Resultats de la cerca

El seu fundador, Karl Menger, inicià, amb Jevons i Walras, la revolució marginalista Els seus principals deixebles foren Eugen von Böhm-Bawerk i Friedrich von Wieser Aquestes figures constituïren la vella escola austríaca junt amb Sax, Zuckerkandl, Philippovich introductor del marginalisme a Alemanya, Meyer, Mataja i Schüller Als seminaris de Viena es formaren, entre d’altres, els pares de la nova escola austríaca Ludwig von Mises, Friedrich August von Hayek, Weis i Somary Abans de la dispersió de l’escola per la irrupció del nazisme, la darrera generació presentà…

A la pràctica, els preus monetaris no reflecteixen sempre els costs d’oportunitat, a causa de la imperfecció de coneixements, dels costs socials, etc Aquest concepte fou definit per l’escola austríaca

Diputat socialdemòcrata en el Reichstag 1907 Fou canceller de la República Austríaca 1918-20 i president del Nationalrat 1931-33 Partidari, en un principi, de l' Anschluss unió d’Àustria amb Alemanya, en acabar la Segona Guerra Mundial fou elegit president de la nova República

Es donà a conèixer a través de la seva obra Les crises périodiques de surproduction 1913, i per la seva contribució a la polèmica sobre el càlcul racional en una economia que prescindeix del mercat, formulada en la seva obra Les fondéments du Socialisme 1922 Entre les seves obres més importants hi ha L’équilibre dans les relations économiques internationales 1937 i La valeur de la monnaie dans l’économie contemporaine 1948-50

Professor d’economia política a la Universitat de Viena i membre destacat de la segona generació de l’escola marginalista austríaca, fou un dels deixebles més importants de FWieser Autor d’importants estudis sobre teoria dels preus, la seva obra principal és Der Erkenntniswert der funktionellen Preistheorie ‘Valor científic de la teoria funcional del preu’, 1928

Participà en la direcció de les revistes Marx-Studien , Der Kampf i Die Neue Zeit Membre destacat de l' austromarxisme , la seva visió del problema nacional apareix en Die Nationalitätenfrage und die österreichische Sozialdemokratie ‘La qüestió de les nacionalitats i la socialdemocràcia austríaca’, 1907, on exposà el que hom anomena la visió cultural nacional en contraposició a la política del problema Desenvolupà una teoria de les autonomies dins l’imperi austrohongarès justificant ensems la unió amb l’imperi alemany Després de la Primera Guerra Mundial fou més important la seva intervenció…

Membre de l’escola austríaca, fou professor a les universitats de Viena 1913-38, Ginebra i Mèxic Als EUA collaborà en el National Bureau of Economic Research 1940-44 i fou professor a la Universitat de Nova York 1945-69 Partidari d’un liberalisme econòmic total i contrari a qualsevol mena d’intervencionisme, considerà el socialisme incompatible amb la racionalitat econòmica Obres Sozialismus 1922, Liberalismus 1927, Omnipotent Government 1944 i Planning for Freedom 1952

Estudià a les universitats d’Edimburg i de Viena 1932-34, on es relacionà amb els representants de l’escola austríaca Analitzà els moviments internacionals de capital, que relacionà amb els problemes monetaris i amb la teoria del desenvolupament, dintre la qual inclogué les recomanacions keynesianes Des del 1945 s’establí als EUA, a la Universitat de Colúmbia De les seves obres cal destacar Problems of Capital Formation in Underdeveloped Countries 1953 i Equilibrium and Growth in the World Economy 1961

Professor d’economia a la Universitat de Viena 1873-1903, es dedicà després exclusivament a la investigació Fundador de l’escola austríaca i un dels creadors de la moderna teoria de la utilitat marginal, analitzà la relació entre utilitat i preu, diferenciant el valor, com a fenomen exclusivament psicològic, del preu, que definí com a manifestació objectiva d’aquell fenomen en el mercat En l’aspecte metodològic, recalcà la importància de la investigació teòrica abstracta i s’oposà al mètode històric d’investigació Obres Grundsätze der Volkswirtschaftslehre ‘Principis d’economia…

Estudià dret a Viena i economia política a Heidelberg, Jena i Leipzig Membre de la cambra alta austrohongaresa i ministre de comerç, formà part de la vella escola austríaca Deixeble de Menger, el substituí en la seva càtedra de Viena Considerà que la utilitat total és la resultant de multiplicar la utilitat marginal pel nombre d’unitats físiques, diferint del seu condeixeble E von Böhm-Bawerk Formulà una teoria del valor d’un bé, on el cost era la seva mesura, resultant aquest l’expressió de l’alternativa rebutjada per a produir aquell bé Publicà, entre altres…