Resultats de la cerca

Anteriorment al segle XIX servia de mercat la via pública, sovint aprofitant els edificis porticats i, normalment, centrant-se en una plaça gran que podia prendre el nom de mercadal Als Països Catalans hi ha alguns casos de mercats coberts, com la desapareguda Hala dels Draps gòtica de Barcelona o la Porxada renaixentista de Granollers, tot i que cal considerar aquests edificis, com els de tipus llotja , més aviat com a llocs de mostra i contractació de mercaderies i no de venda directa Les necessitats de la nova ciutat industrial duen, a mitjan segle XIX, a la reestructuració de mercats ja…

Enginyer tèxtil, l’any 1950 fundà Fibralgodón i, el 1961, la Sociedad Anónima de Tejidos Industriales SATI, que canvià el nom pel de SATI Grupo Textil, empresa especialitzada en teixits per a la decoració Milità al Centre Català i posteriorment a CDC L’any 2000 el govern espanyol li concedí la medalla d’Or al Mèrit al Treball Fou un dels introductors del golf a Catalunya Soci fundador de l’Empordà Golf Resort, presidí el Golf Platja de Pals des de la seva inauguració l’any 1966 El 1967 guanyà el campionat d’Europa júnior com a capità de l’equip espanyol Impulsor de la Federació…

L’existència del cafè com a establiment públic és documentada a l’Aràbia des del s XV D’allà passà a Turquia, des d’on es difongué a Europa a través de Venècia a mitjan s XVII A Anglaterra, en fou l’introductor el grec Pas Rosee, el qual obrí un establiment a Londres 1652 foren també importants el Saint James i el Rose A Alemanya, el primer lloc on hom obrí un cafè fou a Leipzig 1674, seguit de Ratisbona i de Stuttgart A França fou el sicilià Francesco Procopio dei Coltelli qui obrí 1702, a París, diversos establiments d’aquesta mena, tals com el de la rue de Tourmon i el de la Comédie…