Resultats de la cerca

S'establí de jove a l’Argentina i es casà amb la filla del ministre de finances Uriburu Reuní una important fortuna que li permeté d’edificar a Buenos Aires la Casa de España, cedida al govern espanyol, per a installar-hi la legació i el consolat, el Centre Català i el Montepío de Montserrat Creà el Banco Transatlántico, que la crisi econòmica del 1890 féu fracassar Morí d’accident, que la rumor pública atribuí al suïcidi

Fill de Miquel Regàs i Ardevol Es llicencià en dret el 1925 i collaborà assíduament a La Publicitat , La Ciutat , L’Opinió  i L’Esport Català El 1935 Enric Borràs li estrenà la seva primera comèdia, Cèlia, la noia del carrer Aribau , on assumeix la tradició teatral pròxima als pressupòsits de Carles Soldevila i de l’alta comèdia Després de la guerra actuà com a empresari i organitzà els Cicles de Teatre Llatí 1958-69   Autor d’obres amb Celestí Martí Farreras Sota la llàntia del Born , 1948 i amb Valentí Castanys Ha guanyat el Barça , estr 1949, escriví també, entre d’altres…

La Federación de Industriales del Autotransporte de Catalunya fundà el 1930 una mútua per a assegurar els riscos derivats de la seva activitat La companyia tingué un començament difícil fins els anys cinquanta, que entrà en el negoci de les assegurances de l’automòbil, accidents, malalties i incendis El 1965 una nova llei impedí a la companyia oferir assegurances per malaltia i accidents de treball, i cap a la meitat dels anys setanta patí una profunda crisi que desembocà en una nova etapa, amb un nou equip directiu encapçalat per Joan Castells Trius Des d’aleshores, la mútua ha…

De família acabalada, en la joventut es dedicà al comerç a Osuna Andalusia, on la seva família tenia un establiment dedicat a la fabricació i la venda de teixits i altres gèneres De nou a Olot, milità en el partit conservador i formà part del Centre Catalanista Dirigí El Olotense 1881-83 i El Eco de la Montaña 1892-98 Fou delegat per la Unió Catalanista d’Olot a l’assemblea de Manresa del 1892 L’any 1896 es traslladà a Girona, on regentà una sucursal de casa de banca familiar, constituïda tres anys abans sota el nom de Fills de Jordi Monsalvatje a Olot Fou regidor i alcalde de Girona per la…

L’emissió de deute públic és conseqüència del fet que cal igualar els ingressos i les despeses de l’estat i que no sempre és possible d’aconseguir-ho augmentant els imposts Quan el deute públic és a un termini, és anomenat deute flotant A l’Estat espanyol, aquest mecanisme començà a l’època de Carles III i continuà durant tot el segle XIX, i serví bàsicament per a finançar les despeses extraordinàries provocades per les guerres Entre el 1900 i el 1917 l’emissió de deute disminuí molt, i tornà a augmentar entre el 1917 i el 1925 com a conseqüència de la guerra del Marroc A partir del 1925 les…