Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Moneda d’or creada per Lluís IX de França l’any 1266, de talla 58 1/3 el marc (uns 4 grams de pes) i llei de 24 quirats.
En regnats successius anà perdent llei i pes i, al s XV, els havia rebaixats a 22 quirats i 3,35 grams Fou encunyat amb una tipologia molt variada, que, en una de les dues cares, representava un escut
bolívar
Economia
Moneda de curs legal i forçós de Veneçuela, que pren aquest nom en honor de Simón Bolívar.
Entre el 1879 i el 1965 fou moneda de plata amb un pes de 4,18 grams A partir d’aquesta data fou fabricat de níquel Tingué divisors de plata i múltiples, de plata i or
peso
Economia
Unitat monetària principal de Mèxic (Mex$).
Com a unitat monetària definida en or circula des del 1903 El 1936 fou redefinit com a moneda paper no convertible Després de diverses devaluacions acceptades pel FMI, la seva equivalència restà fixada en 0,07109 grams d’or fi Dividit en 100 cèntims
peso
Economia
Unitat monetària principal de l’Argentina des de la seva configuració com a nació independent.
Teòricament coexistien el peso ore , fora de circulació i reservat per a les transaccions internacionals, amb una definició d’1,6129 grams d’or fi, i el peso moneda nacional , moneda de paper establerta el 1897, per a les transaccions interiors L’any 1934 fou inclòs en el bloc de la lliura esterlina amb una equivalència de 15 pesos per lliura La inflació constant que ha sofert des del 1955, que l’any 1976 arribà al 600%, motivà el deteriorament constant del seu tipus de canvi i, el 1985, la substitució per l’austral El 1992, hom introduí de nou el peso en paritat amb el dòlar EUA…
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Antiga unitat monetària de Portugal, equivalent a 0,030910 grams d’or fi.
Fou estabilitzada el 1931 Es dividia en 100 centavos , i circulaven monedes d’argent de 50, 20, 10, 5 i 21/2 escuts, que hom substituí per peces de níquel Cessà de vigir amb l’entrada en circulació de l’euro u de gener de 2002
bimetal·lisme
Economia
Sistema monetari basat en el lliure encunyament de l’or i l’argent, en l’existència d’una relació legal fixada entre els valors de l’or i de l’argent (paritat bimetàl·lica) i en el poder il·limitat liberatori (per a pagar qualsevol tipus de deute) de l’or i de l’argent.
Durant l’antiguitat el sistema monetari es basà fonamentalment en el patró-argent dracma d’Atenes, denari romà El bimetallisme començà, a Roma, a la fi del segle III aC i al principi del II, i perdurà fins a la fi de l’Imperi La constant inflació féu que la relació or-argent fos reformada constantment En temps d’August la relació era d’u a dos, la qual cosa perdurà fins a Neró, el qual, bé que mantingué la relació, disminuí la talla En temps de Trajà 107 foren retirades les monedes anteriors a Neró, considerades antieconòmiques, i sota Caracalla hom rebaixà el pes de l' aureus a 1/50 de…
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Antiga unitat monetària principal dels Països Baixos (fl), establerta l’any 1816, equivalent a 0,245489 grams d’or fi.
El Nederlands Bank n'obtingué el privilegi d’emissió l’any 1863 Dividit en 100 cèntims, l’any 2002 fou substituïda per l' euro
pesseta
Peceta a nom d’Isabel II. Aquesta denominació popular catalana, fou la que s’acabà imposant l’any 1868 per designar la unitat monetària de l’estat
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Unitat monetària de l’Estat espanyol vigent del 1868 al 2002.
Dividida en 100 cèntims, fou adoptada el 1868 pel govern provisional a iniciativa del ministre d’hisenda Laureà Figuerola , i establerta pel decret del 19 d’octubre Tenia un mòdul de 23 millímetres i un pes de 5 grams L’argent era de 835 millèsimes S’encunyà amb poques variacions des del 1868 fins al 1934, l’última emissió de la pesseta d’argent, durant la Segona República L’any 1937 s’encunyaren les pessetes de coure i alumini als tallers de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, installats a València amb motiu de la Guerra Civil Convertida des d’aleshores en paper moneda, tant…
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Moneda d’argent d’Isabel II, unitat monetària des del 1864 fins a l’acabament del regnat, amb un pes de 12,98 grams i llei de 900 mil·lèsimes, equivalent també a mig duro.
Fou dividit en cèntims d’escut
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Moneda d’or de castella, introduïda per Carles V (1535) dins les encunyacions per a l’expedició a Tunis, batuda per primera vegada a Barcelona i més tard a diverses seques castellanes, amb un pes de 3,35 grams i llei de 916 mil·lèsimes.
Com a conseqüència, Castella s’apartà del sistema del ducat i adoptà l’escut com a unitat monetària per a l’or, amb la sèrie de múltiples