Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Íñigo de Oriol Ybarra
Economia
Empresari castellà.
Procedent d’una família d’empresaris ben relacionada amb el franquisme, es llicencià en Dret per la Universitat Complutense de Madrid 1959 Fou procurador a Corts i, després del franquisme concentrà l’activitat professional a Hidroeléctrica Española , on estava vinculat des del 1959, i del 1985 al 1991 en presidí el consell d’administració Posteriorment fou president d' Iberdrola 1992-2006 i aquest any defensà el rebuig de l’opa de Gas Natural sobre Iberdrola Fou també president d’UNESA 1987-89, 1996-98 i 2002- 06, la patronal del sector hidroelèctric espanyol Fou…
Enric Fontana i Codina
Economia
Política
Empresari i polític.
Lluità en la guerra civil de 1936-39 amb el terç de requetès És llicenciat en dret i regenta un important negoci familiar d’oli Entre d’altres càrrecs, durant el franquisme fou procurador a corts, conseller del regne i ministre de comerç 1969-73
cambra d’agricultura
Economia
Dret
Associació generalment voluntària que té per funció de reunir, elaborar i expressar les opinions de les persones lligades amb l’agricultura sobre qüestions públiques referides al benestar de l’interès agrícola.
La primera fou fundada a Escòcia el 1864 En general, a tot el món, han estat restringides als grans propietaris i, a diferència de les antigues societats d’agricultors, han fet pressió sobre la política agrària governamental A l’Estat espanyol, les cambres d’agricultura foren regulades el 1890 agrupades en cinc federacions entre les quals la catalanobalear i la valencianomurciana formaven la Unió Agrària Espanyola El 1919 foren creades les cambres agrícoles provincials , de caràcter obligatori, al costat de les de caràcter local Durant els darrers anys del segle XIX foren creades, als Països…
Pere Puig i Subinyà
Economia
Política
Empresari i polític.
Fou tinent d’alcalde de Barcelona 1936-37 en el Consistori de Carles Pi i Sunyer Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França, on feu diversos cursos de literatura i història a la facultat de lletres de Montpeller Durant el període 1944-47 feu viatges clandestins a Barcelona i Madrid per establir contacte i donar suport a grups opositors al franquisme Fou cap del Servei d’Informació de la Generalitat de Catalunya a l’exili 1947-49 El 1949 marxà a Cochabamba Bolívia, on exercí càrrecs directius diverses empreses privades També fou director de la Cámara Nacional de Comercio…
Renault España
Economia
Filial espanyola de Renault fundada l’any 2000.
Tingué un precedent en la Sociedad Anónima Española de Automóviles Renault SAEAR creada el 1908 per Louis Renault, que dugué una existència difícil a causa de la limitació de la demanda espanyola, la legislació proteccionista i, especialment des del 1939, per l’autarquia del primer franquisme SAEAR s’integrà el 1951 en l’empresa Fabricación de Automóviles Sociedad Anónima, sorgida d’un acord entre un grup d’industrials espanyols encapçalats pel militar Manuel Jiménez Alfaro i Nicolás Franco, germà del dictador, amb el vistiplau dels governs francès i espanyol Dedicada al muntatge…
Pere Gual i Villalbí

Pere Gual i Villalbí
© Fototeca.cat
Economia
Economista.
Format a l’Escola Superior de Comerç de Barcelona i a Leeds Anglaterra, fou catedràtic de política econòmica i legislació duanera 1915 Militant de la Lliga Regionalista, fins el 1924 collaborà amb l’Escola d’Alts Estudis Comercials, de la Mancomunitat de Catalunya Durant la Dictadura de Primo de Rivera succeí Guillem Graell com a secretari del Foment del Treball Nacional Amb el franquisme, presidí l'Ateneu Barcelonès de 1952 a 1961 després de l'etapa falangista i li donà un caire més asèptic respecte al règim Fou ministre sense cartera 1957-65 i president del Consejo de Economía…
privatització
Economia
Acció i efecte de privatitzar.
L’estat du a terme les privatitzacions a través de dos procediments la venda directa de les seves empreses o la liberalització del mercat Hom acostuma a justificar les operacions de privatització per l’elevat cost i les pèrdues associades al manteniment de determinats serveis del sector públic i la mala gestió conseqüència de la posició de monopoli que sovint té l’empresa pública Les privatitzacions són també per a l’estat una forma ràpida d’aconseguir ingressos elevats Els seus detractors, però, assenyalen la tendència a accentuar les desigualtats quan s’apliquen a serveis molt bàsics com…
Pla d’estabilització
Economia
Nom que rep el conjunt de mesures adoptades per l’Estat espanyol de liberalització i d’internacionalització de l’economia espanyola.
Representà la fi del règim d’autarquia i intervencionisme del primer franquisme Alhora, contribuí decisivament a superar una crisi resultat de l’estancament del creixement, i a frenar uns elevats nivells d’inflació, de dèficit i de deute públic Dissenyat per l’economista Joan Sardà , entrà en vigor el juliol del 1959 i rebé el suport d’institucions financeres internacionals de l’aleshores món capitalista, especialment del Fons Monetari Internacional i l’OCDE Entre les mesures aplicades s’incloïen un sostre de despesa pública, la reducció del dèficit públic, la fonamentació del…
Joan Baptista Cendrós i Carbonell
Economia
Política
Empresari, polític, mecenes i activista cultural.
Fou director gerent i propietari d’Haugrón Cientifical SA, fabricant de la crema facial Floïd, empresa familiar creada el 1937 i adquirida el 1979 per Revlon A partir dels anys quaranta patrocinà nombroses activitats i entitats culturals promotores de la llengua i la cultura catalanes contribuí al finançament de l’ Institut d’Estudis Catalans i fou cofundador d’ Òmnium Cultural 1961, dels premis Sant Jordi i Carles Riba 1959 atorgats en els actes culturals de la Nit de Santa Llúcia i de la Fundació Enciclopèdia Catalana 1980 Tingué una participació destacada en el rellançament de l’…
Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears
Antic edifici central de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears, a Barcelona, obra d’Enric Sagnier i Villavecchia (1917)
© Fototeca.cat
Economia
Institució creditícia fundada el 1904 a Barcelona a iniciativa de les set agrupacions patronals més importants per tal de constituir una caixa de retir per als obrers.
En fou el primer president Lluís Ferrer-Vidal i Soler , i el primer director Francesc Moragas 1904-35, el qual rebé assessorament d’Enric Prat de la Riba Del 1910 al 1939 representà l’Instituto Nacional de Previsión al Principat i a les Balears Els homenatges a la vellesa iniciats el 1915 i internacionalitzats el 1928 a través del Congrés d’Assistència Pública i Privada i les institucions de la caixa, com l’Institut de la Dona que Treballa 1920, posteriorment Institut de Santa Madrona, el Patronat de Catalunya per a la Lluita contra la Tuberculosi 1921 o les cases de cultura i biblioteques…