Resultats de la cerca

Constituïren els organismes bàsics del règim corporatiu paritari muntat a Espanya per la Dictadura del general Primo de Rivera a la segona etapa del règim, per decret de 26 de novembre de 1926, obra del ministre de treball, Eduard Aunós S'inspirà en el corporativisme feixista d’Itàlia i en les idees del moviment social catòlic La UGT i els socialistes participaren en els comitès paritaris en virtut del pacte tàcit de no-agressió existent entre ells i la Dictadura Malgrat les mesures repressives contra les vagues, aquesta participació, que mantingueren àdhuc després de negar-se a participar a…

La seva formació és obligatòria en tot centre de treball de cinquanta o més treballadors fixos

Organisme de caràcter consultiu que té la seu a Brusselles Representa collectius diversos de l’àmbit laboral, particularment treballadors i empresaris i llurs organitzacions, a més d’associacions diverses agricultors, grups cooperatius, moviments ecologistes, etc i formula propostes El nombre de representants és de 329, nomenats pel Consell Europeu per a un període de quatre anys Pot ésser consultat en els àmbits laboral, educatiu, social o mediambiental pel Consell, pel Parlament o bé per la Comissió Europea

La seva tasca era de fer la síntesi de tots els plans econòmics, culturals i socials la coherència dels quals era determinada mitjançant els balanços materials, a partir dels quals hom cerca una previsió dels recursos i de les assignacions, l’elaboració del pla general i el control de la seva execució a través dels representants del Gosplan a les diverses repúbliques de l’URSS Deixà d’existir al desembre del 1991, amb la dissolució de l’URSS

Obrer de la indústria tapera, formà part del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya 1920-21 i en diverses ocasions fou secretari de la Federació Comarcal de Girona Collaborà regularment a Acció Social Obrera , de Sant Feliu de Guíxols 1919-27 Membre diverses vegades del comitè regional en 1931-36, durant la Guerra Civil fou conseller de defensa de la Generalitat desembre del 1936 - maig del 1937 Després figurà en la comissió assessora del comitè regional a partir del juliol del 1937, intervingué en la constitució del Comitè del Moviment Llibertari de Catalunya…

El consell obrer té noms diferents segons l’estat i les circumstàncies comitè d’empresa França, Luxemburg, Espanya, comitè mixt de producció Noruega, comitè sindical URSS, consell de gestió Itàlia, consell obrer Hongria, Polònia, Iugoslàvia A Catalunya, en 1936-39, rebé el nom de consell d’empresa

Actiu des de molt jove en el sindicalisme agrari, la dècada de 1920 s’exilià a París uns quants anys i, al seu retorn, s’afilià al Bloc Obrer i Camperol i a la Unió de Rabassaires , organització que representà durant la Guerra Civil de 1936-39 al Comitè de Milícies Antifeixistes Fou membre del Comitè Central d’Avituallament de la Generalitat i, a partir del 1937, formà part del Comitè Central del PSUC , càrrec que ocupà fins pocs mesos abans de morir a l’exili, a Cuba

Llicenciat en ciències químiques 1953, ciències econòmiques 1964 i Filosofia i Lletres 1965 Fou fundador i president dels laboratoris farmacèutics Ferrer Internacional 1953, amb filials a Alemanya, el Brasil i Bèlgica i posteriorment integrats en el Grup Ferrer, i del Banc d’Europa 1973 Fou campió d’Espanya de tennis 1953 i jugador de la Copa Davis 1953 i 1954 Tingué un paper destacat en organitzacions i organismes molt diversos, especialment del món empresarial i esportiu president fundador de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales 1977-84, membre de la…

Baró de Killanin 1927 Periodista, escriptor, productor de cinema i director de nombroses empreses, el 1950 fou elegit president del Comitè Olímpic irlandès i el 1952 representant del seu país en el Comitè Olímpic Internacional, del qual esdevingué membre de la comissió executiva el 1967 i vicepresident el 1968 Poc després dels Jocs Olímpics de Munic 1972 succeí el nord-americà Avery Brundage com a president del COI, càrrec que mantingué fins el 1980, que fou substituït pel català Joan Antoni Samaranch i Torelló

Membre de la CNT des de 1918-19, es destacà a partir del 1931 i el 1933 s’alineà amb els Sindicats d’Oposició collaborà regularment a “Sindicalismo” i després dirigí “El Combate Sindicalista” València, 1933-36 El seu paper en els dies de juliol del 1936, altra volta dins la CNT, el dugué a ésser el nou alcalde i membre important del Comitè Executiu Popular de Llevant i del Consell d’Economia creat pel novembre del 1936 A l’exili, féu costat inicialment al comitè nacional encapçalat per Joan MMolina Juanel i posteriorment s’alineà amb la CNT “política” Tornà de l’exili el 1975