Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
paper comercial
Economia
Títol valor generat en el comerç i que incorpora un dret a crèdit a favor de qui el té i a càrrec del deutor.
També conegut com a efecte comercial Es pot transmetre per endós, sempre que no contingui una ordre en sentit contrari Amb aquests actius financers a curt termini collocats al descompte, les empreses privades poden fer front a dèficits estacionals de tresoreria o a inversions a molt curt termini
informe Stern
Economia
Estudi sobre l’impacte econòmic mundial del canvi climàtic encarregat pel Govern britànic a l’economista Nicholas Stern.
Publicat a l’octubre del 2006 es convertí en una referència mundial per ser el primer gran estudi sobre l’impacte del canvi climàtic dirigit per un economista Una de les conclusions principals indica que fer front a l’impacte del canvi climàtic requereix una inversió de l’1% del PIB mundial mentre que la no actuació suposarà pèrdues d’entre el 5% i el 20% d’aquest mateix PIB
recapitalització
Economia
Reestructuració del deute i els fons propis d’una empresa, en la majoria dels casos amb l’objectiu de fer l’estructura de capital de la companyia més estable.
Bàsicament s’acostuma a modificar una forma de finançament per una altra, com per exemple canviar accions preferents del capital de l’empresa per bons És una operació que es pot realitzar per tal de frenar una oferta pública d’adquisició OPA hostil a través d’un augment del deute per pagar més dividend als accionistes, per motius fiscals, per millorar la cotització de les accions de l’empresa, per facilitar una solució per inversors de capital risc o per fer front a la possibilitat de fallida
euríbor
Economia
Tipus d’interès al qual s’ofereixen dipòsits interbancaris dins de la zona euro entre els principals bancs dels Estats adherits.
En vigor des del 4 de gener de 1999, és establert per 47 institucions financeres de la zona de l’euro i altres de països tercers que hi operen És un indicador molt important com a referència dels préstecs hipotecaris i, a l’Estat espanyol substituí el míbor A conseqüència de la política monetària del Banc Central Europeu centrada en els tipus baixos amb la finalitat de fer front a la crisi de la zona euro, al febrer del 2016 arribà per primer cop a valors negatius
organització comuna de mercat
Economia
Cadascuna de les organitzacions creades dins la Unió Europea per a l’articulació de la política agrària comuna.
Cada organització afecta un producte o família de productes i són les encarregades de les operacions de regulació del mercat, d’aplicar les normes de producció i comercialització i de millorar les condicions de comercialització tenen una forta influència a l’hora de fixar els preus agraris La primera OCM que es creà fou la dels cereals, els derivats dels cereals i el vi el 1962, i posteriorment les dels productes lactis, la carn de boví i l’arròs La reforma de la PAC i els acords del GATT fan que les organitzacions comunes de mercat hagin d’adaptar-se per fer front a aquestes…
actiu realitzable
Economia
Conjunt de béns convertibles en efectiu.
Dins del conjunt de béns i drets d’una empresa, família o particular, n'hi ha un grup que és convertible en diner líquid o efectiu en un curt període de temps Aquests actius serveixen per a fer front a situacions puntuals de manca de liquiditat per a pagar deutes o per a incrementar la tresoreria Poden ser més o menys realitzables en funció de la dificultat de vendre'ls p ex, és més fàcil vendre unes accions d’una gran companyia que un immoble Dins de l’actiu circulant, també s’anomenen actius realitzables tots aquells drets de cobrament amb venciment inferior a un any, com ara…
empresa de treball temporal
Economia
Empresa que exerceix d’intermediària en el mercat de treball entre les empreses que busquen treballadors temporals o eventuals i les persones que busquen feina.
Aquesta mena de companyies es regulen per la llei 14/1994 d’1 de juny i un posterior reial decret, el 4/1995 de 13 de gener Tradicionalment, la contractació de treballadors amb la finalitat de cedir-los amb caràcter temporal a d’altres empreses per a fer front a necessitats conjunturals havia estat prohibida pels ordenaments laborals Amb tot, des del final dels anys seixanta, els països centrals de la Unió Europea començaren a regular aquesta activitat en considerar que podia canalitzar un volum molt important d’ocupació que requereix una resposta immediata A l’Estat espanyol,…
Miquel Valdés
Història
Economia
Dirigent comunista.
Fou un dels fundadors del Partit Comunista de Catalunya i membre del seu primer comitè central en representació de Tarragona el 1932 L’estiu del 1935 passà a portar la direcció del partit i li imprimí una nova orientació política, més favorable a l’entesa amb els altres partits i grups comunistes i socialistes Al febrer del 1936 fou elegit diputat a corts per Barcelona dins la candidatura del Front d’Esquerres de Catalunya Membre del comitè executiu del PSUC, des del moment de la seva constitució al juliol del 1936, durant la guerra civil en fou secretari d’organització Conseller…
William Cleland Lowe
Economia
Electrònica i informàtica
Executiu nord-americà
.
Graduat en física al Lafayette College d’Easton, el 1962 s’incorporà a IBM Cap del departament de desenvolupament de projectes 1975, per a fer front a la creixent demanda de miniordinadors el 1980 organitzà la fabricació d’un prototip a partir de l’assemblatge de components provinents d’altres empreses, especialment el sistema operatiu MS-DOS, que proporcionà Microsoft , aleshores en els inicis, i el microprocessador, que proveí Intel La màquina, presentada a l’agost del 1981 fou, de fet, el primer ordinador personal, i pel cost i la rapidesa amb què fou construït tingué un…
Joaquín Chapaprieta y Torregrosa
Economia
Política
Polític i financer.
Fou ministre de treball en el govern de García Prieto 1922 A l’adveniment de la República 1931 dirigí, amb Miquel Maura, la propaganda electoral de Derecha Republicana i es presentà a les eleccions a les corts del 1933 amb la Unió de Dretes alacantina Durant el Bienni Negre, a la crisi del govern de Lerroux arran de l’afer de l’estraperlo, Alcalá Zamora li encarregà la formació d’un nou govern 5 de setembre de 1935, en la qual collaboraren la CEDA, els radicals, els agraris i la Lliga Catalana A més de la presidència del consell, es reservà la cartera de finances i aconseguí d’augmentar la…