Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
cadena de valor
Economia
Conjunt d’activitats relacionades, realitzades per una empresa, que afegeixen valor a un producte i li permeten de competir en el mercat per a obtenir un marge final, segons Michael E.Porter.
Com a cadena, allò que es realitza en una activitat afecta de forma immediata el cost o el rendiment de la següent Es poden diferenciar dos tipus d’activitats en la cadena de valor les primàries o de línia, que engloben les activitats de producció, comercialització i distribució i les secundàries o de suport, que proporcionen els factors productius i la infraestructura, recursos humans, tecnologia i compres, i que permeten el funcionament normal de les activitats primàries
Richard Thaler
Economia
Economista nord-americà.
Graduat 1970 i doctorat 1974 per la Universitat de Rochester, on fou professor assistent fins el 1978, any que s’incorporà a la Universitat de Cornell, el 1995 passà a la Universitat de Chicago Un dels principals exponents de l’anomenada economia del comportament, la seva contribució contradiu un dels postulats fonamentals dels economistes clàssics, segons el qual els éssers humans són totalment racionals quan prenen decisions econòmiques A través de nombrosos exemples, els seus estudis mostren el gran pes de la irracionalitat en la presa de decisions, i fins i tot n’ha identificat patrons…
Kristalina Georgieva
Economia
Economista búlgara.
Doctorada en ciències econòmiques i màster en economia política i sociologia per l’Institut d’Economia Karl Marx de Sofia actualment Universitat d’Economia Nacional i Mundial de Sofia, en 1977-91 fou professora adjunta en aquesta institució Els anys vuitanta i noranta amplià estudis a la London School of Economics i al Massachusetts Institute of Technology El 1993 s’incorporà al Banc Mundial , institució de la qual fou directora de medi ambient i desenvolupament de l’Oficina Regional de l’Àsia Oriental i el Pacífic, directora de l’àrea de medi ambient i directora de la representació del BM…
economia del coneixement
Economia
Model econòmic on tenen més pes els actius humans, les seves idees i creativitat, que les màquines, per a poder ésser més competitius en el món de l’empresa.
La generalització de les tecnologies de la informació i de les noves tecnologies als processos productius ha fet possible aquest nou model D’una societat amb les millors maquinàries per a produir es passa a una dominada per innovadors i creadors, en un entorn de més gran competència i pressió a la baixa dels costs L’anomenada economia del coneixement, amb una elevada creació de valor dominada per actius intangibles, pot ésser considerada un dels trets de la nova economia En aquest context, sorgeix un gran interès per a aconseguir els serveis dels millors professionals, fet que comporta un…
Nike
Economia
Empresa nord-americana de material esportiu.
Té l’origen en una operació comercial dissenyada per l’economista Phil Knight per a la distribució als EUA de calçat esportiu fabricat al Japó el 1962 Amb dos socis més, Bill Bowerman i Jeff Johnson, Knight impulsà una xarxa de venda al detall de calçat esportiu a partir de la pròpia empresa, Blue Ribbon Sports Després del trencament amb el subministrador japonès Onitsuka Tiger el 1971, la societat impulsà la fabricació de calçat per compte propi, i donà lloc a una empresa nova amb el nom de Nike referència a la deessa grega de la victòria A partir d’aleshores, l’empresa introduí successives…
Mikhail Borisovič Khodorkhovski
Economia
Financer rus.
Graduat el 1986 en Químiques a l’Institut Mendelejev de Moscou, estudià també a l’Institut Plekhanov, el principal centre de formació de directius de l’URSS Durant els anys d’universitari fou dirigent del Komsomol Joventuts Comunistes Amb la perestroika , l’any 1989 fundà Menatep, un dels primers bancs privats de l’URSS, i durant els anys de privatitzacions de les antigues empreses soviètiques es convertí, gràcies als seus contactes de joventut, en un dels més prominents membres de la nova casta de multimilionaris anomenats popularment “oligarques” La seva fortuna augmentà encara més quan el…
sanció econòmica
Economia
Cadascuna de les mesures de política econòmica, efectuades per un o diversos estats, contra un altre, per a forçar-lo a modificar una política que afecta les relacions internacionals o els drets humans.
Consisteix en prohibicions, totals o parcials, d’invertir-hi, comerciar-hi, tenir-hi relacions financeres, etc Generalment, no reïxen perquè són obviades per mesures internes reserves, articles substitutoris o externes ús d’estats neutrals o d’empreses atretes pels guanys
Arcadi Oliveres i Boadella

Arcadi Oliveres i Boadella
Economia
Cristianisme
Economista i activista en favor de la justícia social i la pau.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona 1986, es doctorà l’any 1993 Durant els seus anys d’estudiant s’implicà molt activament en les assemblees clandestines del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona i participà, per exemple, en la Caputxinada del 1966 A partir del 1971 milità en l’organització Cristians pel Socialisme en l’organització internacional catòlica Pax Christi 1974-90, i, des del 1981, en l’associació Justícia i Pau de Barcelona, que presidí 2001-14 L’any 1997 també participà en la creació de l’Associació Catalana de…
acord
Economia
Dret mercantil
Pacte establert entre dues empreses o organitzacions, per tal d’obtenir avantatges mutus, en la utilització conjunta de recursos, normalment complementaris, per desenvolupar nous productes, en l’establiment de corrents de flux de tecnologia, de recursos humans, tècnics, etc. i, en general, per a realitzar una actuació conjunta.
Els acords poden ser explícits o implícits i, en alguns casos acord collusori, poden ser perseguits per l’Administració com a actuacions no autoritzades Els acords són més o menys fàcils d’assolir segons el grau de concentració del sector, tot i que també hi influeixen altres circumstàncies, com l’estructura semblant de les empreses, l’homogeneïtat dels productes que fabriquen, i la dinàmica del sector
Economia 2014
Economia
Al final del 2014, les perspectives de creixement van ser molt positives per a les economies espanyola i catalana, mentre que per a la resta de la Unió Europea UE no ho van ser tant El producte interior brut PIB espanyol va experimentar una alça del 0,5% al tercer trimestre respecte a l’anterior i una taxa interanual de l’1,6% amb símptomes de recuperació del consum de les llars A Catalunya, l’augment intertrimestral en el període entre juny i setembre també va ser del 0,5% i el creixement interanual es va enfilar fins a l’1,8% El principal problema econòmic de l’Estat espanyol va continuar…