Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Joan Mitjans i Ventura
Economia
Empresari industrial.
El 1887, emigrà a Xile Coneixedor dels licors, dirigí la fàbrica de licors Ventura Hermanos, que amb el temps arribà a ser una de les més importants de Xile formà un nombre considerable de catalans que després treballaren en aquest ram Associat amb Miquel Coderch, Josep Costeis i Botà i Teófilo Cayla i Rex, fundà, el 1917, la destilleria Licores Mitjans SA, especialitzada en licor de raïm Integrat a la vida dels catalans residents en aquest país, fou president del Centre Català de Santiago de Xile
Josep Ventura i Roset
Història
Economia
Dirigent obrer.
Intervingué activament a la vaga general del 1855 Alt dignatari de la francmaçoneria catalana, president del Sindicat d’Obrers Calafats, fou un dels fundadors de la Primera Internacional a l’Estat espanyol, raó per la qual fou perseguit
Nutrexpa
Economia
Empresa catalana del sector alimentari.
Fou fundada el 1940 per Josep Ignasi Ferrero i Cabanach i Josep Maria Ventura i Mallofré al barri de Gràcia de Barcelona Després de començar l'activitat comercialitzant productes com la mel amb la marca Granja San Francisco, el 1946 registraren la marca Cola Cao Amb els anys, incorporà noves empreses i marques i s’expandí inaugurà la nova fàbrica de Parets del Vallès 1979, comprà l’empresa La Piara 1988, entrà al mercat xinès amb Cola Cao 1989, adquirí marques com Nocilla 2002, del grup Unilever, i Mesura 2002, i comprà les galetes Cuétara 2008, que formaven part del grup SOS Amb…
Sebastià Plaja i Vidal
Economia
Comerciant i terratinent.
Arribà el 1839 a Ponce Puerto Rico, amb el seu germà Ventura, per tal d’incorporar-se a la casa de comerç del seu pare, Bonaventura Plaja i Mas, Plaja Hermanos El 1848 comprà una plantació de sucre i deixà la intervenció directa en el comerç al seu germà, fins que aquest morí el 1855 El 1859 era propietari de la hisenda Guano i de l' estancia Dificultad El 1862, en la seva condició de terratinent adinerat, fou nomenat Consejero de Administración, i el 1869, diputat a les Corts Més tard tornà a Catalunya
lliurecanvisme
Economia
Doctrina econòmica basada en el lliure canvi per la qual hom no discrimina contra les importacions afavorint la producció interior o obstrueix les exportacions per afavorir els consumidors domèstics.
Ataca l’existència d’aranzels, les restriccions quantitatives i d’altres mitjans que limitin la circulació de productes entre països, malgrat la que justifica l’existència de control i imposicions amb objectius fiscals o sanitaris Al segle XVII fou usat per a indicar la lliure entrada als gremis i companyies de comerç i més tard com el dret de mercadejar a l’estranger al marge de les companyies El lliurecanvisme prengué cos durant el segle XVIII per mitjà de la fisiocràcia laissez faire, laissez passer, le monde va par lui-même i d’Adam Smith, que establiren que la divisió internacional del…