Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
renda monetària
Economia
Valor de la renda nacional calculada a preus corrents de cada any.
superàvit pressupostari
Economia
Situació en què els ingressos pressupostaris corrents són superiors a les despeses corrents, amb l’objectiu, generalment, d’aconseguir una reducció de la demanda agregada i per tal de facilitar una disminució de les tensions inflacionistes.
Annales
Economia
Revista francesa d’història fundada el 1929 per Lucien Febvre i Marc Bloch, amb el títol d’«Annales d’histoire économique et sociale», que fou modificat diverses vegades fins a adoptar l’actual, des del 1946.
Fou un dels portaveus dels nous corrents de la ciència històrica i tingué una considerable influència internacional a Catalunya influí, cap al 1950, sobre el grup format entorn de Jaume Vicens i Vives
efectes públics
Economia
Documents de crèdit emesos per l’estat o uns altres organismes dependents.
Els més corrents són els bons d’estat, que tenen com a principal objectiu el finançament del dèficit pressupostari, i els emesos per les empreses públiques Solen tenir privilegis com la desgravació fiscal o la pignoració automàtica
contingentació
Economia
Mesura proteccionista de control del comerç internacional segons el qual només pot ésser importada una quantitat donada d’una mercaderia durant un període fixat.
Molt utilitzada després de la crisi de 1929-32, tant per a protegir la indústria nacional com per a equilibrar la balança de pagaments, de fet provoca una distorsió dels corrents naturals del comerç internacional, l’elevació dels preus interiors, i afavoreix la formació de monopolis
Pietro Paolo da Montalbergo
Pintura
Economia
Pintor i comerciant.
Establert a Barcelona vers el 1548 Collaborà amb Pere Serafí, Pietro Morone i altres i féu obres individuals a Barcelona, Tarragona, Malla i Pineda Fou expert en art, i destacà especialment per la seva activitat d’importació i exportació amb Itàlia de diversos productes, entre els quals llibres, guadamassils i, especialment, làmines i gravats, que influïren considerablement en els corrents estètics locals
Pablo de Alzola
Economia
Economista i enginyer de camins basc.
Ocupà nombrosos càrrecs públics, entre els quals, el d’alcalde de Bilbao, president de la diputació, diputat a corts, senador i director general d’obres públiques Com a economista, des de la Liga Vizcaína, de la qual fou president, defensà la necessitat del proteccionisme per a la indústria basca, i esdevingué el portaveu dels diferents corrents proteccionistes Entre les seves obres cal esmentar Las obras públicas en España 1896 i Nuestra reforma arancelaria 1905
concurs de creditors
Economia
Dret mercantil
Procediment especial per a la realització col·lectiva dels crèdits, quan el deutor no pot complir les seves obligacions corrents.
La declaració del concurs correspon al jutge de primera instància que actua a petició del deutor o dels creditors Són condicions del concurs la pluralitat de creditors, l’estat d’insolvència del deutor, reconegut legalment, després de la cessió prèvia dels seus béns, i la qualitat de no comerciant del deutor, puix que altrament el procediment seria el de fallida En la normativa espanyola, es regulen per la llei 22/2003 de 9 de juliol, coneguda com la llei concursal Estableix el concurs voluntari i el necessari, aquell que és instat per tercers Amb aquest procediment se substituí l’antiga…
actiu financer
Economia
Títol valor emès per empreses, entitats financeres i administracions per a obtenir finançament.
Constitueix un mitjà de manteniment de la riquesa per als que el posseeixen i un passiu per als que el generen Poden ser actius financers primaris accions, obligacions, etc gestionats per intermediaris del mercat, amb especial protagonisme dels brokers , dealers i market makers , i actius financers secundaris comptes corrents, comptes d’estalvi, lletres de canvi, etc, l’acceptació dels quals pels estalviadors genera fluxos de fons que transformen el curt termini en llarg termini i promouen la inversió i el creixement econòmic
restriccions econòmiques
Economia
Limitacions posades al funcionament normal de la competència entre empreses en les economies capitalistes.
Les pràctiques restrictives del comerç més corrents són les barreres d’entrada dificultats legals o gremials per a l’establiment de noves empreses acords entre empreses per a fixar preus o repartir-se mercats mesures de control directe de preus per part dels poders públics formació d’un monopoli d’oferta en un sector econòmic creació de situacions monopolístiques a través de la publicitat falsa diferenciació del producte, desinformació sobre el mercat, etc Quan les limitacions s’apliquen a l’entrada de productes estrangers, hom parla de limitacions a la importació