Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
cost marginal
Economia
Cost addicional que resulta d’augmentar la producció en una petita mesura (per exemple, en una unitat).
L’augment de la producció addicional, en relació amb l’augment marginal del cost, determina l’elasticitat de la corba de costs mitjans
finances públiques
Economia
Conjunt de procediments emprats per l’estat per a recollir uns ingressos amb vista a efectuar unes despeses en el pla estatal, local o de les agències de govern, compatibles amb el seu funcionament.
La seva finalitat és la de proveir la comunitat d’uns serveis, d’implantar una determinada política social, de controlar determinats sectors econòmics o d’actuar sobre seu, o d’actuar sobre tota l’economia conjuntament Els ingressos de l’estat poden ésser originats per la venda de productes obtinguts produïts, per exemple, per empreses nacionalitzades o per serveis per exemple, correus, pels emprèstits efectuats o pels imposts Les despeses públiques s’originen amb motiu de les diferents activitats desplegades per l’estat actuant com a consumidor per exemple…
externalitat
Economia
Avantatges o inconvenients que apareixen quan les decisions de consumir o produir generen una incidència positiva o negativa sobre el seu entorn.
La contaminació és un exemple d’externalitat negativa, mentre que les conseqüències favorables d’un elevat nivell educatiu són un exemple d’externalitat positiva
incentiu
Economia
Qualsevol de les retribucions afegides al salari amb l’objectiu de motivar una persona, que normalment tenen relació amb els resultats de l’empresa, ja sigui els seus beneficis, la seva qualitat o la seva productivitat, sobre la base d’un acord col·lectiu.
Els incentius es classifiquen en directes, directament lligats a l’eficiència, i indirectes, lligats a aspectes més globals de l’acompliment, per exemple, la qualitat, la responsabilitat, la destinació a l’estranger expatriats, els viatges freqüents, etc Ambdós poden ser monetaris i no monetaris Els monetaris poden ser de grup, basats en els resultats d’un grup i no en els resultats individuals d’organització, que retribueixen tots els treballadors de l’organització segons els seus resultats, i de producció d’unitats, consistents en una compensació addicional concedida en relació…
gap
Economia
Terme utilitzat per a descriure el desajust real entre dues magnituds econòmiques.
Hom parla, per exemple, de gap entre l’oferta i la demanda, entre despeses i ingressos, etc
bé
Economia
Cadascun dels mitjans obtinguts a partir de la natura —física o humana— pel procés econòmic de la producció, a través del treball, i utilitzats pels homes per a satisfer llurs necessitats.
Hom els anomena béns econòmics per distingir-los dels béns lliures tota la resta de béns no provinents del procés productiu, dels quals els diferencia el fet de tenir un cost i, per tant, un preu i que, per això, són objecte d’estudi de l’economia política Des d’un punt de vista econòmic hi ha, en un nivell general, dues classes de béns béns de producció maquinària, primeres matèries, etc, que serveixen indirectament per a la satisfacció de les necessitats i que alhora poden ésser objectes de treball és a dir, objectes obtinguts a través del treball, com, per exemple, els…
impost ambiental
Economia
Gravamen que s’estableix per a incentivar els agents econòmics a reduir els impactes ambientals.
Aquests impostos poden gravar tant els béns que generen l’impacte per exemple, la benzina amb plom, com les emissions de l’agent contaminador CO 2 , SO 2 , etc
reassegurança
Economia
Contracte pel qual un assegurador pren a càrrec seu, totalment o parcialment, un risc ja cobert per un altre assegurador sense alterar el que ha estat convingut entre aquest i l’assegurat.
S'acostuma a realitzar en casos en què el risc és massa elevat en relació amb el total de l’assegurança subscrita per exemple, en el cas dels grans vaixells
ajustament retardat de l’oferta
Economia
Desfasament temporal de la producció ocasionat per la impossibilitat tècnica d’adaptar-se automàticament a la nova situació que ha estat provocada per un augment o una disminució del preu.
Un bon exemple el constitueix la producció agrícola planejada en funció dels preus de mercat de la darrera collita, que posteriorment pot ésser lligada a les variacions del preu d’aquella
mercat d’opcions
Economia
Mercat de productes financers derivats, de caràcter condicional i a terme, on són negociats els contractes d’opcions de compra (call) o de venda (put) d’un bé econòmic o indicador (actual o futur), fins a/o en una data futura, a un preu fix i amb liquiditat assegurada.
És un mercat organitzat, similar al de futurs i permet la cobertura de riscs d’una cartera per exemple Hi ha mercats d’opcions sobre matèries primeres, actius financers, taxes d’interès, divises i índexs borsaris
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina