Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Junta de Fàbriques
Indústria tèxtil
Economia
Nom que adoptà la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó el 1847, quan amplià el camp a d’altres activitats industrials, com la llanera, la sedera, la de construcció i la metal·lúrgica, entre altres.
En fou nomenat president Joan Güell La seva actuació proteccionista fou reforçada amb la creació de l’Institut Industrial de Catalunya El 1861 fou dissolta a causa de la creació de les juntes provincials d’agricultura, indústria i comerç, però l’Institut Industrial de Catalunya continuà existint
Teixits i Estampats de Cotó Comissió de Fàbriques de Filats
Indústria tèxtil
Economia
Nom amb el qual fou conegut des del 1820 l’antic Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó, i amb el qual fou reconegut oficialment el 1826.
proteccionisme
proteccionisme Memòria de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampació en favor de la prohibició de les importacions de cotó (1834)
© Fototeca.cat
Economia
Política econòmica dirigida a protegir l’economia d’un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera.
Concepte, orígens i auge del proteccionisme fins a la primera meitat del segle XX Aquesta política es tradueix en diferents nivells d’intensitat, i pot anar des de prohibicions d’importació o exportació fins a la utilització dels aranzels com a instrument d’aquella protecció, graduant l’alçada dels drets segons la intensitat de la protecció que hom vol assegurar La política proteccionista pot tenir un caràcter permanent, com és el cas dels períodes d’autarquia, o pot adoptar la forma d’un proteccionisme dit educador, basat en la necessitat d’envoltar la…
patronal
Economia
Política
Sociologia
Associació de fabricants o patrons per a defensar llurs interessos econòmics i socials.
Hom pot considerar el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó, creat el 1799, com la primera associació patronal sorgida al Principat Procurà la defensa dels interessos econòmics propis, en especial el proteccionisme, i posteriorment, a més, la resistència a les demandes dels obrers Aquell organisme amplià el seu abast i adoptà diferents denominacions Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de cotó a partir del 1821, Junta de Fàbriques a partir del 1847, etc Posteriorment, el 1889, hom fundà el Foment del Treball Nacional i, més…
Isidre Català i Vives
Indústria tèxtil
Economia
Teixidor de vels de Barcelona, fundador de la companyia Isidre Català i Cia.
Fou l’introductor del sistema de pintatge o estampació de les sedes amb colors permanents, a la xinesa A partir del 1749 hom li concedí exempció de diversos drets, i el 1768 la seva fàbrica obtingué el títol de reial El 1769 la Junta de Comerç li concedí una pensió vitalícia perquè ensenyés les seves tècniques edificà una fàbrica al carrer de Montcada i l’anomenà veedor de les fàbriques d’indianes El 1785 s’oposà al privilegi atorgat a la Compañía de Filipinas per a introduir a Espanya i importar a Amèrica teixits de seda de l’Àsia, perquè considerava que això portaria la…
Eusebi Bertrand i Serra

Eusebi Bertrand i Serra
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Economia
Política
Industrial tèxtil cotoner, i polític, de família d’origen occità.
Heretà del seu pare Manuel Bertrand i Sales 1848-1911 i de la seva mare Flora Serra i Casanoves, filla d’Eusebi Serra i Clarós 1825-1904, unes fàbriques a Manresa i a Molins de Rei, que modernitzà i amplià, fins a comprendre tot el procés productiu del cotó L’empresa Bertrand i Serra fou una de les més importants de Catalunya dins el ram tèxtil cotoner L’any 1935 figurà com a primer industrial individual cotoner del món al butlletí de la Federation of Master Cotton Spinners Association, de Manchester Fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista, dirigent del sometent i diputat…
Companyia Roca Radiadors
Economia
Empresa de radiadors i material sanitari fundada a Gavà el 1917 pels germans Roca, que el 1914 fabricaren, als tallers de Manlleu, els primers radiadors de ferro fos.
El 1925 començaren la fabricació de banyeres de ferro fos, el 1936 la de material sanitari, el 1963 la d’aparells de climatització i el 1980 la de ceràmica per a revestiments i paviments, sectors en els quals s’ha unit als líders mundials De capital totalment familiar, la seu és a Barcelona i, de les 15 fàbriques 1999, 6 són als Països Catalans A la resta de l’Estat espanyol té fàbriques a Alcalá de Henares, Alcalá de Guadaira Andalusia i Cortes Navarra Les restants es reparteixen entre Portugal, Itàlia, Polònia, l’Argentina i la Xina El Grup Roca és format per 13…
Alfa Romeo
Economia
Empresa automobilística italiana fundada l’any 1910 amb el nom d’ALFA ( Anonima Lombarda Fabbrica Automobili
), que l’any 1915 canvià per Alfa Romeo en arribar Nicola Romeo (1876-1938) a primer accionista i delegat administrador de la societat.
És controlada per l’IRI, holding públic italià Té dues fàbriques una a Milà, i una prop de Nàpols Alfa-Sud
ALCOA
Economia
Sigla d’Aluminium Company of America, empresa fundada el 1907 als EUA com a continuació de la Pittsburg Reduction Company (1888) i dedicada a la producció d’alumini.
És una de les primeres empreses mundials del sector Posseeix mines de bauxita a Austràlia, Jamaica, Surinam, els EUA i la República Dominicana, i fàbriques en diversos països europeus El 1928 creà Aluminium Limited, que es feu càrrec de les empreses de la companyia a l’estranger
Basconia
Economia
Companyia basca fundada el 1892 a Bilbao per a la fabricació de llauna, acer, ferro i productes derivats.
El capital augmentà des de 40 milions de pessetes el 1950 fins a 632,9 milions de pessetes el 1969 Té les fàbriques a Basauri, i participació majoritària a diferents empreses, com SA Basauri 100% i Instalación de Laminación de Bandas de Echévarri dues terceres parts El 1969 es fusionà amb Altos Hornos de Vizcaya SA
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina