Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
laissez faire, laissez passer
Economia
Expressió (‘deixeu fer, deixeu passar’) pròpia de l’escola fisiocràtica per a designar la doctrina que preconitza la no-intervenció de l’estat en la vida econòmica.
Fa referència a la noció que, si hom permet la lliure actuació dels individus en el terreny econòmic, cadascú, en perseguir el seu interès personal, actuarà seguint unes lleis immutables, en virtut de les quals s’establirà una harmonia econòmica natural Adam Smith aplicà aquest principi en el comerç internacional Inicialment, el concepte es concretà en l’oposició a tota mena de limitacions, monopolis i reglamentacions estatals Més endavant, ha estat interpretat en el sentit d’afavorir i protegir el lliure funcionament dels mecanismes econòmics
Thomas Robert Malthus

Thomas Robert Malthus
©
Economia
Demografia
Economista i demògraf anglès.
Fou pastor anglicà És conegut primordialment per la seva teoria de la població, que exposà per primera vegada, anònimament, a An Essay on the Principle of Population as it Affects the Future Improvement of Society 1798 Hom ha interpretat aquesta teoria fonamentada en la seva tesi, fatalista, que, mentre la població augmenta en progressió geomètrica, els recursos per a mantenir-la ho fan només en progressió aritmètica com una reacció davant el liberalisme del seu pare —amic de David Hume i deixeble de Rousseau—, les doctrines de la Revolució Francesa i els escrits del pensador…
mercantilisme
Economia
Corrent de pensament econòmic, dominant a Europa del segle XV al XVIII, caracteritzat pel principi que la riquesa d’un estat depèn del seu comerç exterior i és directament proporcional al volum de reserves de metalls preciosos (especialment l’or), així com pel fet de fomentar les exportacions i de reduir les importacions (proteccionisme de l’estat, dirigit a assolir una balança de pagaments favorable).
Hom ha interpretat el naixement del mercantilisme com una conseqüència de l’aparició, a la darreria de l’edat mitjana, d’un nou tipus d’estat i del capitalisme comercial A causa de llur estreta visió “nacionalista”, els mercantilistes no examinaren el comerç des d’un punt de vista internacional i no comprengueren, per tant, els defectes de llur esquema si un estat assolia una balança de pagaments positiva, ho feia en detriment de la balança d’un altre estat, la qual cosa implicava la possibilitat de guerres aranzelàries i d’una minva considerable dels intercanvis comercials internacionals El…