Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
agent de desenvolupament local
Economia
Persona física o jurídica que té com a objectiu la dinamització econòmica del territori, mitjançant la potenciació dels factors locals i la promoció del territori de cara a l’exterior.
És una figura introduïda en els darrers anys per molts organismes d’àmbit local ajuntaments, consells comarcals
lira
Economia
Unitat monetària principal de Turquia (TL).
Dividida en 100 kurus , manté dos tipus de canvi un d’oficial i un altre de turístic Introduïda el 1844 durant l’imperi otomà, també és moneda oficial a la República Turca de Xipre del Nord
xíling
Economia
Antiga unitat monetària principal d’Àustria, dividida en 100 groschen
.
Introduïda el 1925, durant la invasió alemanya fou suplantada pel reichsmark El 1945 fou reimplantada La paritat àuria era fixada en 0,341896 g d’or fi L’u de gener de 2002 cessà de ser vigent en entrar en circulació l'euro
Rochdale Society of Equitable Pioneers
Economia
Associació cooperativa de consum creada a Rochdale, el 1844, per 28 obrers, en gran part teixidors.
Recollí les teories de R Owen i significà l’inici del modern cooperativisme La seva experiència fou introduïda al Principat per F Garrido, que publicà a Barcelona el 1863 Historia de las Asociaciones Obreras en Europa , que incloïa la traducció de The History of the Rochdale Pioneers de GJ Holyoake En el mateix sentit, féu després un fulletó, La cooperación 1879 D’altra banda, hi hagué abundants referències a l’experiència rochdaliana en El Obrero 1864-66 d’A Gusart
balança de pagaments interior
Economia
Balança de pagaments aplicada intrastatalment.
La diferència bàsica amb la balança de pagaments pròpiament dita prové de la dificultat de quantificar-la a causa de la manca del control estadístic que exerceixen les fronteres Fou introduïda a Catalunya per Ramon Trias i Fargas, el qual amplià els estudis sobre balances comercials preexistents de Figuerola, Güell i Ferrer, Graell i Pi de Sunyer, i donà lloc, així, a d’altres estudis contemporanis Antoni Ros, Antoni Montserrat, Jordi Petit i Ernest Lluch, on destaquen, en conjunt, una balança comercial favorable, una sortida de capitals per a les finances centrals i les caixes d…
moneda
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts.
La creació de la moneda fou precedida, en els pobles ramaders, per caps de bestiar emprats com a mitjà de bescanvi en altres pobles apareixen objectes molt diversos per als bescanvis terrossos de sal entre els camites orientals, dents de senglar a la Melanèsia, petxines en diverses parts del món, etc El mateix nom donat pels romans al diner, pecunia , indica ja l’origen ramader pecus del terme El terme “moneda”, per contra, sembla derivar d’un apellatiu de la deessa Juno, vora el temple de la qual, al Capitoli, hi hagué la seca de la Roma republicana La moneda introduïda pels…
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Moneda d’or de castella, introduïda per Carles V (1535) dins les encunyacions per a l’expedició a Tunis, batuda per primera vegada a Barcelona i més tard a diverses seques castellanes, amb un pes de 3,35 grams i llei de 916 mil·lèsimes.
Com a conseqüència, Castella s’apartà del sistema del ducat i adoptà l’escut com a unitat monetària per a l’or, amb la sèrie de múltiples
temps
Economia
Variable introduïda en l’anàlisi econòmica, ja sia com a tendència o punt de referència al qual han de referir-se altres variables considerades essencials —pressupòsit introduït per l’economia clàssica— o bé com a variable essencial en ella mateixa, les modificacions de la qual foren aspecte d’estudi del marginalisme (dinàmica econòmica).
assegurança
Economia
Contracte aleatori, de caràcter onerós la finalitat del qual és la cobertura d’un o més riscs determinats pel cas de què s’esdevingui el sinistre
.
L’assegurança es proposa de donar seguretat contra el risc, però sense que aquesta seguretat pugui ésser obtinguda per la supressió directa de la situació o de l’esdeveniment temuts, sinó tan sols per la certesa que, quan es produiran, hom podrà disposar d’un valor econòmic que el compensi Hi ha vestigis remotíssims d’institucions que, en un sentit ampli del concepte, poden ésser qualificades d’assegurances a Egipte obrers de les piràmides, a Babilònia codi d’Hammurabi, a Grècia, a Roma i a d’altres pobles de l’antiguitat Però l’origen de l’assegurança, en un sentit més estricte, cal cercar-…