Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
borsí
Economia
Centre subsidiari de contractació, de caràcter oficial o no, a les ciutats on funciona un mercat de valors de caràcter oficial.
Des del punt de vista financer, els borsins constitueixen borses de valors de caràcter restringit especialment pel volum de transaccions, sovint lligats a una activitat econòmica de caràcter regional
Josep Pujal i Serra
Economia
Literatura
Escriptor i economista.
Doctor en filosofia i lletres, es dedicà a l’ensenyament mercantil a diverses ciutats de l’Estat espanyol El 1900 fou vicepresident del Congrés Internacional de Geografia Econòmica i Comercial de París Publicà nombroses obres de caràcter divers, com Los museos comerciales y la exportación españoles 1904, Las literaturas orientales y en particular la sánscrita 1917 i Puertos y zonas francas 1918
Berenguer Bertran
Economia
Història
Banquer barceloní.
Atorgà nombrosos préstecs a Pere III Durant la guerra amb Castella, concedí crèdits a la generalitat de Catalunya 1364 que avançaven la meitat de l’impost del fogatge 650 000 lliures Com a garantia rebé fermances de les ciutats i fou nomenat recaptador exclusiu del fogatge El 1367 avançà a l’Església el tribut de Sardenya i comprà el castell i la baronia de Gelida al vescomte de Narbona
economia urbana

Economia urbana. Proposta de Y.Krawchuck d’ordenació regional en una colonització per a 1,5-2 milions d’habitants a l’URSS (1, centre per a 0.5-1 milió d’habitants; 2 i 3, ciutats satèl·lits agroindustrials; 4, agrogoroda; 5, habitatges i indústria; 6, indústria pesant; 7, indústria lleugera; 8, distribució i comerç; 9, grans nusos de comunicacions; 10 aeroports
© Fototeca.cat
Economia
Geografia
Branca de la ciència econòmica dins l’economia espacial (espai) que analitza les relacions socials de producció i distribució específiques que s’originen en el marc de les aglomeracions urbanes i n’extreu lleis generals.
Definida la ciutat com el conjunt d’un mercat local de treball, una àrea puntual de serveis i un mercat de sòl urbà, l’economia urbana analitza, doncs, les condicions de la reproducció de la producció i de la força de treball habitatge, transports, sanitat, ensenyament, informació, etc El creixement de les ciutats durant la primera etapa industrialitzadora i les altes taxes de mortalitat de la classe obrera, que posaren en perill la reproducció de la força de treball, marcaren l’inici de l’anàlisi de les condicions de vida dels treballadors per part dels metges higienistes…
Joan Valls i Ferrer
Economia
Industrial farmacèutic.
De molt jove s’inicià en la fabricació de gèneres de punt Més tard, el 1919, fixà la seva residència a Barcelona, on treballà als laboratoris Andrómaco SA El 1928 fou destinat al Brasil, a Sâo Paulo, juntament amb Pi i Sunyol, soci de l’esmentada indústria farmacèutica, on implantà els laboratoris i en comercialitzà els productes farmacèutics Els laboratoris s’estengueren per diferents ciutats llatinoamericanes com Santiago de Xile, Montevideo i Caracas, a més d’elaborar-s’hi desenes d’especialitats farmacèutiques Després d’anys de treball, fou nomenat director honorífic i guanyà…
Fons Europeu de Desenvolupament
Economia
Fons de cooperació financera de la Comunitat Econòmica Europea establert pels tractats de Roma.
El fons és destinat a crear infraestructures econòmiques i socials als països en vies de desenvolupament associats a la Comunitat Europea que havien estat colònies dels països membres Els tractats bàsics d’ajut són coneguts amb el nom de les ciutats on foren signats i en determinen les etapes de constitució Yaoundé I 1963 i Yaoundé II 1969, Lomé I 1975 i Lomé II 1979 L’ajuda que el FED aporta als països beneficiaris és distribuïda en forma de subvencions, préstecs especials i capitals de risc Hom destina una part de les subvencions a compensar les caigudes de preus de productes…
Josep Roger i Balet
Economia
Educació
Comerciant i filantrop.
El 1906, emigrà a l’Uruguai, i després d’una breu estada a Montevideo, s’establí a Buenos Aires, on es dedicà als negocis comercials i féu una gran fortuna Fundà i dirigí el bazar Dos Mundos, amb sucursals a diverses ciutats del país Home preocupat pel desenvolupament de l’educació, féu donació de 48 edificis per a escoles, subsidis, beques, i pensions per a alumnes d’universitats i collegis Establí premis per a estimular el desenvolupament i perfeccionament de l’aviació argentina També donà escoles a la República Oriental de l’Uruguai Rebé l’orde d’Isabel la Católica, amb el…
Parmalat
Economia
Empresa agroalimentària i lletera italiana.
Fou fundada a la dècada del 1960 a partir d’una botiga d’alimentació de la família Tanzi, de Parma Calisto Tanzi, que n'heretà la direcció el 1961, començà una política d’expansió a altres ciutats italianes i, impulsada per les innovacions fou una de les primeres a utilitzar els brics als anys setanta i la diversificació, es convertí en una de les primeres multinacionals de l’alimentació El 1990 entrà a cotitzar en borsa Al desembre del 2003, amb presència a 139 països, una plantilla de més de 36000 empleats i uns ingressos al voltant dels 7 600 milions d’euros, protagonitzà una…
Oleguer Reynals
Economia
Militar
Comerciant i militar.
Establert a l’Argentina, formà part, al Río de la Plata, d’una societat mixta, anomenada Reynals, Puya y Vilardaga Aquesta societat realitzà viatges comercials regulars a Amèrica Els vaixells passaven per Barcelona, Bilbao i Buenos Aires, ciutats on hi havia representacions de l’empresa El 1806 collaborà amb el virrei en la defensa de la ciutat de Buenos Aires enfront de les invasions angleses fou l’organitzador i comandant del conegut Batalló de Catalans o Minyons, les ordenaces del qual redactà El 1808, el capítol local el nomenà regidor i alferes reial Participà en el motí del…
ordenació del territori
Economia
Política
Conjunt de mesures i actuacions públiques tendents a atenuar les conseqüències dels processos econòmics i socials en la configuració del territori.
Conseqüències que exigeixen una intervenció específica de l’estat o comunitat autònoma en la mesura que constitueixen problemes socials i econòmics desigualtats territorials en el nivell de renda i d’atur, desequilibris en la localització de la població i de l’activitat econòmica que provoquen situacions de congestió en les grans ciutats i de subdesenvolupament d’extenses zones agràries, efectes negatius sobre el medi ambient i sobre les condicions generals de vida de la població que, d’altra banda, no se solucionen naturalment a través de les forces de mercat La poca efectivitat…