Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
Frederick Stark Pearson
Frederick Stark Pearson
© Fototeca.cat
Economia
Enginyer i financer nord-americà.
Inventà un fàcil mètode d’enllumenat elèctric i fundà a Boston la Somerville Electric Light Company i més tard la Makefield Light Company Ocupà llocs de direcció en importants empreses nord-americanes Creà les primeres centrals hidroelèctriques de l’Amèrica Llatina Brasil, Mèxic i l’empresa Electrical Development Company, que aprofità els salts d’aigua del riu Niàgara L’any 1908 fomentà l’estudi i el projecte d’electrificacions de la indústria catalana a partir de l’explotació de la força hidràulica de l’Ebre i dels seus afluents Segre, Noguera Pallaresa amb aquesta finalitat el 1911 promogué…
xec de viatge
Economia
Xec o taló a la vista emès generalment per bancs o grans agències de viatges, sota denominacions diverses, i venut als viatgers que signen el document quan el compren i una altra vegada, a efectes d’identificació, davant la persona encarregada de fer-lo efectiu.
La seva funció bàsica resideix en motius de seguretat davant casos de pèrdua o robatori, puix que a través d’aquest procediment no pot ésser fet efectiu sinó per la persona que l’ha comprat
projecte Castor
Economia
Plataforma gasista situada davant de les costes del Montsià i el Baix Maestrat.
És situada a 22 km de la costa d’Alcanar i Vinaròs, al lloc on antigament hi havia un jaciment petrolífer, sota les aigües de la Mediterrània i a uns 1700 m de profunditat, punt de destinació del gas procedent d’una planta de Vinaròs a través d’un gasoducte El magatzem Castor, que aprofita l’antic jaciment petrolífer, té una capacitat prevista de fins a uns 125 milions de litres de gas per distribuir-lo a la xarxa de l’Estat És propietat de l’empresa espanyola ACS i la canadenca Escal UGS El projecte suscità des de l’inici una forta oposició de grups polítics i plataformes de les comarques…
duopoli
Economia
Situació d’un mercat en la qual fan l’oferta només dos venedors, davant una demanda clàssica.
És el cas específic més simplificat d’oligopoli, estudiat i introduït per Antoine A Cournot El duopoli pot ésser també de demanda, quan dos únics compradors s’afronten a una oferta competitiva
Comissió de les Classes Obreres
Indústria tèxtil
Economia
Organització obrera formada a Barcelona el 1855 per la unió de diverses associacions de treballadors de la indústria cotonera.
Collaborà en l’organització de la vaga general del 1855 Formà part de la comissió mixta d’organismes barcelonins que reivindicaren el dret d’associació obrera davant el general Espartero
recurs de suplicació
Economia
Dret del treball
Recurs que hom interposa contra una sentència d’un jutge del social o magistratura del treball, davant el tribunal superior.
coassegurança
Economia
Assegurança d’un mateix risc per més d’un assegurador.
Cadascun d’aquests respon davant l’assegurat per la seva participació, però no per la dels altres coasseguradors, entre els quals no hi ha obligació solidària La coassegurança és utilitzada normalment per a la cobertura dels riscs de valor considerable o de greu perill
Alberto Ullastres Calvo
Economia
Política
Economista i polític castellà.
Ministre de comerç 1957-65, presidí el període anomenat d’estabilització econòmica, iniciat amb el Pla d’Estabilització del 1959, i els intents d’adaptar l’economia de l’Espanya de Franco a les exigències de la CEE, davant la qual fou ambaixador 1965-76 Fou membre de l’Opus Dei
Packard Motor Car
Economia
Empresa nord-americana dedicada a la fabricació d’automòbils de luxe, constituïda a Detroit, a partir de la New York and Ohio Corporation de Warren (Ohio), molt poc temps després de la seva fundació el 1899, la qual ja fabricava amb la marca Packard.
El 1915 construí el primer motor de dotze cilindres per a automòbils de sèrie dels EUA Malgrat la seva importància, davant la competència de la Ford Motor Company i de la General Motors Corporation, s’uní, el 1954, amb la Studebaker, la qual cosa no impedí que hagués de plegar el 1958
postfordisme
Economia
Sociologia
Sistema d’organització social del treball que introdueix criteris de flexibilització tècnica i social i institucionalitza la desregulació legal de l’ús de la força de treball.
Davant la incapacitat del fordisme per adaptar-se a la crisi econòmica dels anys setanta, el postfordisme respon a l’emergència d’uns mercats cada vegada més fragmentats, personalitzats i canviants Ha afavorit la creació d’un nou sistema que combina l’ús de noves tecnologies productives robotització, informatització i proposa estratègies d’organització més flexibles