Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
ad hoc
Economia
Dit de l’acció, informació, decisió que convé en un moment i en un tema determinat, a causa de les circumstàncies i de l’entorn.
drets ad valorem
Economia
Tarifa que grava les mercaderies importades sotmeses a aranzel, calculada, tal com fixa la convenció de Brussel·les del 1950, segons el preu que aquestes tindrien en el mercat interior, en condicions de lliure competència entre un comprador i un venedor independents.
adhocràcia
Economia
Configuració organitzativa de les organitzacions que requereixen una flexibilitat i capacitat d’innovació molt altes.
Sol estar formada per equips dirigits per projectes, molt especialitzats, i es caracteritza per una direcció fragmentada i dispersa El nom deriva de l’expressió llatina ad hoc
aranzel
Economia
Dret fiscal
Impost que paguen els béns importats a un estat i, en alguns casos, certs béns exportats.
Els primers aranzels tenien la finalitat de recaptar fons per al fisc Amb l’adveniment de la industrialització, l’aplicació de l’aranzel respon més pròpiament al desig de protegir la producció nacional de la competència estrangera que a l’obtenció de recursos fiscals L’aranzel pot ésser específic si és calculat prenent com a base una propietat física del producte pes, volum, etc ad valorem, si és calculat sobre el preu, i mixt , si hom fa intervenir elements ad valorem i específics L’aranzel específic té l’avantatge de la simplicitat en la seva aplicació, però té l’…
Jafudà Alatzar
Economia
Ric mercader jueu de València, al servei dels sobirans almenys des del 1353.
Des del 1363 fou domèstic ad honorem de la reina Elionor, i des del 1364, membre de la casa reial de Pere III Actiu com a comprador de la reina i financer especialment des del 1370 Autòcrata de l’aljama jueva de València i delegat dels jueus del Regne de València en l’establiment de les taqqanot ordinacions del 1354
fisc
Economia
Dret fiscal
Conjunt dels recursos de què disposa l’estat, provinents de la recaptació d’imposts; sovint hom considera que inclou també els ingressos no impositius, i llavors s’identifica amb el tresor públic.
El mot fisc que significava ‘bossa per a guardar-hi els diners’, originàriament, en el dret romà, es referia al tresor públic Des de l’inici de l’època imperial, hom distingeix el tresor públic del de l’emperador, i el nom de fisc restà per a aquest, mentre que aquell era anomenat erari públic del poble romà Aquesta distinció es mantingué en el dret visigòtic, bé que d’una manera no tan clara Tot el fisc corresponia al rei, però hom feia distinció entre el patrimoni del rei i el de la corona el primer corresponia als hereus, en morir el rei, mentre que l’altre passava al successor en el regne…