Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
econometria
Economia
Estudi de la teoria econòmica en les seves relacions amb l’estadística i la matemàtica.
Té com a objecte, d’una banda, d’emprar l’anàlisi matemàtica per a formular la teoria econòmica en la forma més convenient per a consentir l’especificació empírica de l’estadística i, de l’altra, de fornir a l’estadística instruments perfeccionats en el treball concret per als fins perseguits per la teoria econòmica Les observacions econòmiques són contemplades per mitjà d’una mostra que hom considera representativa d’un univers Les relacions entre la teoria, la matemàtica i l’estadística es donen per mitjà d’unes relacions dialèctiques entre la formulació de la teoria, l’estimació empírica i…
Guido W. Imbens

Guido W. Imbens
© Stanford Graduate School of Business
Economia
Economista nord-americà, d’origen holandès.
Llicenciat en econometria per la Universitat Erasme de Rotterdam 1983, màster en economia i econometria 1986 per la Universitat de Hull Gran Bretanya i màster 1989 i doctor 1991 en economia per la Universitat de Brown EUA Ha estat professor a les universitats de Tilburg 1989-90, Harvard 1990-97 i 2006-12, UCLA 1997-2001 i Berkeley 2002-06 Des del 2012 és professor d’econometria aplicada i d’economia a la Stanford Graduate School of Business Des del 2002 és editor associat de la revista Econometrica i el 2019 en fou nomenat redactor en cap Ha publicat …
Josep Castañeda i Chornet
Economia
Economista i enginyer industrial.
D’estudiant anà a residir a Madrid Fou catedràtic de teoria econòmica a la Universitat de Madrid, i ha publicat Lecciones de teoría económica 1968 És considerat un dels introductors de l’econometria a la península Ibèrica
Trygve Haavelmo
Economia
Economista noruec.
Estudià a la Universitat d’Oslo, on treballà fins el 1933 sota la direcció de Ragnar Frisch i, després d’una estada als EUA, hi fou professor de 1948 a 1979 Dedicat a l’econometria, elaborà mètodes matemàtics per a la predicció econòmica, entre els quals destaca el principi que porta el seu nom sobre la relació lineal exacta entre les dues variables d’un model econòmic de dues equacions en funció d’una tercera variable Entre les seves obres destaquen The Probability Approach in Econometrics 1944 i Study on the Theory of Economic Evolution 1954 Premi Nobel d’economia 1989
Ragnar Frisch
Economia
Economista noruec.
Iniciat en el camp de les matemàtiques, fou un dels configuradors de l’ econometria Fou membre fundador de l’ Econometric Society 1930 i director de la revista Econometrica 1933-35 Des del 1931 fins al 1965 es dedicà intensament a la seva càtedra de la Universitat d’Oslo i a la direcció del servei d’estudis econòmics d’aquella mateixa universitat Membre de diversos organismes científics internacionals, li fou concedit 1969 el primer premi Nobel d’economia, que compartí amb J Tinbergen Publicà, entre altres obres, New Methods at Measuring Marginal Utility 1932 i Lois techniques…
Colin Grant Clark
Economia
Economista australià.
S'educà a la Gran Bretanya, on residí fins el 1937, que es traslladà a Austràlia El 1953 tornà a la Gran Bretanya per fer-se càrrec, fins el 1969, de l’Institute for Research in Agricultural Economics, d’Oxford Des d’aleshores residí, novament, a Austràlia Fou fellow de l’Econometric Society El 1932 publicà els primers càlculs de la renda nacional britànica The National Income, 1924-31 En la seva obra The Conditions of Economic Progress 1940 fixà una tipologia dels sectors econòmics primari, secundari i terciari, des d’aleshores molt generalitzada, i construí un model macroeconòmic sobre…
Angus Deaton

Angus Deaton
© Princeton University
Economia
Economista escocès de nacionalitat britànica i nord-americana.
Graduat 1967 i doctorat 1974 per la Universitat de Cambridge, fou professor d’econometria a la Universitat de Bristol 1976-83 Des del 1983 és professor de la Woodrow Wilson School of Public and International Affairs de la Universitat de Princeton Nova Jersey, on ocupa la càtedra Dwight D Eisenhower de relacions internacionals Les seves recerques s’han centrat en les polítiques de desenvolupament de la societat del benestar, de la reducció de la pobresa a partir de l’anàlisi detallada del comportament dels consumidors i dels collectius afectats per les polítiques d'ajuts…
Christopher Albert Sims

Christopher Albert Sims
© Princeton University
Economia
Economista nord-americà.
L’any 1963 es llicencià en matemàtiques a la Universitat de Harvard, on es doctorà l’any 1968 en economia i fou professor ajudant fins el 1970, que passà a la Universitat de Minnesota Posteriorment ha exercit la docència a les universitats de Yale 1990-99 i Princeton des del 1999 Especialitzat en econometria i macroeconomia, la seva aportació principal és la dels models dels vectors autoregressius, a través dels quals hom defineix la interdependència entre sèrie temporal múltiples Pel disseny d’aquest model li fou atorgat el premi Nobel d’economia l’any 2011, que compartí amb…
Jeroen van den Bergh
Economia
Economista neerlandès.
Graduat en econometria per la Universitat de Tilburg 1988 i doctorat en economia per la Universitat Lliure d’Amsterdam 1991, n'ha estat professor d’economia ambiental a la Facultat d’Economia i Administració d’Empreses 1997-2007 i també a l’Institut d’Estudis Mediambientals 2002-07 Des del 2007 és professor d’Economia i Recursos Ambientals d’aquesta universitat i també professor associat al Departament d’Econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona , així com de l' ICREA , que hi està vinculada Les seves línies de recerca se centren en la modelització de les interaccions…