973…

S'educà a la Gran Bretanya, on residí fins el 1937, que es traslladà a Austràlia El 1953 tornà a la Gran Bretanya per fer-se càrrec, fins el 1969, de l’Institute for Research in Agricultural Economics, d’Oxford Des d’aleshores residí, novament, a Austràlia Fou fellow de l’Econometric Society El 1932 publicà els primers càlculs de la renda nacional britànica The National Income, 1924-31 En la seva obra The Conditions of Economic Progress 1940 fixà una tipologia dels sectors econòmics primari, secundari i terciari, des d’aleshores molt generalitzada, i construí un model…

Doctor 1967 pel Massachusetts Institute of Technology MIT Ha estat professor de les universitats de Yale, Princeton, Oxford i Standford i, des de l’estiu del 2001, imparteix economia i afers internacionals a la Columbia Business School de Nova York Del 1993 al 1997 pertanyé al consell d’assessors econòmics del president Bill Clinton i en 1997-99 fou economista en cap del Banc Mundial, període durant el qual tingué enfrontaments amb el Fons Monetari Internacional FMI i la Reserva Federal dels EUA per les polítiques d’ajuts defensades per ambdós organismes en els països en via de…