Resultats de la cerca

Capeller, després d’ésser un dels organitzadors de la federació local de societats obreres valencianes en 1870-72, passà a Barcelona, on formà part del consell de la federació barcelonina de l’AIT Secretari general de la federació d’ofici de tot Espanya Bakuninista i de l’Aliança de la Democràcia Socialista, fou molt amic de García Viñas i participà en les comissions federals clandestines de la FRE, de l’AIT el 1874, en 1876-78 i el 1880 Morí a la presó

Es distingí per la seva fidelitat a la corona catalana durant la invasió francesa del 1285 Alfons III el recompensà amb el nomenament de cònsol a Tunis 1291 Cessà el 1294, però intervingué en operacions comercials particulars de Jaume II de Catalunya-Aragó Vers el 1300 tornà a ésser cònsol de Tunis La seva intervenció suavitzà sovint les relacions entre els catalans i els musulmans

Encunyà els primers mancusos de Barcelona coneguts, tot imitant els dinars andalusins d’or En ells apareix inscrit en majúscules llatines el seu nom BONHOM, dates equivalents als anys compresos entre el 1017 i el 1028 i en un d’ells, com a lloc d’encunyació, Madinat Barsinuna ‘ciutat de Barcelona’ en caràcters cúfics Els documents esmenten entre el 1018 i el 1091 la circulació de mancusos de manu Bonohomine ebreo

Empresonat a la Vicaria de Nàpols per la seva participació en la conjura de Campanella, segons uns cronistes, o perquè falsificà moneda, segons altres Defensor de les teories mercantilistes, publicà Breve trattato delle cause che possono far abbondare li regni d’oro e d’argento, dove non sono miniere, con applicazione al Regno di Napoli 1613

Amb un company, fou ambaixador del rei Abū Ya'qūb per a demanar una ajuda a Jaume II 1302 Bernat es guanyà la confiança dels dos reis Organitzà una milícia catalana de la qual fou fet alcaid 1303, però caigué malalt i el seu germà Guillem hagué de dur-la al Marroc 1304, on ell retornà seguidament Envià un altre germà, Arnau, a Jaume II per tal de negociar la tramesa de naus catalanes en la campanya contra Ceuta Treballà per a mantenir l’amistat d’Abū Ya'qūb amb els castellans El nou rei Abū Tābit l’envià també a Jaume II 1308 Ajudà amb èxit el seu successor Abū Rābi'a contra els granadins…

Fou membre del Consell de Castella, secretari de la Junta de Comercio i director de la Casa de la Moneda i de la fàbrica de vidres de San Ildefonso Publicà Obra pía Medio de remediar la miseria de la gente pobre de España 1750, on proposava la creació de manufactures, i Proyecto económico 1762 Gaudí d’un gran prestigi entre els illustrats

Fou membre de les societats econòmiques de València i de Mallorca És autor de diverses memòries sobre l’agricultura 1797 i la ramaderia a Mallorca 1798 i els avantatges d’establir a l’illa una companyia de comerç 1798 i 1802

Partidari de Felip V, fou, amb el seu pare, empresari de forniments militars per a les expedicions borbòniques a Itàlia El 1732 envià a José Patiño un projecte de junta de comerç per a Barcelona, aprovat 1735 gràcies a la seva insistència En fou nomenat director, però no assolí d’obtenir del govern els mitjans econòmics que n'asseguressin la continuïtat El 1735 llançà una vasta subscripció per a finançar la construcció del canal d’Urgell

Fill segon de Joan de Llobera El 1466 formà una companyia mercantil amb el seu parent Ramon de Llobera Formà part de la Biga i fou membre del Consell de Cent per l’estament mercantil 1437-53 cònsol de mar 1437 i administrador de la taula de canvi 1447 Feu hereva la seva muller Nicolaua de Ferrera, i foren pares de Joan de Llobera i de Ferrera , conseller tercer de Barcelona en 1462-63 mort el 1464, del mercader Bartomeu de Llobera i de Ferrera mort el 1462, cònsol a Nàpols, i d’ Elionor de Llobera i de Ferrera , muller de Pere Font, propietari d’una de les botigues de teles més importants de…

Fill de Bartomeu de Llobera, mercader de Solsona, es casà amb Beatriu Garró, filla de Pere Garró, també mercader solsoní Vers el 1400, esdevingut ciutadà de Barcelona, hi formà una companyia mercantil de draps, amb el mercader solsoní, cosí germà seu, Joan de Junyent, que comerciava amb teixits fins importats de Flandes, Anglaterra i Toscana i distribuïts per l’interior de la península Ibèrica i l’estranger El 1414 formà una altra companyia amb el seu fill gran i el mercader Joan de Junyent, nebot de l’homònim, suposadament dissolta el 1427 Es dedicà també al comerç del sucre comprat a Gandia…