Fou diputat conservador (1908), membre del gabinet (1921) i canceller de l’Exchequer en el govern de Bonar Law (1922), al qual succeí (1923) com a primer ministre (1923-24, 1924-29, 1935). Dimití el 1937, i fou nomenat par. En economia fou partidari d’un proteccionisme que li valgué fortes oposicions; políticament contemporitzà de primer amb el feixisme, i després prengué una actitud més dura. Promogué diverses reformes politicoeconòmiques, sobretot la substitució del règim de lliure canvi per una preferència duanera amb els països del Commonwealth.