Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
despesa
Economia
Utilització i valor dels béns o serveis necessaris per a dur a terme una activitat econòmica de producció, consum o acumulació.
Com a sinònim d’utilització, les despeses poden comportar la transformació, la destrucció o simplement l’ús d’aquests béns i serveis Com a expressió de valor, la despesa pot ésser significada tant en termes del volum físic utilitzat és a dir, transformat, destruït o usat com en termes monetaris valor monetari corresponent Les despeses poden ésser classificades, entre altres criteris, segons la classe d’institució despeses públiques i privades , segons la classe de béns o serveis en què es materialitzen primeres matèries, mà d’obra, energia, béns alimentaris, medicines, espectacles, etc,…
cambra
Economia
Dret
Entitat o organisme, de caràcter oficial i estructurat com a corporació pública, o bé de caràcter privat i estructurat com a associació, que agrupa individus o entitats d’una mateixa activitat econòmica (comerç, indústria, navegació, agricultura, propietat, etc).
i que té com a finalitat de cobrir uns serveis determinats i de defensar llurs interessos
assemblea de treballadors
Economia
Dret del treball
Òrgan compost de tots els treballadors de l’empresa.
La seva finalitat principal és de control dels representants obrers als diferents espais d’actuació dins l’empresa
cobertura
Economia
Obertura d’una posició a futurs, oposada a la que hom té en el producte físic.
La seva finalitat és d’assegurar-se o cobrir-se d’una fluctuació adversa en el preu del producte en qüestió
avaluació empresarial
Economia
Càlcul del valor d’una empresa, o de parts de la seva estructura i de la seva activitat, d’acord amb els paràmetres de béns patrimonials (diferència entre actius i deutes), de rendibilitat (aflux de caixa), mixtos (amb elements immaterials) i de capitalització borsària.
Té per finalitat un coneixement ajustat que n'aconselli la venda, la fusió o l’ampliació de capital Existeixen normes legals, mercantils, comptables pla general de comptabilitat i fiscals d’avaluació dels elements de l’estructura d’una societat
bancor
Economia
Moneda projectada per John M. Keynes en la conferència de Bretton Woods
.
Havia d’ésser emesa per un banc internacional i havia de servir per a sotmetre l’oferta monetària a una expansió o a una contracció, amb la finalitat de contrarestar les tendències inflacionistes o deflacionistes de la demanda nacional
Manuel Malagrida i Fontanet
Economia
Industrial.
El 1890 emigrà a l’Argentina Hi obrí a un petit establiment de venda de tabac, que amb el temps esdevingué una important indústria de fabricació de cigarros Amb la finalitat de promoure els seus productes, el 1900 i 1901 organitzà concursos de cartells per als “Cigarrillos París” Enriquit amb els seus negocis, tornà a Catalunya el 1913 i s’establí a la seva ciutat natal Entre 1916 i 1925 promogué i urbanitzà, dins la modalitat de ciutat jardí, l’eixample d’Olot cap al sud-oest de la ciutat, a banda i banda del riu Fluvià, el que és actualment l’Eixample Malagrida, obra de l’…
mercat interbancari
Economia
Segment del mercat monetari d’un estat, on hi negocien estrictament les entitats bancàries, per a oferir llurs excedents líquids de tresoreria i col·locar-los, o per a demanar diner a curt terme (des d’un dia a diversos terminis).
La finalitat és cobrir llurs necessitats de tresoreria i també de respondre a les exigències del banc central sobre liquiditat coeficients bancaris La seva taxa mitjana diària, pot servir de referència per als crèdits amb taxa variable i actius similars LIBOR, MIBOR
capacitat creditícia empresarial
Economia
Qualitat o solvència d’una empresa per a poder sol·licitar crèdit.
Mitjançant l’anàlisi econòmico-financera hom n'examina els aspectes financers patrimoni net, aflux de caixa, càrregues creditícies, capacitat de reemborsament, i la gestió capacitat directiva, especialització, confiança L’anàlisi creditícia aconsella o desaconsella l’aplicació del crèdit finalitat, necessitat, programa, rendiments, efecte d’alçament i garanties