Resultats de la cerca

Fill gran i hereu de Joan de Llobera, fou un dels mercaders més importants a la Barcelona del seu temps El 1442 comprà un dret de marques de duana entre França i la corona catalanoaragonesa, formà companyia amb el banquer Jaume de Casa-saja i fou administrador de la taula de canvi de Barcelona 1433 Membre de la Biga, figurà al Consell de Cent 1434, 1436-38 i 1452 intervingué en el municipi com a expert i banquer En morir deixà la companyia de draps iniciada pel seu pare al seu gendre Felip de Ferrera i Sacosta, marit de la seva filla Elionor de Llobera i Roig, que la continuà amb aquest…

Fill segon de Joan de Llobera El 1466 formà una companyia mercantil amb el seu parent Ramon de Llobera Formà part de la Biga i fou membre del Consell de Cent per l’estament mercantil 1437-53 cònsol de mar 1437 i administrador de la taula de canvi 1447 Feu hereva la seva muller Nicolaua de Ferrera, i foren pares de Joan de Llobera i de Ferrera , conseller tercer de Barcelona en 1462-63 mort el 1464, del mercader Bartomeu de Llobera i de Ferrera mort el 1462, cònsol a Nàpols, i d’ Elionor de Llobera i de Ferrera , muller de Pere Font, propietari d’una de les botigues de teles més importants de…

Vers el 1360 partí cap a Grècia i s’establí al ducat d’Atenes, aleshores sota el domini català L’any 1380 es distingí per la seva cooperació en la defensa del castell de la Levàdia, ciutat on segurament residí, contra les companyies navarreses La traïció dels grecs féu perdre la fortalesa als catalans, i, assassinat llur cap Guillem d’Almenara, Ferrer aconseguí d’escapolir-se, i s’establí a Negrepont Eubea El rei Pere III li reconegué el mèrit i els serveis

Atorgà nombrosos préstecs a Pere III Durant la guerra amb Castella, concedí crèdits a la generalitat de Catalunya 1364 que avançaven la meitat de l’impost del fogatge 650 000 lliures Com a garantia rebé fermances de les ciutats i fou nomenat recaptador exclusiu del fogatge El 1367 avançà a l’Església el tribut de Sardenya i comprà el castell i la baronia de Gelida al vescomte de Narbona

El 1312 el rei Jaume II, per les seves coneixences i relacions amb l’Àfrica del Nord, el nomenà cònsol de Bugia, substitut de Bernat Dessoler, que es trobava a Barcelona, amb la finalitat de renovar el pacte fet el 1309 Entre els anys 1312 i 1344 desplegà una gran activitat i una sèrie de viatges entre Bugia, Barcelona i Mallorca que conclogueren amb un nou tractat entre el soldà Abū Bakr i el rei Jaume II signat a València el 7 de gener de 1314 i pel soldà entre el març i el juliol del 1314 quan Poculull tornava a trobar-se a Bugia

Formà part de la junta que informà sobre la proposta del comte duc d’Olivares sobre la creació d’una companyia de comerç a Barcelona per a la Mediterrània i Llevant Hi fou favorable, com a mitjà d’eliminar els corsaris i de millorar el forniment de primeres matèries al Principat Escriví Vot de Jaume Damians, conseller de la ciutat, contra l’entrada de robes de llana i seda estrangeres 1630, considerat el text de tema exclusivament econòmic més important del s XVII català, i que influí en autors com Feliu de la Penya Hi defensà la prohibició d’importar teixits estrangers com a mitjà d’…

Fou prestador dels reis Joan I i Martí l’Humà Contribuí a finançar l’expedició de l’infant Martí a Sicília, en la qual prengué part personalment Nomenat tresorer del regne de Sicília 1392-96, li fou concedit el feu de Solento 1393 A fi de finançar el viatge de tornada a Catalunya de l’infant Martí, esdevingut rei, la reina Maria de Luna vengué, a ell i a Guillem Pujada, la vila d’Alcoi, la vall de Seta i el terme de Travadell 1396, i el rei Martí li empenyorà diverses joies Amb Francesc Foix, el 1400 reuní tropes de socors per a Sardenya, el 1402 negocià amb Pere de Queralt la pau amb Tunis,…

Del seu pare, Francesc, fill d’un negociant d’igual nom, heretà la professió i les idees Aviat posseí capital propi en la companyia integrada pel seu pare, Andreu d’Olivella i altres mercaders 1429 Poc temps després, pel seu matrimoni, entrà en una altra família del comerç, la dels Manresa, que li donaren 1 000 lliures en concepte de dot Apareix molt lligat a Miquel de Manresa, el seu cunyat, durant llur etapa activa en el govern municipal i en el partit de la Busca Fou membre del sindicat dels tres estaments i del poble de Barcelona i com a síndic buscaire llegí en ple Consell de Cent un…

Com a ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó prop d’Andrònic II obtingué, el 1316, la reobertura dels ports bizantins, vedats als catalans després de la matança de Roger de Flor, i de molts d’altres catalans, a Constantinoble, el 1305

Era dirigida per Josep Barceló, Ramon Maseras i Antoni Gual El 1855 aquesta comissió passà probablement a formar part de la Comissió de les Classes Obreres