Resultats de la cerca

Autodidacte i gran viatger, alternà, després del 1860, els estudis econòmics amb la divulgació periodística i amb el treball al partit demòcrata Influït pels fisiòcrates, estudià els clàssics, especialment la teoria de la renda de Ricardo, sobre la base dels quals elaborà, en l’obra Progress and Poverty 1879, una defensa de l’impost únic sobre la propietat de la terra i l’eliminació dels impostos sobre el treball i el capital, amb l’objectiu d’evitar la font de conflictes i de crisis econòmiques També publicà, entre altres obres, Social Problems 1883, Protection or Free Trade 1886, The…

Professor a Cambridge 1859 D’esperit antimetafísic, acceptà els principis de l’utilitarisme Formulà una teoria sobre l’origen dels salaris, com a provinents de la renda dels consumidors Publicà Principles of Political Economy 1883 i The Methods of Ethics 1874

Deixeble de Jevons, pertangué a l’escola marginalista marginalisme Home d’una àmplia cultura, fou influït per Comte i Henry George Ministre unitarià, abandonà la carrera eclesiàstica i es dedicà totalment a l’economia Autor de diferents escrits, els més importants són An Essay on the Co-ordination of the Laws of Distribution 1894, la seva obra més original, i The Common Sense of Political Economy 1910 L’estructura general del seu sistema és la de Jevons, i fou un dels primers economistes que atacaren Marx des del marginalisme

Tingué una visió optimista del capitalisme Definí el cost com la mesura de la resistència a l’obtenció de béns per a l’ús Negà el rendiment decreixent de la terra DRicardo , així com el principi malthusià de la població Tot i que es declarava proteccionista, dins del marc dels estats era partidari d’un total laissez faire , i influí tant en els lliurecanvistes continentals F Bastiat com en els proteccionistes entre ells el català J Güell i Ferrer Dins la seva extensa obra es destaquen Principles of Political Economy 1837-40 i The Principles of Social Science 1857-59

Es graduà en dret a Oxford l’any 1901 El seu primer treball econòmic, Unemployment A Problemt of Industry 1909, fou decisiu en la creació d’oficines governamentals de collocació Del 1919 al 1937 fou director de la London School of Economics and Political Science Del 1934 al 1944 fou president de l’Unemployment Insurance Statuory Committee, i del 1941 al 1944 ho fou del Departamental Comittee on Social Insurance and Allied Services en aquesta època presentà el seu famós informe sobre la seguretat social pla Beveridge El 1944 publicà Full Employment on a Free Society Membre del parlament,…

Graduat pel Massachusetts Institute of Technology MIT, obtingué un doctorat per Harvard Des del 1991 fins al 1993, fou economista en cap del Banc Mundial El 1999 esdevingué el 71è secretari del tresor dels EUA, càrrec que mantingué fins al final del segon mandat del president Bill Clinton, l’any 2000 Del 2001 al 2006 fou president de la Universitat de Harvard, i fins el 2008 exercí d’assessor en estratègies d’inversió a DE Shaw & Company, un dels fons més grans del món Entre el gener del 2009 i desembre del 2020 fou director del consell nacional econòmic sota la presidència…

És la primera empresa en el sector als Estats Units i amb participació a nombrosos països A Catalunya controla el grup Henry Colomer-Haugron Cientifical

Obres seves són The Jealous Wife 1761, adaptació de Tom Jones , de Henry Fielding, i The Clandestine Marriage 1764, en collaboració amb David Garrick Domenico Cimarosa posà música a la seva versió italiana Il matrimonio segreto , 1792

Doctorat per la Henry George School de la Universitat de Nova York, divulgà a Catalunya el pensament georgista Fou vicepresident de la International Union for Value Taxation and Free Trade, de Londres Publicista, fou collaborador de Quart Creixent

Es fonamenta en el principi de la divisió del treball, segons el qual cada treballador s’especialitza en una activitat determinada, que realitza a mesura que els materials o les peces passen per davant del seu lloc de treball Fou aplicada per Henry Ford com la tècnica més eficient de producció, ja que aprofitava les economies d’escala Després, amb la introducció del sistema Just in Time, al principi dels anys setanta, i de les necessitats de satisfacció de demandes alternatives, ha deixat lloc a línies molt més flexibles