Resultats de la cerca

El 1976 rebé un fort impuls en ésser nacionalitzada tota la producció petroquímica A partir de la dècada dels noranta, en associar-se a multinacionals petrolieres, adquirí un funcionament d’empresa privada tot i mantenir la titularitat pública Ha diversificat les seves activitats en els sectors del gas i del carbó, i té filials a l’estranger

De la mà d’Ignasi Folch i Girona, fou gerent del Xalet de la Molina, inaugurat pel Centre Excursionista de Catalunya l’any 1925 El 1934, començà a la Molina la construcció del que seria el futur Hotel Adserà Gràcies al seu impuls, es construí la clínica Joan Antoni Samaranch, s’inaugurà el primer telecadira, anomenat de Font Canaleta 1941, es feu arribar aigua potable al complex 1944 i s’asfaltà la carretera 1961

La dècada dels setanta experimentà un gran impuls amb el descobriment de noves bosses petrolíferes, especialment al golf de Mèxic i al sud del país Té filials en el sector químic D’acord amb una política de diversificació de mercats, el 1979 adquirí una participació en la refineria de Petróleos del Norte SA Petronor, al País Basc Després de patir una forta crisi a primers anys noranta a conseqüència de l’endarreriment de les seves installacions, el 1995 en fou iniciada la privatització

El primer president i fundador fou Charles MSchwab, però qui donà l’impuls decisiu a l’empresa fou Eugene Grace, que la presidí des del 1916 fins al 1945, el qual dugué a terme l’absorció de diverses empreses siderúrgiques Des dels anys vuitanta, la crisi d’aquest sector l’afectà fortament i arrossegà fortes pèrdues, però no fou fins el 2003 que fou absorbida per International Steel Group ISG, creada l’any anterior per a fer-se càrrec de les empreses siderúrgiques en crisi

Enregistraren un fort impuls amb l’expansió del sector immobiliari que començà al principi del 2000 i que es frenà cap al final del 2007 A l’Estat espanyol aquests fons tocaren sostre el 2007 amb un valor patrimonial de 8612 milions d’euros i unes rendibilitats que fluctuaven segons el termini, però que es movien per sobre del 5% fins a la vora del 7% El 2008, en canvi, el patrimoni caigué fins a 7407 milions i les rendibilitats, a curt termini, no arribaren ni a l’1%

Foren fills seus Manuel Girona i Agrafel , Jaume Girona i Agrafel Barcelona 1827 — Madrid 1907, Ignasi Girona i Agrafel mort el 1889 i Casimir Girona i Agrafel casat amb Emília Clavé i Flaquer, els quals, plegats, però sota l’impuls del germà gran, Manuel, tingueren un paper destacat en la vida econòmica espanyola del segle XIX per la creació de nombroses empreses —la banca Girona Germans, La Tenería Barcelonesa 1851, La Porcellana 1853, Manufactura de Cardes i Objectes de Cuir 1854, La Ferreria Barcelonesa— i la construcció del canal d’Urgell Jaume fou també un dels fundadors…

Estudià peritatge mercantil de professió i començà treballant a l’empresa familiar Pastes Hostench, que posteriorment dirigí fins a la jubilació El 1962 fundà l’empresa de transports TISA, del consell d’administració de la qual fou president Fou també gerent d’Aigües de Banyoles SA El 1975 fou elegit membre del ple de la Cambra de Comerç de Girona, de la qual fou vicepresident del 1976 al 1991 Aquest any en fou elegit president, càrrec que renovà per tres mandats consecutius fins el 2006, any en què es retirà Com a màxim representant de l’entitat, creà el Girona Convention Bureau 1992 i donà…

Nascut en una família de jueus sefardites turcs establerta el 1967 a Barcelona, inicià l’activitat com a comercial del sector tèxtil a l’inici de la dècada dels anys setanta, i gràcies a les importacions d’articles de l’Afganistan el seu negoci rebé un fort impuls L’any 1984, juntament amb el seu germà Nahman, obrí a Barcelona la primera botiga de la cadena Mango , que al llarg dels anys següents convertí en una de les primeres empreses del sector La seva fortuna és una de les primeres de Catalunya i de l’Estat espanyol Conseller 2006-13 de la junta d’accionistes del Banc…