Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
John Law
Economia
Financer escocès.
Superintendent de finances a França, hi introduí el paper moneda i fundà la Banque Générale 1716 i la Compagnie d’Occident 1717, més tard Compagnie des Indes, anomenada la Mississippi , que féu fallida el 1720 i l’arruïnà Tal com ho exposà a Money and Trade 1705, creia que el creixement econòmic depenia de la circulació de moneda, dirigida per l’estat
Stanley Baldwin
Economia
Política
Polític i financer anglès, comte de Stanley.
Fou diputat conservador 1908, membre del gabinet 1921 i canceller de l’Exchequer en el govern de Bonar Law 1922, al qual succeí 1923 com a primer ministre 1923-24, 1924-29, 1935 Dimití el 1937, i fou nomenat par En economia fou partidari d’un proteccionisme que li valgué fortes oposicions políticament contemporitzà de primer amb el feixisme, i després prengué una actitud més dura Promogué diverses reformes politicoeconòmiques, sobretot la substitució del règim de lliure canvi per una preferència duanera amb els països del Commonwealth
mètode de Reilly
Economia
Estudi mercadològic de William J. Reilly, exposat a The Law of Retail Gravitation (1931).
Segons aquest, l’atracció de cada centre mercantil és directament proporcional als seus habitants i inversament proporcional al quadrat de la seva distància en relació amb els altres mercats veïns Aquest mètode és particularment aplicable a grans territoris on és impossible de realitzar enquestes detallades o en territoris menors on no ha estat feta cap enquesta mercadològica
Faustí Ballvé i Pallisé
Economia
Dret
Economista i advocat.
Féu estudis de dret a Barcelona i els amplià a la Gran Bretanya i Alemanya Fou cap del Partit Republicà d’Esquerra, secció catalana de la Izquierda Republicana de Manuel Azaña, i diputat a corts el 1936 Membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i de la Societat d’Estudis Econòmics de Barcelona, de la International Law Association i de la Societat de Dret Comparat de Berlín, publicà Resumen de derecho español 1926 Exercí com a advocat del consolat alemany a Barcelona Exiliat a Mèxic 1942, fou professor d’economia a l’Institut Tecnològic de Mèxic ITM i a la facultat de…
Oliver Hart

Oliver Hart
© Harvard University
Economia
Economista britànic naturalitzat nord-americà
Graduat en matemàtiques per la Universitat de Cambridge 1969 i màster en economia per la Universitat de Warwick 1972 Posteriorment estudià als Estats Units, on es doctorà en economia per la Universitat de Princeton 1974 Ha desenvolupat l’activitat acadèmica principalment a la London School of Economics 1981-1985, al Massachusetts Institute of Technology 1985-93 i a la Universitat de Harvard, on en 1993-97 fou professor d’economia i posteriorment professor visitant de la càtedra John M Olin a la Harvard Law School 1999-2003 i president del departament d’economia 2000-2003 Membre…
Oliver Eaton Williamson
Economia
Economista nord-americà.
Graduat 1955 a la Sloan School of Management del Massachusetts Institute of Technology, el 1960 obtingué el Master of Business Administration a la Universitat de Stanford, i el 1963 es doctorà a la Carnegie Mellon University Ha exercit la docència a les universitats de Berkeley, Califòrnia 1963-65, com a adjunt, Pennsilvània 1965-87, de la qual ha estat catedràtic des del 1971 i Yale 1983-88 Ha estat consultor en diversos organismes de govern, entitats docents i acadèmiques i corporacions privades i públiques, entre els quals la Comissió de Comerç Federal 1978-80, el Departament de Justícia…
banca
Economia
Negoci de custòdia de dipòsits i d’oferta de diners en forma de préstec.
L’organització i les funcions de la banca moderna depenen de la figura del crèdit , el qual és factible pel desenvolupament del sistema bancari , que comprèn, d’una banda, un banc central , autoritat monetària que forma part de l’administració de l’estat, encarregat de regular la quantitat de diner en circulació i que actua com a tresoreria de l’estat de l’altra, inclou un conjunt d’organismes oficials de crèdit, bancs comercials i industrials privats, caixes d’estalvis i altres institucions financeres que obtenen la major part del seu finançament a partir de dipòsits El diner dipositat en el…