Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
moviments internacionals de capital
Economia
Transaccions de capital efectuades entre països o organitzacions internacionals, la forma de les quals depèn de l’objecte pel qual hom les duu a terme.
Hom pot distingir entre moviments de capital a curt termini, que constitueixen entrades o sortides de reserves per equilibrar la balança de pagaments o com a conseqüència d’operacions especulatives, a llarg termini, quan les transaccions prenen la forma de crèdits a terme o d’inversions directes privades o públiques i transferències, quan el lliurament de capital s’efectua sense contrapartida fonamentalment són les remeses d’emigrants i les ajudes o donacions
subvenció
Economia
Ajuda econòmica concedida a activitats o institucions determinades que, segons la procedència, poden ésser de caràcter públic o privat.
Entre les de caràcter públic —que són les més habituals—, hom pot distingir entre les dirigides a empreses mercantils en condicions determinades i a aquelles activitats econòmiques que l’administració vol fomentar, com, per exemple, les dirigides a l’exportació, i les que afavoreixen determinats serveis, com ara les subvencions estatals a favor d’escoles privades, a entitats gestores de la seguretat social, a certs mitjans de transport, etc Les ajudes econòmiques per a determinades entitats o activitats culturals són més freqüents com a subvencions públiques no estatals Les…
Fons de Reestructuració Ordenada Bancària
Economia
Fons creat al juny del 2009 per un decret llei
del govern espanyol amb l’objectiu d’estimular fusions d’entitats financeres, especialment caixes d’estalvis.
Consisteix essencialment en la concessió d’un préstec a entitats bancàries independents per a afrontar els costos de la fusió, prèvia presentació i aprovació pel Fons d’un pla de fusió de les entitats Amb una dotació inicial de 9000 milions d’euros ampliables, quantitat a càrrec bàsicament dels pressupostos generals de l’Estat i dels fons de garantia de dipòsits de les entitats financeres, és regulat i administrat per una comissió rectora, els membres de la qual són designats, per a un període de quatre anys renovables, pel Ministeri d’Economia a proposta dels tres fons de garantia de…
Narcís Gelats i Durall
Economia
Banquer.
S'installà a Cuba l’any 1860 Més tard, fou enviat per la seva família als Estats Units, on féu estudis de banca, i quan acabà s’establí finalment a l’Havana El 1876 fundà en aquesta ciutat, amb el seu germà Joan i el seu oncle Josep Durall i Maig, el Banco Gelats, un dels més importants de Cuba i, a més, banc de la Santa Seu al país Més endevant, creà també una companyia naviliera i fou president de les firmes La Tropical i l’Havana Clearning House Durant el període 1908-13, entre d’altres càrrecs, fou vicepresident de l’Associació de Bancs i Banquers de Cuba, regidor de l’ajuntament de l’…
Unnim Banc
Economia
Nom de l’entitat bancària sorgida de la fusió de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, la Caixa d’Estalvis de Terrassa i la Caixa d’Estalvis de Manlleu.
Fou precedida per Unnim, caixa creada a instàncies del procés de concentració de les caixes impulsat pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària FROB, i pel qual les tres entitats originals decidiren unir-se Inscrita al registre el mes de juny del 2010, inicià l’activitat al juliol Pel volum dels actius sumats de les tres entitats 28849 milions d’euros era la tercera caixa d’estalvis de Catalunya Salvador Soley i Enric Mata en foren designats primer president i director general, respectivament No obstant això, com a resultat de la prova de solvència a què fou sotmesa pel Comitè de…
La Farga Lacambra
Economia
Empresa metal·lúrgica del coure amb seu a les Masies de Voltregà (Osona).
Té l’origen en la foneria que Francesc Lacambra i el seu fill Francesc Lacambra i Pont crearen a la Barceloneta l’any 1808 Sumida en una greu crisi, el 1981 la família Lacambra vengué la propietat de l’empresa Francisco Lacambra Lacambra i es constituí aleshores La Farga Lacambra Presidida per Vicenç Fisas i amb Oriol Guixà com a conseller delegat, dugué a terme una modernització radical de l’empresa El desenvolupament de la colada contínua a partir de reciclats de coure per a l’obtenció de fil de coure tèrmic 1986 donà un gran impuls a l’empresa Les noves inversions permeteren introduir-…
seguretat social
Economia
Sistema, i conjunt de mesures, d’assegurança social que, amb caràcter obligatori, instrumenta l’estat amb la finalitat de cobrir una sèrie de riscs i que, en una determinada proporció, té com a font de finançament unes cotitzacions individuals diferents dels imposts.
Comprèn una sèrie de prestacions —econòmiques unes, en forma de serveis sanitaris les altres— que tracten de cobrir un conjunt de necessitats o situacions concretes, referides, en principi, als treballadors assalariats i a llurs familiars, segons el risc i la prestació que hom consideri Per als treballadors “per compte propi” existeix normalment un règim especial que, a diferència de l’anterior, és voluntari i de prestacions més limitades Allò que defineix un sistema d’assegurances socials concret és el tipus de prestacions que estableix la forma en què aquestes són finançades i llur abast…
Bankia

José Ignacio Goirigolzarri, president de Bankia des del maig del 2012
© Bankia
Economia
Entitat bancària constituïda el desembre del 2010 i operativa des del 2011.
Té com a entitat matriu el Banco Financiero y de Ahorros i, de fet, no començà a operar amb el nom de Bankia fins el març del 2011 Fou el resultat de la integració mitjançant un SIP Sistema Institucional de Protecció de set caixes d’estalvis d’àmbit estatal espanyol liderades per Caja Madrid , la qual, en entrar en vigor la nova entitat, hi tenia un pes del 52% dels actius Les altres entitats eren Bancaixa 37,70%, Caja de Canarias 2,45%, Caja de Ávila 2,33%, Caixa d’Estalvis Laietana 2,11%, Caja Segovia 2,01% i Caja Rioja 1,34% La seu social és a València i la seu operativa a Madrid Rodrigo…
banca
Economia
Negoci de custòdia de dipòsits i d’oferta de diners en forma de préstec.
L’organització i les funcions de la banca moderna depenen de la figura del crèdit , el qual és factible pel desenvolupament del sistema bancari , que comprèn, d’una banda, un banc central , autoritat monetària que forma part de l’administració de l’estat, encarregat de regular la quantitat de diner en circulació i que actua com a tresoreria de l’estat de l’altra, inclou un conjunt d’organismes oficials de crèdit, bancs comercials i industrials privats, caixes d’estalvis i altres institucions financeres que obtenen la major part del seu finançament a partir de dipòsits El diner dipositat en el…
Economia 2011
Economia
Cap a una reforma del tractat de la Unió Nicolas Sarkozy i Angela Merkel, al centre, van imposar la seva tesi d’incrementar la disciplina fiscal a la cimera europea © Unió Europea El 2011 va acabar amb moltes incògnites econòmiques, algunes de vinculades amb el futur de l’euro, assetjat per la crisi del deute sobirà dels països perifèrics i amb elevats dèficits públics, com ara Itàlia i Espanya Les tensions i pressions dels mercats es van estendre fins al mateix cor de la Unió Europea UE Per això, a la cimera europea del desembre, Alemanya i França van imposar la seva tesi d’una major…