Resultats de la cerca

El concepte de necessitat , relacionat amb el d’escassetat, és el centre de l’economia anomenada subjectiva, que defineix l’objecte d’aquesta ciència com a estudi del comportament humà que relaciona les necessitats i l’ús alternatiu dels mitjans escassos Hom obté la racionalitat científica quan es maximitza les satisfaccions d’aquestes necessitats a través d’una optimació en l’assignació dels recursos escassos

Després de la mort de Stalin treballà per la revitalització dels estudis econòmics i defensà la integritat científica Utilitzà el mètode matemàtic en la seva anàlisi econòmica A partir del 1962 participà en el debat sobre problemes de la gestió econòmica socialista i es pronuncià a favor d’una major autonomia per a les empreses És autor de nombroses obres, entre les quals sobresurten L’ús de les matemàtiques en la investigació econòmica 1959 i El valor i els preus en l’economia socialista 1961

Doctorat en dret a Pàdua 1824 Fundà 1839 i dirigí Il Politecnico , repertori d’estudi de contingut positivista i de caràcter saintsimonià A través de la recerca científica proposava un programa polític sobre la qüestió italiana, de tendència republicana i federal, que també aplicava a tot Europa Programma degli Stati Uniti d’Europa , 1848 Durant els fets de les Cinque Giornate de Milà 1848 inicià la política activa, i hagué d’exiliar-se a París i a Lugano 1848-59 Entre els seus escrits destaquen les Notizie naturali e civili sulla Lombardia 1844 i Dell’insurrezione di Milano nel…

Llicenciat en farmàcia, ciències químiques i físiques i exactes per la Universitat de Barcelona Membre del CSIC, el 1968 s’integrà a la comissió de Selenologia de la NASA i el 1972 a l’Associació Astronàutica Espanyola com a vicepresident Collaborà amb Televisión Española en diversos programes de divulgació científica, amb films com Las galaxias i Misterios al descubierto Fou delegat de relacions públiques de l’Ajuntament de Barcelona, director general de promoció del turisme, director general de la cadena hotelera HUSA i adjunt a la presidència i director del departament de…

Aquest mètode, basat en l’anàlisi de cada procés concret de producció per tal d’optimitzar les tasques i reduir al mínim els temps morts, comportà la utilització dels principis de l’organització científica del treball i la intensificació de la tecnologia emprada El seu origen es remunta a les pràctiques de treball en equip, dutes a terme en una fàbrica de carbó de l’URSS els anys trenta, per iniciativa dels obrers i en especial d’Aleksej Grigorjevič Stakhanov 1906-1977 L’èxit d’aquest sistema, que per damunt de tot consistia en un sobreesforç, depenia en bona mesura de l’adhesió…

Hom no pot dir que el cos teòric del collectivisme formi un conjunt unitari Les relacions econòmiques i socials es desenvolupen històricament, i, per tant, també evolucionen les qüestions a què es refereixen les diverses teories collectivistes tant pel que fa a llur fonamentació religiosa, ideològica, filosòfica o científica, com a llurs implicacions polítiques que es derivarien del procés necessari per a establir pràcticament el model collectivista Algunes formes d’agrupacions tribals primitives podrien ajustar-se de fet a aquest model —tot i que la tribu, per la seva situació…

Definida la ciutat com el conjunt d’un mercat local de treball, una àrea puntual de serveis i un mercat de sòl urbà, l’economia urbana analitza, doncs, les condicions de la reproducció de la producció i de la força de treball habitatge, transports, sanitat, ensenyament, informació, etc El creixement de les ciutats durant la primera etapa industrialitzadora i les altes taxes de mortalitat de la classe obrera, que posaren en perill la reproducció de la força de treball, marcaren l’inici de l’anàlisi de les condicions de vida dels treballadors per part dels metges higienistes higienisme, de la…

Es llicencià en dret i es titulà en enginyeria industrial 1908 Juntament amb Miquel Vidal i Guardiola, Manuel Reventós i Bordoy, Cebrià de Montoliu i de Togores i Josep Ruiz i Castellà, és considerat introductor de la ciència de la societat segons els mètodes de la jove escola històrica alemanya Des de l’inici, participà en l’organització de la cultura bastida per la Mancomunitat de Catalunya fou director del centre de recerques socioeconòmiques Museu Social  des del 1909, finançat per la Diputació de Barcelona, i professor de l’Escola d’Administració Pública i de l’Escola d’Alts Estudis…

Llicenciada per la Universitat de Barcelona 1977 i doctora per la University of Minnesota 1987, ha estat professora assistent i posteriorment associada a la Universitat Autònoma de Barcelona 1987-90 El 1990 passà a la Universitat Pompeu Fabra, de la qual ha estat degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials 1995-2000, vicerectora de Política Científica 2009-11 i directora del Departament d’Economia i Empresa 2011-12 El 2012 fou nomenada directora de la Barcelona Graduate School of Economics BGSE, associada a la UAB i a la UPF, d’on ha estat docent des del 2006…

Economista nord-americà Graduat a la Universitat d’Amherst 1955 i doctorat a la de Yale 1959, després d’uns anys en aquesta universitat i a la de Pennsilvània, el 1971 fou nomenat professor a la Universitat de Columbia, on desenvolupà la major part de la seva carrera acadèmica i científica Ha tingut càrrecs d’assessor i consultor en diversos organismes del seu país i internacional, entre els quals el Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament BERD en 1991-1994 El 1981 ingressà a l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA i el 2000 fou nomenat membre honorífic de l’Associació…