Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
cobertura
Economia
Proporció de la quantitat total de dipòsits en metàl·lic respecte a la quantitat total de circulació fiduciària en un estat.
Des de la creació del paper moneda apareix la necessitat d’una contrapartida en metàllic or o argent Originàriament el paper moneda era un certificat d’una certa quantitat de monedes metàlliques en dipòsit Però més endavant, amb l’aparició dels banquers i dels préstecs, el total de paper moneda circulant esdevingué superior a la quantitat de monedes metàlliques Al s XIX les idees de la Currency School portaren a fixar una certa relació entre l’emissió de diner i els dipòsits en metàllic, és a dir, hom fixava el percentatge de cobertura d’or Amb la declaració d’inconvertibilitat…
cobertura
Economia
Obertura d’una posició a futurs, oposada a la que hom té en el producte físic.
La seva finalitat és d’assegurar-se o cobrir-se d’una fluctuació adversa en el preu del producte en qüestió
cobertura
Economia
Proporció que hom estableix en els bancs entre les reserves immediatament disponibles i els dipòsits.
És fixada legalment pel banc central, que la pot modificar per influir en el mercat monetari
solvència
Economia
Indicador de la capacitat econòmica d’una persona o entitat social.
Referit a persones individuals és sinònim de possessió de béns Referit a empreses mercantils, es parla de solvència amb relació al seu “patrimoni net” i s’interpreta com un índex de la garantia per a proveïdors i creditors envers la cobertura dels seus crèdits L’indicador o ràtio de solvència més corrent és el quocient que també s’anomena índex de cobertura general, valor que assenyala quantes unitats monetàries de l’actiu garanteixen cada unitat monetària que l’empresa deu
mercat d’opcions
Economia
Mercat de productes financers derivats, de caràcter condicional i a terme, on són negociats els contractes d’opcions de compra (call) o de venda (put) d’un bé econòmic o indicador (actual o futur), fins a/o en una data futura, a un preu fix i amb liquiditat assegurada.
És un mercat organitzat, similar al de futurs i permet la cobertura de riscs d’una cartera per exemple Hi ha mercats d’opcions sobre matèries primeres, actius financers, taxes d’interès, divises i índexs borsaris
coassegurança
Economia
Assegurança d’un mateix risc per més d’un assegurador.
Cadascun d’aquests respon davant l’assegurat per la seva participació, però no per la dels altres coasseguradors, entre els quals no hi ha obligació solidària La coassegurança és utilitzada normalment per a la cobertura dels riscs de valor considerable o de greu perill
mercat de futurs
Economia
Mercat en què hom fa transaccions amb els contractes de compra o venda, en una data de futur i a un preu especificat, de primeres matèries (mercat de futur de mercaderies), de divises o de títols borsaris (mercat de futurs financers).
La seva finalitat és protegir compradors i venedors de les fluctuacions imprevistes en el preu d’una mercaderia, i els inversors, de les fluctuacions en el tipus d’interès o en les cotitzacions de divises i valors Òbviament, però, en aquest darrer mercat no actuen tan sols els inversors que a través de la cobertura busquen d’eliminar el risc, sinó també els especuladors que persegueixen un guany a través de l’assumpció de riscs en posicions descobertes El principal centre de futurs financers és Chicago Chicago Board of Trade i International Monetary Market A Londres funciona des…
Robert Torrens
Economia
Història
Militar
Economista, militar i polític irlandès.
Pertanyent a l’escola clàssica, elaborà una doctrina del comerç internacional basada en els costs comparatius 1815, precedent immediat de la teoria de David Ricardo, així com una teoria del valor-treball i dels rendiments marginals decreixents Durant la discussió de la Bank Act o llei Peel 1844 es mostrà partidari de la regulació automàtica de l’emissió de bitllets i abonà el principi de les contrapartides metàlliques, que recollí la llei, segons la qual hom exigeix la plena cobertura dels bitllets bancaris Publicà Essay on the External Corn Trade 1815, An Essay on the Production…
assegurador | asseguradora
Economia
Persona que assumeix el cobriment de riscs de tercers.
En el llenguatge professional sol ésser anomenat assegurador directe, en contraposició amb el reassegurador En general, és una persona jurídica —companyia mercantil o mútua—, bé que també hi ha casos en què ho són persones individuals Lloyd’s En certs països la funció asseguradora és exercida per organismes públics, sigui amb exclusivitat, sigui en concurrència amb d’altres asseguradors en alguns llocs un important sector és nacionalitzat A l’Estat espanyol, juntament amb les societats anònimes privades i les associacions mútues, uns organismes de caràcter públic especialitzats gestionen unes…
mercat de derivats
Economia
Mercat on hom negocia contractes el preu dels quals depèn de l’evolució d’altres actius financers, anomenats subjacents.
Així, hom fa contractes sobre l’evolució dels tipus d’interès a curt i a llarg termini, divises, índexs de les diferents borses o el preu de les primeres matèries Els actius derivats són dissenyats amb la finalitat de servir de cobertura a les empreses, ja que eliminen totalment o parcialment els riscs relacionats amb la volatilitat del tipus d’interès, tipus de canvi, etc tot i això, és destacable el seu vessant especulatiu Aquests mercats han tingut un fort desenvolupament a partir de la dècada dels vuitanta, i són els contractes vinculats a tipus d’interès els més abundants —s…