Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
economia oberta
Economia
Sistema econòmic en el qual les transaccions comercials exteriors tenen un lloc important.
despesa nacional
Economia
Renda nacional considerada sota l’aspecte de la seva destinació.
És constituït pel total de despeses per consum fetes pels particulars i el sector públic despesa pública, per la formació interior en brut de capital i pel saldo de les operacions amb estats exteriors
Royal Bank of Canada
Economia
Banc canadenc fundat el 1869 i amb seu a Mont-real.
És el primer banc comercial del Canadà, on disposa de més de 1 500 oficines i uns dipòsits de 180 005 milions de dòlars 1998 Té una important xarxa d’oficines exteriors El 1918 obrí una oficina a Barcelona, que es mantingué fins el 1941, que fou cedida al Banco Español de Crédito
divisa
Economia
Moneda estrangera en mans dels particulars o de l’estat, i també cadascun dels títols de crèdit a curt terme (talons, lletres, etc) liquidables en moneda d’un altre estat.
Les reserves de divises, per acomplir els pagaments exteriors, són constituïdes preferentment per divises convertibles en el mercat internacional, car les no convertibles només són d’acceptació obligada per als estats que les emeten Les divises provenen dels efectes obtinguts per la venda de béns o serveis a l’estranger i de les remeses d’emigrants, principalment
censura de comptes
Economia
Dret mercantil
Òrgan de la gestió dels administradors de les societats anònimes.
Normalment el componen dos accionistes no administradors, designats cada any per la junta general Llur missió és l’examen de la comptabilitat i els antecedents comptables per informar la junta sobre llur exactitud i veracitat En alguns casos els censors han d’ésser censors jurats de comptes El règim legal espanyol segueix fonamentalment el sistema francès de la censura interna i, excepcionalment, l’anglosaxó, de la censura exercida per òrgans exteriors a la societat chartered accoutants
Vasilij Pavlovič Voroncov
Economia
Comunicació
Economista i publicista rus.
Ideòleg del populisme liberal, postulava la impossibilitat del desenvolupament del capitalisme a Rússia, atesa la inexistència de mercats exteriors i, per tant, la impossibilitat d’obtenir una certa plusvàlua Contrari a la industrialització a gran escala, era partidari de la petita producció i del petit comerç, i idealitzà l' obščina camperola Les seves idees —exposades en diverses revistes i diversos escrits, com Sud’by kapitalitzma v Rossii ‘Els destins del capitalisme a Rússia’, 1822, Krest’ janskaja obščina ‘L' obščina camperola’, 1892— foren durament criticades per Lenin
construcció

Indústria de la Construció
© Fototeca.cat-Corel
Construcció i obres públiques
Economia
Art o tècnica de construir.
Com a part de l’arquitectura, la construcció tracta de la realització de les obres tenint en compte les propietats dels materials emprats, les condicions del terreny, les possibles accions exteriors sobre l’obra, etc arquitectura La construcció és un dels sectors econòmics més importants en els llocs industrialitzats o en vies d’industrialització Comprèn un gran nombre d’activitats diverses, que van des de la fabricació dels materials de construcció, el més important dels quals és el ciment, fins al bastiment de cases, fàbriques i grans obres públiques
Hermann Joseph Abs
Hermann Joseph Abs
© Fototeca.cat
Economia
Financer alemany.
El 1938 entrà a la Deutsche Bank, de la qual fou nomenat director de relacions exteriors durant la guerra Després d’una curta depuració, hi retornà i hom li confià, a més, la gestió de l’ajuda del Pla Marshall a l’Alemanya Occidental El 1952 fou cap de la delegació del seu país a la conferència de Londres, on aconseguí un pacte molt avantatjós per al pagament dels deutes de la República Federal d’Alemanya Amb el suport de la Deutsche Bank, del qual fou president del consell d’administració en 1957-67, intervingué en nombrosos negocis, i participà en la direcció d’un gran nombre d…
pressupost públic
Economia
Document que recull, amb més o menys detall, els ingressos i les despeses que tindrà una entitat pública (estat, ajuntament, etc) durant un període determinat, que generalment és anual o bianual.
Té caràcter normatiu limitatiu per a les despeses i orientatiu quant als ingressos Presenten superàvit quan la diferència entre els ingressos i les despeses sigui positiva si, al contrari, aquestes són superiors als ingressos, la situació és de dèficit pressupostari hom parla de pressupost equilibrat quan els ingressos són iguals a les despeses Els pressuposts de l’estat adopten bàsicament una forma institucional es componen de la reunió dels pressuposts dels diferents ministeris i d’altres organismes estatals aquests són alhora dividits per a cadascuna de les seves unitats administratives, i…
competitivitat
Economia
Capacitat per a la producció i venda de productes i la prestació de serveis en els mercats interiors i exteriors.
L’objectiu essencial d’una estratègia de foment de la competitivitat és potenciar la capacitat d’adaptació eficient de l’economia davant canvis en la tecnologia, en els mercats i en les institucions És un factor clau, en la mesura que la capacitat d’un creixement sostingut de l’economia depèn del seu potencial exportador i de l’estalvi, accentuat pel fet que la integració a la Comunitat Europea comporta una major obertura Tradicionalment s’han identificat com a factors determinants de la competitivitat els costs i els preus, però actualment cal afegir-ne de nous, com són ara la tecnologia, la…