Resultats de la cerca

Realitzà els seus estudis a la Universitat de Chicago, d’on també ha estat professor, així com de Carnegie Mellon L’any 1995 li fou concedit el premi Nobel d’economia per haver desenvolupat i aplicat la hipòtesi de les expectatives racionals El seu camp d’anàlisi ha estat la macroeconomia, i és el principal representant de l’anomenada Nova Macroeconomia Clàssica

Professor d’economia de la Universitat de Chicago des del 1995 A la meitat dels anys setanta avaluà mètodes de selecció de mostres en l’àmbit laboral, com l’efectivitat de les ocupacions subsidiàries o els programes de formació, que posteriorment s’han utilitzat en la investigació aplicada en diverses ciències socials L’any 2000 li fou concedit, juntament amb Daniel LMcFadden, el premi Nobel d’economia

Fou president del Banc de Suècia 1941-48 i ambaixador a l’ONU 1951-53 Fou secretari general de l’ONU 1953-61 Durant la crisi de la República Democràtica del Congo 1960-61 fou acusat de defensar els interessos propis i belgo-nord-americans Morí en un accident d’aviació a títol pòstum li fou concedit el premi Nobel de la pau 1961

S’inicià amb un préstec concedit per l’ajuntament i amb aportacions dels obrers mateixos arribà a ocupar 200 persones i en sostenia, amb subsidis, 700 en desocupació forçosa Assolí de sobreviure a la repressió de les associacions obreres per Espartero 1842-43, tot i la seva vinculació a l’ Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera Durant la crisi econòmica del 1848 fou cedida a uns particulars

El 1947 formà, associat amb JFugarolas i Arquer —i, des del 1959 al 1980, sol—, l’empresa del Gran Teatre del Liceu des que cessà Joan Mestres i Calvet Durant la seva gestió impulsà el teatre amb la creació d’una orquestra 1958 i un cos de ball 1966 estables Amplià la durada i el repertori de les temporades de ballet i d’òpera, per a les quals contractà solistes i companyies de categoria internacional Publicà articles sobre temes musicals El 1955 aconseguí que el Festival de Bayreuth visités Barcelona El 1959 li fou concedit el Premio Nacional de Teatro

Iniciat en el camp de les matemàtiques, fou un dels configuradors de l’ econometria Fou membre fundador de l’ Econometric Society 1930 i director de la revista Econometrica  1933-35 Des del 1931 fins al 1965 es dedicà intensament a la seva càtedra de la Universitat d’Oslo i a la direcció del servei d’estudis econòmics d’aquella mateixa universitat Membre de diversos organismes científics internacionals, li fou concedit 1969 el primer premi Nobel d’economia, que compartí amb J Tinbergen Publicà, entre altres obres, New Methods at Measuring Marginal Utility 1932 i Lois techniques…

.

Fou prestador dels reis Joan I i Martí l’Humà Contribuí a finançar l’expedició de l’infant Martí a Sicília, en la qual prengué part personalment Nomenat tresorer del regne de Sicília 1392-96, li fou concedit el feu de Solento 1393 A fi de finançar el viatge de tornada a Catalunya de l’infant Martí, esdevingut rei, la reina Maria de Luna vengué, a ell i a Guillem Pujada, la vila d’Alcoi, la vall de Seta i el terme de Travadell…

Foren fills seus Manuel Girona i Agrafel , Jaume Girona i Agrafel Barcelona 1827 — Madrid 1907, Ignasi Girona i Agrafel mort el 1889 i Casimir Girona i Agrafel casat amb Emília Clavé i Flaquer, els quals, plegats, però sota l’impuls del germà gran, Manuel, tingueren un paper destacat en la vida econòmica espanyola del segle XIX per la creació de nombroses empreses —la banca Girona Germans, La Tenería Barcelonesa 1851, La Porcellana 1853, Manufactura de Cardes i Objectes de Cuir 1854, La Ferreria Barcelonesa— i la construcció del canal d’Urgell Jaume fou també un dels fundadors del Banco de…