Resultats de la cerca

El 1799 emigrà a Amèrica i residí a Veneçuela Hi es dedicà a activitats comercials i a l’agricultura En el moment d’esclatar el moviment independentista es posà de part de les autoritats espanyoles i intervingué en la lluita En caure presoner dels insurrectes, el 1811 fou condemnat a mort, però el Congrés Veneçolà li commutà la pena capital per deu anys de presidi L’any següent aconseguí escapolir-se i es refugià a Puerto Rico En premi a la seva tasca patriòtica, Les Corts Espanyoles li concediren el privilegi de noblesa El 1813 tornà novament a Veneçuela, on després…

Segons la Declaració de Caracas, el document fundacional, el seu objectiu és fomentar el desenvolupament econòmic regional coordinadament i combatre la pobresa, especialment a causa de les repercussions de la crisi econòmica i financera global iniciada el 2008 Entre els objectius fundacionals s’esmenten també la lluita contra el narcotràfic i el canvi climàtic En formen part tots els estats llatinoamericans i caribenys i, a diferència de l’ Organització dels Estats Americans OEA, organització amb uns objectius similars, no inclou els EUA i el Canadà i, en canvi, sí que en forma part Cuba En…

Feu estudis tècnics i d’economia a Barcelona, on es doctorà Emigrà a Veneçuela i s’establí a Caracas Fou professor d’economia de l’empresa a la facultat d’enginyeria de la Universidad Central de Caracas 1951-63 Més tard, tornà a Catalunya, on fou professor de política d’empresa a l’IESE 1963-86 Un altre cop a Veneçuela creà un complex tèxtil, amb altres socis Treballat, també, com a enginyer a la Corporación Venezolana de Fomento És autor d’ Empresas multinacionales 1967, La empresa i el proceso de dirección 1982, El desafío europeo a las empresas españolas 1985, i…

Estudià a Vilafranca del Penedès, a l’Escola Sant Ramon de Penyafort, adscrita a l’Escola d’Enginyers Industrial de Barcelona Establert a Mèxic des del 1936, fundà diverses empreses del ram de la construcció amb el seu germà Geroni, que han estès el seu camp d’acció a Centramèrica, Veneçuela i fins i tot els Estats Units Intervingueren en grans obres públiques de Mèxic, entre les quals cal esmentar diversos trams de la carretera Panamericana i de l’autopista Mèxic-Acapulco installacions ferroviàries com la gran obra del ferrocarril Chihuahua-Pacífico 1953-64, de 170 km diverses…

Es llicencià a la facultat de dret de Barcelona 1921 i, becat, realitzà estudis d’estadística a Pàdua 1924-25 i d’economia a Anglaterra 1925-26 El 1927 fou nomenat cap d’estadística del Foment del Treball Nacional de Barcelona Aviat fou membre de l’Institut Internacional d’Estadística de la Haia 1927 i de l’Econometric Society 1933 Com a expert en economia, fou director de la pàgina econòmica de “La Publicitat” President de l’Associació de Comptables de Catalunya 1929, exercí el càrrec d’assessor tècnic de la Conferència de Cambres i Associacions Americanes de Comerç de Barcelona i també fou…

Els signataris foren Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú i Xile Veneçuela s’hi adherí el 1973 i Xile se'n separà el 1976 Entre les seves resolucions destaquen el control de les inversions estrangeres i la unificació de les tarifes duaneres Les operacions del grup sovint han estat obstaculitzades per problemes polítics entre els estats membres La seu és a Lima, Perú

Es graduà a la Universitat de Yale el 1935 i es doctorà a la de Columbia el 1947, on ensenyà fins a la mort Collaborà també en la tasca de fixació de preus en diversos serveis públics transport subterrani a Nova York, urbà a l’Índia, Argentina, Veneçuela o Washington Compartí el premi Nobel d’economia el 1996 amb James AMirrlees per les seves contribucions a la teoria dels incentius en condicions d’informació asimètrica

A l’octubre del mateix any s’hi adheriren Colòmbia i l’Equador i el 1966 Veneçuela Tenia com a finalitat de reduir progressivament les tarifes i altres traves al lliure comerç, de manera gradual en dotze anys, fins a arribar a la plena liberalització del comerç entre els països signants Els seus objectius massa ambiciosos foren la principal causa del seu fracàs L’any 1980 es transformà en l’ Asociación Latinoamericana de Integración

En foren fundadors Argentina , Brasil , Paraguai i Uruguai El 1992 acordaren la creació d’una taxa externa comuna entre el 2 i el 20% en vigor des del 1995 La presidència és ocupada rotativament, cada sis mesos, pels caps de Govern dels estats membres En són membres associats 1996,  Xile , Colòmbia , Equador , Perú i Bolívia Ha intentat acords bilaterals amb Mèxic -la condició de membre del Tractat de Lliure Comerç del qual en dificulta l’ingrés-, la Unió Europea 1998, la Comunitat Andina de Nacions 2003 i la Lliga Àrab 2005 El 2006 Veneçuela -que donà suport a la incorporació…

Constitueix un model d’integració més intens que la zona de lliure comerç i menys que el mercat comú, on també es dóna llibertat de circulació de factors productius Són exemples d’unions duaneres el Pacto Andino constituït per Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela, la Comunitat del Carib CARICOM, la Comunitat Econòmica de l’Àfrica Occidental CEAO, que substituí la Union Douanière des États de l’Afrique de l’Ouest i l'Union Douanière de l’Afrique Central