Resultats de la cerca

La seva relació amb el total de dipòsits o conjunt de recursos de tercers de font no bancària, utilitzats pel banc, és coneguda com a coeficient de caixa, la regulació del qual és un dels instruments clàssics utilitzats per la política monetària Es pot parlar també de segona línia de liquiditat, que inclouria els actius de conversió immediata en diner, en particular el deute de l’estat a curt termini La consideració de la relació entre la liquidat total i els recursos de tercers, permet de parlar del coeficient de liquiditat, també utilitzat en ocasions per la política monetària

Cal assenyalar entre ells, en primer lloc, Thomas Tooke John Fullarton i James William Gilbart Tingué l’adhesió de la majoria dels principals economistes, en especial de John Stuart Mill, contra els homes pràctics i els funcionaris del Banc d’Anglaterra Les seves crítiques poden ésser sintetitzades en tres idees principals En primer lloc, el control de l’emissió és insuficient per a garantir l’estabilitat si hom vol aconseguir-la mitjançant restriccions, cal plantejar-se alhora la qüestió dels dipòsits bancaris El mecanisme de control no ha de consistir en la limitació de l’emissió, sinó, si…

Una segona desespecialització s’ha produït amb l’entrada dels bancs en negocis financers més generals factoring , leasing , valors, assegurances i en d’altres no directament financers informació econòmica, rating , turisme, mergers & acquisitions , activitats que converteixen els bancs en conglomerats financers, proveïts de branques o unitats especialitzades

La seva aplicació a operacions creditícies equival a una prima sobre el risc En altres casos hom en cobra per efectes, per valors, per canvi de divises, per domiciliació de rebuts, etc Les comissions són determinades en llur quantia màxima per l’òrgan competent, però són de lliure aplicació

Constitueix una de les bases de la Unió Econòmica i Monetària , i té com a autoritat i font de la presa de decisions el Banc Central Europeu Comprèn dos pilars el Mecanisme Únic de Supervisió Bancària  i el Sistema Únic de Resolució La Unió Bancària té l’origen en la crisi financera del 2008 i la subsegüent crisi del deute sobirà, que afectà nombroses entitats bancàries de la zona euro i incidí molt greument en l’economia de determinats estats La Unió Bancària cohesiona la regulació bancària dels diversos estats, per tal de posar fi a les disparitats tant en la normativa com en l'aplicació…

El capital inicial de 600 milions de pessetes fou subscrit per uns quatre-cents industrials espanyols, pel Banc Atlàntic i el Banco de Ribagorza i per diversos grups financers estrangers Fou el banc promotor de les autopistes catalanes —Autopistas Concesionaria Española SA— Afectat per la crisi financera, el 1982 passà sota el control del Fondo de Garantía de Depósitos para Establecimientos Bancarios, el qual procedí al seu sanejament i venda al Banco Hispano Americano, que el fusionà amb el Banco Urquijo, creant el Banco Urquijo-Unión SA, amb domicili a Madrid

L’objectiu era intervenir els bancs en crisi per al seu redreçament i posterior venda a tercers Actuà sobre els bancs de Navarra, Cantàbric, Meridional, Valladolid, Granada i el seu filial Banco de Crédito Comercial La corporació donà pas l’any 1980 al Fons de Garantia de Dipòsits per a Establiments Bancaris, les facultats del qual havien estat ampliades per resoldre les crisis

Consisteix essencialment en la concessió d’un préstec a entitats bancàries independents per a afrontar els costos de la fusió, prèvia presentació i aprovació pel Fons d’un pla de fusió de les entitats Amb una dotació inicial de 9000 milions d’euros ampliables, quantitat a càrrec bàsicament dels pressupostos generals de l’Estat i dels fons de garantia de dipòsits de les entitats financeres, és regulat i administrat per una comissió rectora, els membres de la qual són designats, per a un període de quatre anys renovables, pel Ministeri d’Economia a proposta dels tres fons de garantia de…

Té l’origen en la compra pel març del 1959 de la Banca Dorca d’Olot per un grup no bancari d’homes de sectors econòmics diversos L’any 1961 traslladà a Barcelona la central i canvià el nom Els anys seixanta i setanta realitzà una forta expansió a l’empara de la nova llei d’Ordenació bancària, i obrí oficines a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, així com en algunes grans ciutats espanyoles —Madrid, Saragossa, Bilbao, Sant Sebastià— Absorbí el Banc d’Expansió Comercial Capellades el 1971 i, el 1980, el Banc Mercantil de Manresa i el Banc de Barcelona Aquest mateix any integrà el…

Cap altra entitat bancària no el supera en antiguitat El 1985 era de propietat pública amb 39 593 milions de dòlars en actius, 33 649 milions en dipòsits i 16 019 empleats