Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
fira de mostres
Economia
Exposició periòdica, en un espai constituït expressament, de mostres de productes, principalment manufacturats.
Aquestes fires són organitzades per l’aparell productiu per aconseguir una distribució i una comercialització millor dels seus productes, i actuen com a llotja de contractació de mercaderies i com a forma de publicitat Poden tenir un caràcter local o internacional Les principals fires de mostres europees començaren a celebrar-se durant la Primera Guerra Mundial i immediatament després, davant la necessitat de conquerir i de recuperar mercats les més conegudes són les internacionals de Lió 1916, Brusselles 1920, Milà 1920, Praga 1920 i Barcelona 1920, i les nacionals de Londres 1915,…
parada
Economia
Exposició de mercaderies, generalment ambulant, que hom fa en una fira, un mercat, etc.
IKEA
Economia
Empresa multinacional sueca de mobiliari i articles de la llar.
El nom correspon a la sigla de les inicials del seu fundador, president i director executiu fins el 1986, Ingvar Kamprad i les de la granja i el poble on va créixer Elmtaryd i Agunnaryd, respectivament Kamprad fundà una empresa 1943 de comandes per correu El 1948 començà a vendre mobles, que es convertiren en el seu principal El 1953, en una exposició de mobles a Älmhult proposà la fórmula innovadora de venda i exposició, que obtingué un gran èxit i que aplicà per primer cop a l’establiment que obrí en aquesta ciutat el 1958 El 1956 l’empresa començà a dissenyar…
Ambroise Vollard
Economia
Marxant d’art.
Establert a París ~1890, féu amistat amb Alfred Jarry i s’introduí en el món del comerç d’obres d’art La seva influència en l’evolució de la història de l’art contemporani fou essencial Obrí la seva galeria el 1893 Organitzà una important exposició de Cézanne 1895, comprà obres de Van Gogh 1900 i féu un contracte amb Gauguin 1900, que permeté a aquest de pintar sense preocupacions econòmiques Organitzà la primera exposició a París de Picasso 1901 i la primera absoluta de Matisse 1904 Promogué Bonnard, Redon, Derain i Vlaminck i influí directament en l’orientació de…
Mariano de Foronda y González-Bravo
Economia
Financer, segon marquès de Foronda.
Lluità a les Filipines com a alferes 1895-98 Ingressà a la companyia de tramvies elèctrics de Madrid, i el 1902 passà a dirigir la de Barcelona, fins el 1931 El 1929 fou nomenat director de l’Exposició Internacional de Barcelona Processat durant la República, fou absolt
Gabriel Mulet i Sans
Economia
Consignatari de vaixells, membre actiu de la Cambra de Comerç de Palma.
El 1900 promogué la fundació de l’Escola de Comerç de Ciutat, i el 1910 collaborà en l’organització de l’Exposició de Productes de Balears Publicà un treball sobre la hisenda municipal de Palma 1911 i un altre defensant la conveniència d’obtenir un port franc a Mallorca 1919
Joan Janini i Valero
Economia
Comerciant.
Fill d’un comerciant italià establert a València, fou soci destacat de la Societat Econòmica d’Amics del País i contribuí a la realització de l’Exposició Regional del 1883 Promogué l’establiment de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat, a la junta directiva de la qual pertangué, i en fou vicepresident
Samuel Bing
Museologia
Economia
Pseudònim de Siegfried Bing, comerciant i col·leccionista alemany d’obres d’art.
El 1895 obrí a París l’establiment L’Art Nouveau Décoration et ameublement, que donà nom a l’art modernista internacional i per al qual treballaren nombrosos artistes Contribuí enormement a imposar el Modernisme, amb el conjunt de mostres presentades a l’Exposició Universal de París 1900, i a fer conèixer l’art de l’Extrem Orient
Josep Forroll i Turró
Economia
Empresari.
Llicenciat en enginyeria industrial elèctrica 1972 i postgraduat en direcció industrial per l’EADA Ha estat director tècnic de Gispert, una empresa adquirida per Phillips 1982 Realitzà diversos projectes per als Jocs Olímpics de Barcelona i l’Exposició Universal de Sevilla Ha estat gerent comercial de Codorniu 1993-2004 i director general del Grup Codorniu 2004-05