Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
comptabilitat
Economia
Branca particular de l’economia formada per un conjunt de postulats, proposicions i lleis que tenen per objecte la captació, la representació i la mesura del patrimoni.
El concepte de patrimoni fou tret del dret i reelaborat en sentit comptable per Giuseppe Cerboni i la seva escola, que establí les responsabilitats jurídiques de l’administració d’un patrimoni, el qual fou definit per Fabio Besta i l’escola materialista com el conjunt de béns materials i immaterials afectes a una titularitat jurídica i susceptibles d’expressió quantitativa Els béns més els drets constitueixen l'actiu patrimonial el passiu patrimonial és constituït per les obligacions La diferència entre ells és el net patrimonial, concepte semblant al de capital comptable La complexitat de…
comptabilitat
Economia
Conjunt de comptes d’una gestió, d’una empresa, etc, portats segons un pla.
comptabilitat analítica
Economia
Branca de la comptabilitat que té per objectiu servir d’ajut per a la gestió de l’empresa, computant adequadament els costos i els marges dels seus productes i la rendibilitat dels seus negocis.
pla general de comptabilitat
Economia
Conjunt sistemàtic de regles, procediments, principis d’organització i recomanacions, elaborat per un organisme oficial, que han de seguir totes les empreses.
Aquest pla aplica comptablement la legislació mercantil i té implicacions per a les obligacions fiscals Els plans són revisats en funció de l’evolució de la comptabilitat, de l’economia i de les necessitats d’harmonització entre els estats directives de la Comunitat Europea A França fou creat pel Conseil national de la comptabilité , amb el Plan comptable général , el 1982 a Espanya, per l' Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas , amb el Plan General de Contabilidad , el 1990
Associació de Comptables de Catalunya
Economia
Entitat fundada a Barcelona el 1924, amb la finalitat d’agrupar, sense caràcter sindical, els comptables del Principat.
Deixà d’existir l’any 1940 L’Associació, en el si de la qual es materialitzaren les inquietuds científiques i pràctiques dels elements dedicats a la comptabilitat i a l’administració d’empreses, desenvolupà les seves activitats mitjançant cursets, conferències, assessorament tècnic i jurídic, biblioteca especialitzada, publicacions, mutualisme, etc Publicà, del juliol del 1925 a l’octubre del 1938, 151 números de la revista “Organització” L’entitat organitzà el VI Congrés Internacional de Comptabilitat, que tingué lloc a Barcelona el novembre del 1929 i el 1932 l’…
Antoni Alà
Economia
Matemàtiques
Primer director de l’Escola de Càlcul Teoricopràctic establerta per la Junta de Comerç barcelonina el 1815.
És autor d’una memòria sobre geometria i d’altres treballs, i anà a Madrid a estudiar el nou sistema de comptabilitat per partida doble per aplicar-lo a Barcelona
avaluació empresarial
Economia
Càlcul del valor d’una empresa, o de parts de la seva estructura i de la seva activitat, d’acord amb els paràmetres de béns patrimonials (diferència entre actius i deutes), de rendibilitat (aflux de caixa), mixtos (amb elements immaterials) i de capitalització borsària.
Té per finalitat un coneixement ajustat que n'aconselli la venda, la fusió o l’ampliació de capital Existeixen normes legals, mercantils, comptables pla general de comptabilitat i fiscals d’avaluació dels elements de l’estructura d’una societat
formació de capital
Economia
Part de la despesa nacional que hom destina a incrementar el volum de béns de capital.
Aquest concepte és utilitzat en comptabilitat nacional per a recollir la materialització efectiva del procés d'acumulació La seva magnitud depèn de la distribució social de la renda, de les propensions d’estalvi i consum, etc, de cada país, i dóna la mesura del ritme de creixement que pot assolir
empresa pública
Economia
Empresa creada i gestionada per l’estat, amb la finalitat de compatibilitzar en grau variable el benefici amb altres objectius, normalment el subministrament de serveis públics.
En l’empresa pública els capitals, els beneficis i els dèficits hi són, respectivament, fornits, absorbits i coberts pel poder públic Amb tot, almenys des del punt de vista comptable, l’existència d’una comptabilitat diferenciada i d’una direcció poc o molt independent són condicions indispensables perquè l’organisme considerat sigui quelcom més que un pur engranatge administratiu