Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Promotora d’Exportacions Catalanes
Economia
Empresa de la Generalitat de Catalunya creada el 1986 per la Presidència de la Generalitat per al servei de les cooperatives agràries i de l’empresa agroalimentària petita i mitjana.
Té com a objecte social la promoció de l’exportació de productes agroalimentaris, i de les campanyes de normalització d’aquests productes
Banc Industrial de Catalunya
Economia
Entitat financera constituïda a Barcelona el 1965, acollint-se a la nova figura dels bancs industrials, per 1.727 accionistes que representaven, molt àmpliament, les forces econòmiques catalanes.
Banca Catalana , Banc Comercial Transatlàntic , Banc Comtal i Banc Sabadell hi participaren en els seus inicis, però la primera fou l’única institució financera que s’hi mantingué Vinculada des del 1975 a Banca Catalana, inicià una forta política d’expansió i participà en moltes empreses catalanes i algunes de la resta de l’estat Arran de la crisi industrial dels anys setanta, el 1980 s’integrà en el grup Banca Catalana i, a conseqüència de la crisi d’aquest, el 1982 passà a dependre, successivament, del Fons de Garantia de Dipòsits, d’un consorci de bancs espanyols i, finalment…
firal
Economia
Lloc on es fa la fira.
Ha donat nom a alguns indrets de poblacions catalanes Balaguer, Cardona
Rafael Font
Economia
Mercader.
Establert a Cadis, ajudà a finançar a Alonso de Lugo la conquesta de Tenerife 1496, on estigué posteriorment fins el 1518 i on rebé bons repartiments de terres, i en fou nomenat regidor el 1513 Hi fundà capella pròpia a l’església franciscana, que fou coneguda com a capilla de los catalanes
Ignasi Elias i Font
Economia
Teatre
Empresari teatral.
El 1862 posà en funcionament un teatret als Jardins del Tívoli de Barcelona el 1864 millorà el local, on representà gatades de Frederic Soler i un gran nombre d’obres catalanes El 1875 inaugurà el nou teatre Tívoli Feu construir els teatres del Prat Català 1864 i Novetats 1885, dels quals fou empresari
Fèlix Valls-Taberner i Arnó
Economia
Empresari.
Fill de Ferran Valls i Taberner, es llicencià en dret Ocupà la presidència del consell d’administració de diverses empreses catalanes, i fou membre de la comissió organitzadora de la Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona, de la Cambra de Comerç de Barcelona i de la junta del Cercle del Liceu El 1969 li fou atorgat el premi Dag Hammarskjöld
Joan Claret
Economia
Història
Mercader.
Aportà capital per a l’expedició de Sebastià Cabot al riu de la Plata 1526 i el 1536 encapçalà els donatius ciutadans per a la construcció de l’edifici de la Universitat de Barcelona amb una aportació de 500 lliures i una renda de 100 lliures anuals Amic d’Ignasi de Loiola, acollí els primers jesuïtes que s’establiren a Barcelona el filòsof Rafael Mambla el cità entre les personalitats catalanes benefactores de les lletres 1540 Parent del bisbe de Barcelona Jaume Caçador, fou diverses vegades procurador de béns episcopals
Unió Industrial Bancària
Economia
Entitat bancària constituïda a Barcelona el 1963 per a la promoció de societats industrials o agrícoles.
El capital inicial de 600 milions de pessetes fou subscrit per uns quatre-cents industrials espanyols, pel Banc Atlàntic i el Banco de Ribagorza i per diversos grups financers estrangers Fou el banc promotor de les autopistes catalanes —Autopistas Concesionaria Española SA— Afectat per la crisi financera, el 1982 passà sota el control del Fondo de Garantía de Depósitos para Establecimientos Bancarios, el qual procedí al seu sanejament i venda al Banco Hispano Americano, que el fusionà amb el Banco Urquijo, creant el Banco Urquijo-Unión SA, amb domicili a Madrid
Joan Alexandre de Larrard i Claveria
Economia
Comerciant matriculat (1794).
Segurament fill de Josep Larrard, que, el 1719, s’interessà per l’explotació d’una de les quatre illes del delta de l’Ebre, a Tortosa Obtingué privilegi d' hidalguía 1775 Formà part d’una comissió destinada a l’estudi de la represa del comerç català amb els països de Llevant Installà uns locals al port de Salou, seguint el pla del capità general Philippe de Cabanes, per a constituir un nucli de població a la platja Fou director de la Companyia d’Assegurances Marítimes de la Mercè, de Sant Antoni de Pàdua i Sant Ramon de Penyafort El 1799 comprà, per 120 000 lliures catalanes, el…
Isidre Català i Vives
Indústria tèxtil
Economia
Teixidor de vels de Barcelona, fundador de la companyia Isidre Català i Cia.
Fou l’introductor del sistema de pintatge o estampació de les sedes amb colors permanents, a la xinesa A partir del 1749 hom li concedí exempció de diversos drets, i el 1768 la seva fàbrica obtingué el títol de reial El 1769 la Junta de Comerç li concedí una pensió vitalícia perquè ensenyés les seves tècniques edificà una fàbrica al carrer de Montcada i l’anomenà veedor de les fàbriques d’indianes El 1785 s’oposà al privilegi atorgat a la Compañía de Filipinas per a introduir a Espanya i importar a Amèrica teixits de seda de l’Àsia, perquè considerava que això portaria la decadència de les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina