Resultats de la cerca

Mitjà tradicionalment emprat per a construir camins municipals, actualment es troba en desús Hom aportava un treball personal —posteriorment redimible per un impost— d’uns cinquanta-dos dies l’any, compatibles amb els treballs agrícoles, dedicant-hi una jornada setmanal, i del qual ningú no podia excusar-se Les eines eren facilitades per l’ajuntament o pels veïns mateixos i el treball era dirigit per un perit comissionat per l’ajuntament

La seva existència es remunta al 1907, any en què fou creada a iniciativa de la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona El 1984 fou traspassat a la Generalitat mitjançant un conveni entre la Generalitat i la Diputació, a la qual era adscrit fins aleshores

Nasqué com una integració de petites empreses del sector el 1967 Té una plantilla de 250 de treballadors i exporta els seus productes a més de vuitanta països L’Ajuntament de Barcelona li atorgà la Clau del Modernisme 1999 per la restauració de la ceràmica de la Casa Vicens

Fill de Domènec Janer i Sunyer 1752-1807, que obtingué privilegi de noble el 1795, i de Josefa de Gònima i Coll filla del fabricant d’indianes Erasme de Gònima i Passerell, augmentà el patrimoni en casar-se el 1813 amb Josefa Gironella i Ayguals, filla del també important fabricant d’indianes Josep Gironella El 1821 fou president de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó Fou membre de la primera junta de la Societat Econòmica d’Amics del País 1822 i de la primera junta directiva de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1851 Alcalde de Barcelona el 1846, inicià una…

La concessió fou cedida a l’ajuntament de Barcelona 1871 i es constituí l’Empresa Concessionària d’Aigües Subterrànies del Riu Llobregat El 1881 feu la captació d’aigües de Sants i construí la conducció entre Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles 1882 Feu fallida el 1883, però fou rehabilitada 1896 Actualment és la Corporació Financera Agbar, filial de la Societat General d’Aigües de Barcelona

S’inicià amb un préstec concedit per l’ajuntament i amb aportacions dels obrers mateixos arribà a ocupar 200 persones i en sostenia, amb subsidis, 700 en desocupació forçosa Assolí de sobreviure a la repressió de les associacions obreres per Espartero 1842-43, tot i la seva vinculació a l’ Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera Durant la crisi econòmica del 1848 fou cedida a uns particulars

Sense instrucció, hagué de cercar feina a Barcelona 1875, i poc després emigrà a l’Argentina, on s’enriquí amb el comerç de cereals i s’instruí S'establí a Rosario de Santa Fe, on creà importants plantacions En morir, féu diverses deixes a les Oluges, Cervera, Lleida i Barcelona per a la instrucció d’infants L’ajuntament de Barcelona creà, amb aquesta donació, el Grup Escolar Pere Vila 1920 i una biblioteca popular del mateix nom

El 1950, obrí una empresa d’extracció de guix en terrenys de la seva propietat Més endavant, proposà als altres tres fabricants del municipi de crear una indústria unitària i el 1970, totes les empreses es fusionaren, sota el nom Vilovigyps Entre el 1970 i el 1981, fou director general d’aquesta nova firma i el 1981, en fou nomenat president També fou regidor de l’Ajuntament de Vilobí del Penedès i alcalde del municipi entre el 1962 i el 1979

El 1838 fundà a Sant Andreu de Palomar una important fàbrica de teixits Companyia Anònima Filatures de Fabra i Coats Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1855 i fundador de diverses societats i empreses, com la que construí el Canal d’Urgell i la Junta d’Obres del Port de Barcelona Afiliat al partit liberal, fou senador per Girona del 1881 al 1894, any en què fou fet senador vitalici Publicà obres de tema econòmic com El contrabando por Gibraltar 1890, El impuesto de consumos 1891 i Continuará Alemania explotando a España por medio de tratados 1892

Resident a Vilamalla, on treballa en una explotació familiar, és regidor de l’ajuntament d’aquesta població des del 1983, i del 1997 al 1999 en fou alcalde com a independent elegit de les llistes del Partit dels Socialistes de Catalunya Entre el 25 de març del 2000 i el 9 de febrer del 20250 fou elegit coordinador nacional del sindicat agrari Unió de Pagesos en substitució de Josep Riera , i com a tal encapçala la representació d’aquest sindicat al Ple de les Cambres agràries de Catalunya És també president de la Cambra agrària de Girona El 2025 fou guardonat amb la Creu de Sant…