Resultats de la cerca
Es mostren 274 resultats
encunyació
Economia
Conversió de diversos metalls (or, argent, etc) en moneda.
Antigament el privilegi d’encunyació era lliure, però posteriorment aquest dret fou reservat a l’estat, que establí una fàbrica o casa de moneda per a tal efecte La utilització de paper moneda ha desplaçat els metalls, els quals només són emprats per a les monedes fraccionàries, que solen ésser aliatges de metalls no nobles
centau
Economia
Centèsima part de la unitat monetària de diversos països americans.
John Bates Clark
Economia
Economista nord-americà, professor de diversos College i de la Universitat de Colúmbia.
Participà en la fundació de l' American Economic Association el 1885, i en fou el tercer president El 1911 fou nomenat director d’economia i història de la fundació Carnegie Desenvolupà el marginalisme independentment dels economistes europeus, separà la teoria econòmica en estàtica i dinàmica i refutà les teories marxistes perquè veia en la teoria de la productivitat marginal una “llei de la natura” que resol tots els problemes de la distribució plantejats pels clàssics Publicà Philosophy of Wealth ‘Filosofia de la riquesa’, 1887, Distribution of Wealth ‘Distribució de la riquesa’, 1889, la…
empresa multinacional
Economia
Entitat econòmica que duu a terme les seves activitats en diversos països mitjançant inversions directes.
El caràcter de corporació multinacional, inicialment reservat als organismes bancaris, fou, a partir del 1965, assumit majoritàriament per empreses privades fortament concentrades, que s’installaren en els llocs on els costs de producció eren relativament més baixos així se situaren al marge de les mesures reguladores del funcionament del capitalisme en un país determinat
adob
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Substància orgànica o mineral que conté un o diversos elements químics indispensables per al creixement dels vegetals, i que, addicionada al sòl, el compensa de les deficiències que pugui tenir d’aquests elements.
L’adob, per tant, augmenta la fertilitat d’un terreny Els elements químics que en més gran quantitat extreuen els vegetals del substrat per tal de subvenir a llurs necessitats sintetitzadores són el nitrogen, el fòsfor i el potassi Consegüentment seran aquests els elements que més sovint escassejaran a les terres de conreu, atesa l’explotació intensiva a què són sotmesos Els adobs, fonamentalment, pretenen de corregir aquesta escassesa o mancança, bé que a vegades també forneixen altres elements secundaris, que normalment ja són en quantitat…
repartiment
Economia
Distribució d’un producte acabat entre els diversos clients (majorista o detallista), feta des d’un magatzem o dipòsit.
sector
Economia
Cadascuna de les parts en què hom divideix l’economia per al seu estudi d’acord amb diversos criteris.
Segons la mena d’activitat ha esdevingut clàssica la divisió de Colin Grant Clark en tres sectors productius primari, secundari i terciari El sector primari inclou les activitats relacionades amb l’agricultura, la ramaderia, la pesca, la caça i els boscs Són característiques generals d’aquestes activitats la vinculació amb la natura mitjançant factors físics i biològics el caràcter estacional i perible dels seus productes, que impedeix normalment la constitució d’estocs la rigidesa de l’oferta principalment en els productes agraris i ramaders i la seva variabilitat en funció d’elements aliens…
zona de lliure comerç
Economia
Acord d’integració econòmica entre diversos estats, que comporta la supressió dels aranzels i altres restriccions als intercanvis entre ells.
Constitueix un model d’integració econòmica de menys intensitat que el mercat comú i la unió duanera Exemples de zones de lliure comerç són l'EFTA i l'ALALC
agregat monetari
Economia
Quantificació dels mitjans de pagament d’un estat (capacitat de compra total), en diversos tipus, segons llur grau de liquiditat.
De més a menys M1 diner en efectiu i dipòsits a la vista M2 M1, més dipòsits d’estalvi, M3 M2, més dipòsits a terme i altres ALP1 M3, més emprèstits a un any i altres ALP2 ALP1, més pagarés d’empresa La Comunitat Europea els ha harmonitzats, a fi de coordinar les polítiques monetàries Unió Econòmica i Monetària A França foren reformats el 1991, i a Espanya, el 1992
liberalització del moviment de capitals
Economia
Desregulació de les transferències internacionals de capitals, feta per un estat o per diversos (OCDE, Comunitat Europea), tendent a liberalitzar-les.
Afecta els controls de canvis, els pagaments i cobraments resident-no resident els valors i els comptes bancaris divisa convertible-no convertible La liberalització amplia els mercats globalitzant-los i incrementa els productes financers i la concurrència Té el risc del diner especulatiu hot money i de l’evasió de capitals paradís fiscal
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina