Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
préstec
Economia
Contracte segons el qual una persona o entitat social rep d’una altra una quantitat determinada de diners, amb la condició de retornar-los en uns terminis i unes condicions preestablerts.
Dintre aquestes condicions, la més habitual és aquella en què el receptor dels diners prestatari ha de pagar uns interessos proporcionals a l’import i a la durada del préstec El prestador exigeix l’establiment de certes garanties, basades en l’existència de béns immobles préstecs hipotecaris o per la solvència que el prestatari o els seus avaladors poden demostrar préstec personal Les formes corrents pactades per a la devolució del nominal del préstec i el pagament dels interessos per part del prestatari són dues En la primera, el nominal es retorna tot d’una vegada al final del terme…
moneda
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts.
La creació de la moneda fou precedida, en els pobles ramaders, per caps de bestiar emprats com a mitjà de bescanvi en altres pobles apareixen objectes molt diversos per als bescanvis terrossos de sal entre els camites orientals, dents de senglar a la Melanèsia, petxines en diverses parts del món, etc El mateix nom donat pels romans al diner, pecunia , indica ja l’origen ramader pecus del terme El terme “moneda”, per contra, sembla derivar d’un apellatiu de la deessa Juno, vora el temple de la qual, al Capitoli, hi hagué la seca de la Roma republicana La moneda introduïda pels grecs vers la…
deute públic
Economia
Endeutament de l’estat per la venda, al mercat, de títols representatius d’aquest deute.
L’emissió de deute públic és conseqüència del fet que cal igualar els ingressos i les despeses de l’estat i que no sempre és possible d’aconseguir-ho augmentant els imposts Quan el deute públic és a un termini, és anomenat deute flotant A l’Estat espanyol, aquest mecanisme començà a l’època de Carles III i continuà durant tot el segle XIX, i serví bàsicament per a finançar les despeses extraordinàries provocades per les guerres Entre el 1900 i el 1917 l’emissió de deute disminuí molt, i tornà a augmentar entre el 1917 i el 1925 com a conseqüència de la guerra del Marroc A partir del 1925 les…