Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
punta
Economia
De màxima activitat, intensitat, modernitat, màxim rendiment, etc.
zona de lliure comerç
Economia
Acord d’integració econòmica entre diversos estats, que comporta la supressió dels aranzels i altres restriccions als intercanvis entre ells.
Constitueix un model d’integració econòmica de menys intensitat que el mercat comú i la unió duanera Exemples de zones de lliure comerç són l'EFTA i l'ALALC
prosperitat
Economia
Situació econòmica en què es preveu un augment considerable de la demanda, amb la consegüent previsió de millors expectatives, que fa que l’activitat econòmica s’incrementi a ritmes creixents a fi d’obtenir el producte necessari, per tal de donar l’abast a la demanda creixent.
Aquest procés es pot mantenir ampliant la capacitat productiva o bé emprant l’existent amb més intensitat, fins a arribar a l’ocupació plena dels recursos A cada tipus d’economia, i segons les seves característiques, actuen forces que fan que no es desenvolupi la prosperitat d’una manera compassada en tots els sectors Els dos factors que cal estudiar per a conèixer l’evolució específica d’aquesta situació, que assimilada a una fase del cicle econòmic hom identifica amb expansió, són l'accelerador i el multiplicador, que tenen valors i característiques diferents en cada cas
subocupació
Economia
Situació creada en un sistema productiu en no assolir la plena ocupació de recursos disponibles.
És tractada usualment com a conseqüència d’un procés de reconversió productiva o d’un estadi de crisi econòmica generalitzada a les àrees industrialitzades, com històricament es produí en les economies nord-americana i europea dels anys trenta, i reproduïda, amb diferents característiques i intensitat, en el moment actual a partir de l’anomenada crisi del petroli del 1973 Hi ha també una subocupació crònica a les zones menys desenvolupades del món, a causa del nivell baix de productivitat i de les activitats agrícoles, que mantenen una subocupació encoberta Hom pot distingir tres…
James Mirrlees
Economia
Economista escocès.
Estudià matemàtiques a les universitats d’Edimburg 1957 i de Cambridge on es doctorà el 1963 Fou professor a Oxford 1969-95 i després a Cambridge 1995, on el 2003 fou nomenat professor emèrit President de la Royal Economic Society 1989-92 Decidit defensor dels impostos progressius, que graven amb intensitat creixent les rendes elevades, fou assessor econòmic del Partit Laborista durant les dècades de 1960 i 1970 Tanmateix, els seus estudis sobre taxació de les rendes altes en funció dels incentius el portaren a aconsellar un màxim d’imposició molt inferior als que estaven en…
projecte Castor
Economia
Plataforma gasista situada davant de les costes del Montsià i el Baix Maestrat.
És situada a 22 km de la costa d’Alcanar i Vinaròs, al lloc on antigament hi havia un jaciment petrolífer, sota les aigües de la Mediterrània i a uns 1700 m de profunditat, punt de destinació del gas procedent d’una planta de Vinaròs a través d’un gasoducte El magatzem Castor, que aprofita l’antic jaciment petrolífer, té una capacitat prevista de fins a uns 125 milions de litres de gas per distribuir-lo a la xarxa de l’Estat És propietat de l’empresa espanyola ACS i la canadenca Escal UGS El projecte suscità des de l’inici una forta oposició de grups polítics i plataformes de les comarques…
derivat financer
Economia
Instrument financer materialitzat en contractes a termini sobre un altre bé o actiu que rep el nom de subjacent.
La globalització ha comportat una gran sofisticació dels mercats financers i, per tant, el desenvolupament de noves eines per a invertir-hi i operar-hi Tot plegat exigeix una enginyeria financera encaminada a la innovació i la resposta a problemes de caràcter financer Amb el temps s’han creat i desenvolupat diferents instruments, com ara els contractes a termini, els futurs, les permutes financeres, o swaps , i les opcions Totes aquestes eines per a operar en els mercats reben el nom de derivats, ja que no són l’element principal de negociació, sinó contractes a venciment diferit sobre un…
plusvàlua
Economia
Expressió monetària del valor incorporat a la producció pel treball que és apropiada pels propietaris dels mitjans de producció sense contrapartida.
Aquest concepte, que fou elaborat per Marx en la seva anàlisi del mode de producció capitalista, pot ésser formulat de la manera següent en el mode de producció capitalista l’intercanvi de mercaderies és efectuat d’acord amb la quantitat de treball socialment necessari incorporat en elles, és a dir, pel seu valor de canvi Per endegar la producció d’una mercaderia, el capitalista adquireix els elements necessaris maquinària, primeres matèries, energia i força de treball pel seu valor de canvi c i v i la ven al valor V , superior al dels elements utilitzats per a produir-la Aquesta…
inestabilitat
Economia
Variació en el conjunt de l’activitat econòmica, amb més o menys intensitat i durada, segons com estigui estructurada l’economia, com a conseqüència de les fluctuacions interiors de certes magnituds macroeconòmiques (inversió, renda, ocupació, etc).
proteccionisme
proteccionisme Memòria de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampació en favor de la prohibició de les importacions de cotó (1834)
© Fototeca.cat
Economia
Política econòmica dirigida a protegir l’economia d’un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera.
Concepte, orígens i auge del proteccionisme fins a la primera meitat del segle XX Aquesta política es tradueix en diferents nivells d’intensitat, i pot anar des de prohibicions d’importació o exportació fins a la utilització dels aranzels com a instrument d’aquella protecció, graduant l’alçada dels drets segons la intensitat de la protecció que hom vol assegurar La política proteccionista pot tenir un caràcter permanent, com és el cas dels períodes d’autarquia, o pot adoptar la forma d’un proteccionisme dit educador, basat en la necessitat d’envoltar la indústria naixent o menys desenvolupada…