Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Miquel Torres
Economia
Empresa vinícola amb seu a Vilafranca del Penedès.
Té els orígens en la comercialització dels vins elaborats a partir del conreu de les vinyes familiars des dels primers anys del segle XIX El 1870 els germans Jaume i Miquel Torres Vendrell fundaren Torres i Companyia, societat d’elaboració i exportació de vins, amb destinació sobretot a l’Estat espanyol, l’Amèrica Llatina i Europa Aquest any es construí també el primer celler de l’empresa a Vilafranca del Penedès Parallelament, la destillació de brandis adquirí cada cop més rellevància, i un impuls definitiu a finals dels anys vint del segle XX Arran de la Guerra Civil de 1936-39…
Caixa d’Estalvis del Penedès
Economia
Entitat financera fundada el 1913 a Vilafranca del Penedès.
Des dels anys vuitanta tingué una forta expansió Al juliol de 2010 signà un acord d’integració mitjançant un Sistema Institucional de Protecció SIP amb Caja Murcia, Caja Granada i la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Balears sa Nostra, amb seu a Madrid, entitat bancària que rebé el nom de Banco Mare Nostrum SA Al desembre del 2012 aquesta entitat arribà a un acord per a traspassar la xarxa d’oficines i el negoci de Caixa Penedès al Banc Sabadell , el qual l'absorbí totalment l'octubre del 2013
Josep Zulueta i Gomis

Josep Zulueta i Gomis
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Polític i economista.
Estudià dret a Barcelona, i es doctorà a Madrid Milità en el partit d’ECastelar, però més tard s’afilià al Partido Reformista i en fou cap a Catalunya Fou diputat a les corts per Vilafranca del Penedès vint anys seguits 1903-23 Autor d’estudis tècnics de tema agrícola canals de reg, la filloxera, la rabassa morta, etc, fou president de la Lliga de Productors de Catalunya i de l’Agrupació Mútua del Comerç i de la Indústria, i fomentà les exportacions comercials catalanes a l’Amèrica del Sud Collaborà en la revista Cataluña Agrícola , i publicà opuscles de tema agrari
Josep Marimon i Juliach
Economia
Empresari i banquer.
El 1877 emigrà a Cuba amb els seus pares, que es dedicaven al comerç de grans i farines S'establí a Santiago i hi treballà com a dependent a la coneguda casa Brauet y Cía, de la qual, més tard, n'esdevingué gerent Emprenedor empresari, fundà, el 1907, la Compañía Eléctrica de Alumbrado y Tracción de Santiago de Cuba posteriorment, també altres empreses com The Cienfuegos, Palmira and Cruces Electric, Railway & Co Membre actiu a diferents entitats finaceres i industrials, en les quals tingué càrrecs importants director i president del Banc Espanyol de l’Illa de Cuba i també de la Cambra de…
Joan Mitjans i Carbonell
Economia
Empresari i polític independentista.
El 1916 s’establí a Cuba, a Guantánamo Fundà amb els catalans Ramón Carbó, Josep Raurell i Lluïsa Duverger, la casa comercial R Carbó & Co, dedicada a la importació i venda de materials per a la construcció, una de les empreses més importants de Cuba en aquest ram amb el temps, en fou gerent, durant la dècada 1920-30 Membre del grup polític independentista Blok Nacionalista Cathalònia, creat el 1911 a Guantánamo, en fou president durant uns anys
Ignasi Elias i Font
Economia
Teatre
Empresari teatral.
El 1862 posà en funcionament un teatret als Jardins del Tívoli de Barcelona el 1864 millorà el local, on representà gatades de Frederic Soler i un gran nombre d’obres catalanes El 1875 inaugurà el nou teatre Tívoli Feu construir els teatres del Prat Català 1864 i Novetats 1885, dels quals fou empresari
Josep Bertran i Cusiné
Economia
Industrial.
Estudià a Vilafranca del Penedès, a l’Escola Sant Ramon de Penyafort, adscrita a l’Escola d’Enginyers Industrial de Barcelona Establert a Mèxic des del 1936, fundà diverses empreses del ram de la construcció amb el seu germà Geroni, que han estès el seu camp d’acció a Centramèrica, Veneçuela i fins i tot els Estats Units Intervingueren en grans obres públiques de Mèxic, entre les quals cal esmentar diversos trams de la carretera Panamericana i de l’autopista Mèxic-Acapulco installacions ferroviàries com la gran obra del ferrocarril Chihuahua-Pacífico 1953-64, de 170 km diverses…
Joan Tomàs i Rosich
Periodisme
Economia
Periodista i empresari.
Vida De jove es donà a conèixer en setmanaris humorístics i polítics igualadins Abandonà els estudis d’enginyeria a Barcelona per dedicar-se al periodisme agències Fabra i Hava, i fou el representant de l’Associació Nacional de Radiodifusió a Vilafranca del Penedès 1928 Fundà a Igualada Gatzara 1910 i collaborà en el Diari d’Igualada Publicà en El Diluvio , El Poble Català , Mirador , La Publicitat , L’Opinió , El Be Negre , etc, sobre el món de l’espectacle circ, jazz , music-hall , teatre, cinema Assessorà empresaris del sector i gràcies a la seva intervenció vingueren a…
,
Grup Bon Preu
Economia
Cadena de supermercats.
Fou fundada el setembre del 1974 pels empresaris torellonencs Josep i Joan Font i Fabregó, amb un primer establiment d’autoservei a Manlleu El 1988 l’empresa obrí el primer hipermercat Esclat a Vilafranca del Penedès El 1995, a Malla Osona, entrà en funcionament la primera gasolinera vinculada als establiments del grup Esclatoil Els anys 1998-2011 mantingué una cadena de supermercats de superfície mitjana Orangutan, posteriorment reintegrada a la xarxa de supermercats Bonpreu El 2004 obrí un magatzem i un obrador de carn a Balenyà Osona, on installà plaques fotovoltaiques, i el…
cambra d’agricultura
Economia
Dret
Associació generalment voluntària que té per funció de reunir, elaborar i expressar les opinions de les persones lligades amb l’agricultura sobre qüestions públiques referides al benestar de l’interès agrícola.
La primera fou fundada a Escòcia el 1864 En general, a tot el món, han estat restringides als grans propietaris i, a diferència de les antigues societats d’agricultors, han fet pressió sobre la política agrària governamental A l’Estat espanyol, les cambres d’agricultura foren regulades el 1890 agrupades en cinc federacions entre les quals la catalanobalear i la valencianomurciana formaven la Unió Agrària Espanyola El 1919 foren creades les cambres agrícoles provincials , de caràcter obligatori, al costat de les de caràcter local Durant els darrers anys del segle XIX foren creades, als Països…